Allium roseum L.

NOMS: All de bruixa. All de moro. Allassa vermella. Porradell bord. All bord. Castellà : Ajo de culebra. Ajo rosado. Italià: Aglio roseo. Francès: Ail rose, Ail rosé. Anglès: Rosy garlic. Pink Garlic. Alemany: Rosenlauch. Neerlandès: Roze Look. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Άλλιο το ρόδινο.

Inflorescència en umbel·la hemisfèrica

SINÒNIMS: Allium odoratissimum Desf.; Molium roseum (L.) Fourr.; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, marges, erms, cultius de secà. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tija ercta de secció circular

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb fort olor a all i amb una tija erecta de secció circular de fins 80 cm d’alçada

Fulles linears i planes

Fulles lluentes de color verd viu, linears, planes i més curtes que la tija a la qual embeinen a la base.

Flors amb dos verticils de tres tèpals

Flors en inflorescència en umbel·la hemisfèrica amb bràctea (espata) amb 3-4 lòbuls i persistent. Flors hermafrodites amb llarg peduncle, trímeres amb dos verticils de tres tèpals aguts de color rosa o blanc rosat amb el nervi central més fosc. Sis estams d’anteres grogues. Gineceu súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. De vegades les flors avorten i són substituïdes per bulbils a la inflorescència. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula amb forma de pera

Fruit en càpsula piriforme o globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb roman soterrat a l’època desfavorable acumulant nutrients fins que les condicions ambientals, al canviar des del fred de l’hivern a les temperatures més elevades de la primavera, activen la florida de l’estadi reproductiu.

Bulbils originats per flors avortades

USOS I PROPIETATS: La medicina popular hi atribueix les mateixes propietats que a l’all de cuina (Allium sativum) però amb menor efectivitat. Així doncs, combat el reuma, dilata les venes, rebaixa la pressió sanguínia, facilita la digestió, actua com a bactericida eliminant espècies patògenes i expulsa els cucs intestinals. Els diferents components de l'all s'eliminen a través dels pulmons, per això pot ser beneficiós contra certes afeccions de les vies respiratòries. S’aplica prenent els bulbs en infusió o aplicats a la pell, triturats, en forma de cataplasma. D’aquesta manera va bé contra els grans, les picades d'insectes i les mossegades d'animals, a més de reblanir les durícies i ulls de poll que poden, així, llevar-se amb facilitat.

Els bulbs s’utilitzen com els alls de cuina, per condimentar i aromatitzar el menjar.

És emprada en jardineria per la facilitat de cultiu i multiplicació a través dels bulbs, i les floracions ornamentals. A més a més el fort olor i el gust fa fugir a certs animals que fan malbé els jardins.

Umbel·la amb bràctea persistent de 3-4 lòbuls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic roseum fa referència al color rosat de les flors.

Família Liliaceae

Sideritis hirsuta L. subsp. hirsuta

NOMS: Herba de la feridura. Herba de Sant Antoni. Tàrrec blanc. Castellà : Rabo de gato. Siderítide. Zahareña. Zajareña. Rabogato. Èuscara: Atauski. Portuguès: Siderite. Italià: Stregonia ligure. Francès: Crapaudine hirsute.

Flors en verticil·lastres de sis flors

SINÒNIMS: Sideritis tomentosa Pourr.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental 

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Brolles de romer, prats secs, ambients pedregosos, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb les tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mateta lignificada a la base (sufruticosa), amb tiges quadrangulars erectes, de fins 50 cm d’alçada, amb pèls rectes patents i cresps.

Fulles oposades amb el marge dentat

Fulles oposades, sèssils, obovades o el·líptiques, amb el marge dentat i el limbe recorregut per tres nervis, totes cobertes de pèls per l’endret i pel revers

Flor bilabiada amb el llavi superior dret i emarginat

Flors en verticil·lastres de sis flors amb bràctees semblants a les fulles però menors. Calze campanulat amb cinc dents iguals i espinescents, coberts de pèls i amb un anell de pèls també a l’interior. Corol·la bilabiada amb el llavi superior emarginat, dret, blanc i més llarg que l’inferior que és de color groc. Floreix d’abril a l’agost.

Fruit amb quatre mericarps

Fruit en núcula format per quatre mericarps

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil·lastre és una forma d’inflorescència típica de la família de les labiades. Consisteix en un agrupament de flors, amb curts peduncles, disposades totes al mateix nivell.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular era molt coneguda i utilitzada en rentats, compreses o cataplasmes, com vulnerària, per desinfectar i curar ferides, cremades, nafres o irritacions en la pell. La infusió de les summitats florides s’utilitza com aperitiva i digestiva. 

És una de les plantes emprades per confeccionar el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Quercus coccifera L.

NOMS: Coscolla, Alzina ravell. Coscoll. Garric. Coscoll roger. Occità: Agarrus, Agarràs, Avals, Avau. Garrolha, Garrús. Castellà : Coscoja. Chaparro. Maraña. Matarrubia. Èuscara: Abaritza. Portuguès: Carrasco. Carrasqueiro. Italià: Cocciniglia . Francès: Chêne des garrigues, Chêne kermès. Anglès: Kermes oak. Alemany: Kermeseiche. Grec: Πουρνάρι. Απρινιά. Δρυς η κοκκοφόρος.

Flors masculines de coscolla

SINÒNIMS: Quercus pseudococcifera  Desf.; Quercus mesto Boiss.; 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Garrigues i màquies, terrenys secs i assolellats, pedregosos o margosos on és sovint dominant i forma comunitats molt denses i permanents. Suporta bé la sequera i les temperatures elevades de l’estiu però també els hiverns sota 0 ⁰ C. Fins els 1300 metres d’altitud.

Aments pènduls de flors masculines

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ:  Arbust molt ramificat, perenne, que arriba als dos metres d’alçada i, rarament, adquireix port arbori. Les tiges s’entrelliguen de manera que formen garrigues impenetrables.

Fulles coriàcies ondulades i amb el marge punxent

Fulles de consistència coriàcia, dures, ovades i ondulades amb el marge punxent, d’un verd brillant per l’endret i pel revers (el que les diferencia de les fulles de les carrasques o alzines (Quercus ilex) que tenen el revers cobert de pilositat que les fa de color grisenc).

Flors femenines axil·lars solitàries o en parelles

Flors unisexuals i monoclamídies. Flors masculines disposades en dicasi, en aments pènduls molt nombrosos. Les flors masculines estan formades per un sol verticil de sis tèpals amb 6-12 estams lliures. Les flors femenines són axil·lars, solitàries, envoltades d’un involucre acrescent de bràctees que forma la cúpula; sis tèpals soldats; ovari ínfer; estils divergents amb estigmes reflexos. Floreix d’abril a maig.

Fruit en núcula dita bellota

Fruit en núcula dita gla o bellota (de l'àrab "ballūta", alzina) característica dels Quercus, amb cúpula hemisfèrica coberta d’escates espinescents, que varien molt en grandària, oblongs o el·líptics que tarden dos anys en madurar. Té un gust molt amarg

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena cúpula el involucre acrescent llenyós que en les fagàcies embolcalla la base del fruit, com el didal de la gla, o n’enclou uns quants, com el pelló de les fages i el de les castanyes.

Cecidi en les fulles de la coscolla

USOS I PROPIETATS: Antigament s'aprofitaven els recursos del mont i la coscolla era abundant. La fusta s’usava per fer llenya per cremar i fer carbonissa, i l'escorça, que és rica en tanins, s’emprava per adobar el cuir. Els glans, ben torrats al foc, eren consumits pels humans com substitutiu del cafè.

Els glans són consumits per cabres i porcs, i els branquillons joves són pasturats pel bestiar.

Cecidi en la inflorescència provocat per Plagiotrochus quercusilicis

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Quercus ve del llatí “quercus, -i” el nom en llatí del roure l’arbre sagrat de Júpiter.

L’epítet específic coccifera deriva del llatí “fero”, que significa portar, i de “coccum” una cotxinilla que parasita les branquetes de la coscolla. Del cecidi d’aquesta cotxinilla (Plagiotrochus quercusilicis) s’extrau la grana, un colorant vermell intens (com la magrana o granada, en castellà) que es fa d'aquest paràsit. Els àrabs anomenaven quermes aquest paràsit, origen dels termes carmesí i carmí.

En temps de la Hispania romana es pagava un tribut a Roma amb aquest colorant que empraven per tintar la “bistincta” que adornava la toga que usaven els membres del Senat.

Tot i ser altament piròfit és resistent al foc, doncs brota amb vigor d’arrels després del incendi inclús en cremats repetits en poc temps.

En zones pedregoses amb sòl pobre i escassa pluviositat és un element indispensable per oferir protecció i aliment a espècies silvestres, com les aus que nien, les raboses, rosegadors i porcs senglars.    

Família Fagaceae