Melica minuta L.

NOMS: Fenàs menut, Llagrimetes, Avena loca, Mèlica menuda. Castellà: Melica que bambolea. Italià: Melica piramidale. Francès: Mélique pyramidale, Petite mélique. Anglès: Small Melick. Alemany: Mittelmeer-Perlgras.

Les flors apunten totes a la mateixa direcció

SINÒNIMS: Melica pyramidalis Lam.; Melica ramosa Vill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Creix en les escletxes de roques i penyes calcàries

Herba amb varis exemplars agrupats (cespitosa)

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als 50 cm d’alçada, amb fines tiges erectes d’individus agrupats en densos conjunts (cespitós), com sol presentar-se la gespa.

Fulles linears de limbe convolut

Fulles linears, estretes, embeinadores. Limbe enrotllat (convolut).

Flors no aristades

Flors en panícules laxes, amb poques flors que apunten totes a la mateixa direcció, amb entrenusos llargs. Glumes escarioses, sovint tintades de púrpura. La flor no és aristada. Floreix d’abril a maig.

Fruit en cariopsi, que és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae, el que en llenguatge corrent s'anomenen grans (de blat, d'ordi, etc).

Tres estams i dos estigmes plomosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de les gramínies consisteix en allò que es considera les restes del periant, les glumèl·lules de consistència d’escata, i les parts fèrtils, compostes per tres estams i un ovari amb dos estigmes plomosos. Alguns gèneres tenen un nombre d’estams diferents, com l'arròs, que en té sis o el gènere Festuca que en té un.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Melica deriva del grec “meli, melitos”, que significa mel, pel sabor dolç de les tiges.

L’epítet específic, minuta, deriva del llatí “minutus, -a, -um”, que significa menut, petit.

Família Gramineae (Poaceae)

Allium roseum L.

NOMS: All de bruixa. All de moro. Allassa vermella. Porradell bord. All bord. Castellà : Ajo de culebra. Ajo rosado. Italià: Aglio roseo. Francès: Ail rose, Ail rosé. Anglès: Rosy garlic. Pink Garlic. Alemany: Rosenlauch. Neerlandès: Roze Look. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Άλλιο το ρόδινο.

Inflorescència en umbel·la hemisfèrica

SINÒNIMS: Allium odoratissimum Desf.; Molium roseum (L.) Fourr.; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, marges, erms, cultius de secà. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tija ercta de secció circular

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb fort olor a all i amb una tija erecta de secció circular de fins 80 cm d’alçada

Fulles linears i planes

Fulles lluentes de color verd viu, linears, planes i més curtes que la tija a la qual embeinen a la base.

Flors amb dos verticils de tres tèpals

Flors en inflorescència en umbel·la hemisfèrica amb bràctea (espata) amb 3-4 lòbuls i persistent. Flors hermafrodites amb llarg peduncle, trímeres amb dos verticils de tres tèpals aguts de color rosa o blanc rosat amb el nervi central més fosc. Sis estams d’anteres grogues. Gineceu súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. De vegades les flors avorten i són substituïdes per bulbils a la inflorescència. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula amb forma de pera

Fruit en càpsula piriforme o globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb roman soterrat a l’època desfavorable acumulant nutrients fins que les condicions ambientals, al canviar des del fred de l’hivern a les temperatures més elevades de la primavera, activen la florida de l’estadi reproductiu.

Bulbils originats per flors avortades

USOS I PROPIETATS: La medicina popular hi atribueix les mateixes propietats que a l’all de cuina (Allium sativum) però amb menor efectivitat. Així doncs, combat el reuma, dilata les venes, rebaixa la pressió sanguínia, facilita la digestió, actua com a bactericida eliminant espècies patògenes i expulsa els cucs intestinals. Els diferents components de l'all s'eliminen a través dels pulmons, per això pot ser beneficiós contra certes afeccions de les vies respiratòries. S’aplica prenent els bulbs en infusió o aplicats a la pell, triturats, en forma de cataplasma. D’aquesta manera va bé contra els grans, les picades d'insectes i les mossegades d'animals, a més de reblanir les durícies i ulls de poll que poden, així, llevar-se amb facilitat.

Els bulbs s’utilitzen com els alls de cuina, per condimentar i aromatitzar el menjar.

És emprada en jardineria per la facilitat de cultiu i multiplicació a través dels bulbs, i les floracions ornamentals. A més a més el fort olor i el gust fa fugir a certs animals que fan malbé els jardins.

Umbel·la amb bràctea persistent de 3-4 lòbuls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic roseum fa referència al color rosat de les flors.

Família Liliaceae

Sideritis hirsuta L. subsp. hirsuta

NOMS: Herba de la feridura. Herba de Sant Antoni. Tàrrec blanc. Castellà : Rabo de gato. Siderítide. Zahareña. Zajareña. Rabogato. Èuscara: Atauski. Portuguès: Siderite. Italià: Stregonia ligure. Francès: Crapaudine hirsute.

Flors en verticil·lastres de sis flors

SINÒNIMS: Sideritis tomentosa Pourr.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental 

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Brolles de romer, prats secs, ambients pedregosos, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba amb les tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mateta lignificada a la base (sufruticosa), amb tiges quadrangulars erectes, de fins 50 cm d’alçada, amb pèls rectes patents i cresps.

Fulles oposades amb el marge dentat

Fulles oposades, sèssils, obovades o el·líptiques, amb el marge dentat i el limbe recorregut per tres nervis, totes cobertes de pèls per l’endret i pel revers

Flor bilabiada amb el llavi superior dret i emarginat

Flors en verticil·lastres de sis flors amb bràctees semblants a les fulles però menors. Calze campanulat amb cinc dents iguals i espinescents, coberts de pèls i amb un anell de pèls també a l’interior. Corol·la bilabiada amb el llavi superior emarginat, dret, blanc i més llarg que l’inferior que és de color groc. Floreix d’abril a l’agost.

Fruit amb quatre mericarps

Fruit en núcula format per quatre mericarps

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil·lastre és una forma d’inflorescència típica de la família de les labiades. Consisteix en un agrupament de flors, amb curts peduncles, disposades totes al mateix nivell.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular era molt coneguda i utilitzada en rentats, compreses o cataplasmes, com vulnerària, per desinfectar i curar ferides, cremades, nafres o irritacions en la pell. La infusió de les summitats florides s’utilitza com aperitiva i digestiva. 

És una de les plantes emprades per confeccionar el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic hirsuta ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.

Família Labiatae (Lamiaceae)