Centranthus calcitrapae (L.) Dufr.

NOMS: Pedrosa. Roseta. Centrant pedrós. Castellà : Valeriana española. Pedrosa. Milamores. Portuguès: Calcitrapa. Italià: Camarezza minore. Valeriana calcitreppola. Francès: Centranthe chausse-trape. Anglès: Annual Valerian. Alemany: fußgel Spornblume. Grec: Κέντρανθος η πεδιλοπαγίς.

Inflorescències en cima corimbiforme amb bràctees

SINÒNIMS: Kentranthus calcitrapa  Druce.; Centranthus calcitrapa ; Valeriana calcitrapae L.;  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats secs, en escletxes de roques calcàries, vores de camins, erms o parets seques. Fins els 1800 metres d’altitud.

Herba erecta que sovint pren una coloració rogenca

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual erecta, generalment petita però que pot arribar als 50 cm d’alçada (entre 4 i 50 cm), que de vegades pren una coloració rogenca. Tiges simples o ramificades a la base.

Fulles basals diferents a les caulinars que pinnatipartides

Fulles a la base amb tres nervis paral·lels, amb pecíol i limbe obovat, i el marge enter o dentat; les superiors van disminuint de grandària progressivament, molt dividides, pinnatipartides, amb el lòbul terminal més gran que els laterals.

Flors molt menudes amb petit esperó a la corol·la

Flors en inflorescències en cima corimbiforme amb bràctees. El calze està format per setes que formen un anell al voltant de la corol·la durant l’antesi, és acrescent i plomós, i formarà el vil·là a la fructificació. Corol·la en tub de color rosat o blanquinós, amb un petit esperó, i acabat en cinc lòbuls. Androceu constituït per un sol estam exsert. Gineceu amb estil i estigma dividit en tres  rames. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là plomós

Fruit en aqueni de color groc palla amb vil·là de setes plomoses

Fruits de pedrosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies d’alguns gèneres tenen, en un o alguns pètals o sèpals, una protuberància en forma d’embut sense sortida, on s’acumula el nèctar que atrau els insectes pol·linitzadors. Aquesta estructura rep el nom d’esperó, pel paregut amb els esperons que els genets duen a les botes per conduir els cavalls.

  

Observeu l'anell del calze d'on surtiran les setes plomoses del fruit

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centranthus deriva de dues paraules gregues: “kéntron. –ou” que significa agulló, l’esperó dels galls; i “antros, -ous” que significa flor, doncs les flors d’aquest gènere tenen esperó.

L’epítet específic calcitrapae és el genitiu de “calcitrapa” que  ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. Era un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt. Com que aquesta planta no té cap punxa ni espina, cal pensar que el nom es deu a que comparteix hàbitat amb la Centaurea calcitrapa L.

Rep el nom popular de “pedrosa” perquè sovint apareix al damunt de les pedres calcàries.

Família Valerianaceae

Digitalis obscura L. ssp. obscura

NOMS: Manxiuleta. Corretja. Clavellina. Corrègia. Digital fosca. Castellà : Corregía. Digital negra. Clavelina. Francès: Digitale obscur. Anglès: Dark foxglove. Alemany: Spanischer Fingerhut.

Inflorescència en raïm terminal

SINÒNIMS: Digitalis obscura var. integrifolia (Pau) Rivas Goday 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolla calcícola. Matollars, vores de camins, clarianes de pinars, sobre terrenys pedregosos i secs calcaris o margosos. Entre els 200 i els 1800 metres d’altitud.

Mata sufruticosa amb tiges erectes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata lignificada a la base (sufruticosa) amb una o varies tiges erectes de color terrós, rogenc que poden arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles estretament lanceolades acabades en punta

Fulles en forma de cinta acabada en punta aguda, amb el marge enter, de consistència coriàcia, recorbades i de color verd lluent. Les fulles esparses estan disposades al llarg de la tija.

La corol·la sembla un didal acabat en dos llavis

Flors en inflorescències en raïm terminal bracteat amb les flors alineades al mateix costat. Peduncle més curt que la bràctea. Calze amb cinc sèpals lanceolats i aguts. Corol·la en tub, com un didal, acabat en dos llavis, el superior emarginat i el inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals, tota de color rogenc, carabassa o bru, com de ferro rovellat o cuir, amb pelets curts per l’exterior i més llargs per l’interior.   

Floreix d’abril a juliol.

Fruit en càpsula cònica

Fruit en càpsula cònica acabada en pic agut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes han constituït tradicionalment la base de la farmàcia, doncs moltes de elles contenen substàncies actives que actuen sobre diverses afeccions en la salut de les persones. Però aquests components benèfics poden esdevenir verins perillosos en mans inexpertes i dosis inadequades. De fet, la paraula farmàcia deriva del grec “φάρμακον, fármakon” que significa medicament però també verí i tòxic.

Calze amb cinc sèpals lanceolats i aguts

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat en medicina popular com vulnerària i cicatritzant, en infusió de les summitats florides, per banys i compreses, per desinfectar i curar ferides, acne o per combatre els polls del cap; s’utilitza especialment en veterinària, però mai per via interna, doncs, com la digital purpúria, és cardiotòxica i pot produir aturada cardíaca.

Les llargues i atractives floracions, amb colors de posta de sol, i el verd intens de les fulles durant tot l’any, han fet de la manxiuleta una planta ornamental molt utilitzada en jardineria. Per la seua resistència a la sequera és ideal per als jardins xeròfits mediterranis, formant part de rocalles o parterres, en plantació monoespecífica o en combinació amb altres plantes. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Digitalis rep aquest nom perquè la flor sembla un didal (la coberta dels dits per cosir), que en llatí es diu “digitale, -is”, derivat de “digitus, -i”= els dits.

L’epítet específic obscura deriva del llatí “obscurus, -a, -um” que significa obscur, no clar, ambigu.

Família Scrophulariaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Melica minuta L.

NOMS: Fenàs menut, Llagrimetes, Avena loca, Mèlica menuda. Castellà: Melica que bambolea. Italià: Melica piramidale. Francès: Mélique pyramidale, Petite mélique. Anglès: Small Melick. Alemany: Mittelmeer-Perlgras.

Les flors apunten totes a la mateixa direcció

SINÒNIMS: Melica pyramidalis Lam.; Melica ramosa Vill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Creix en les escletxes de roques i penyes calcàries

Herba amb varis exemplars agrupats (cespitosa)

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als 50 cm d’alçada, amb fines tiges erectes d’individus agrupats en densos conjunts (cespitós), com sol presentar-se la gespa.

Fulles linears de limbe convolut

Fulles linears, estretes, embeinadores. Limbe enrotllat (convolut).

Flors no aristades

Flors en panícules laxes, amb poques flors que apunten totes a la mateixa direcció, amb entrenusos llargs. Glumes escarioses, sovint tintades de púrpura. La flor no és aristada. Floreix d’abril a maig.

Fruit en cariopsi, que és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae, el que en llenguatge corrent s'anomenen grans (de blat, d'ordi, etc).

Tres estams i dos estigmes plomosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de les gramínies consisteix en allò que es considera les restes del periant, les glumèl·lules de consistència d’escata, i les parts fèrtils, compostes per tres estams i un ovari amb dos estigmes plomosos. Alguns gèneres tenen un nombre d’estams diferents, com l'arròs, que en té sis o el gènere Festuca que en té un.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Melica deriva del grec “meli, melitos”, que significa mel, pel sabor dolç de les tiges.

L’epítet específic, minuta, deriva del llatí “minutus, -a, -um”, que significa menut, petit.

Família Gramineae (Poaceae)