Anthyllis cytisoides L.

NOMS: Albada. Albada vera. Albaida. Aubada. Botja de cuques. Estepa groga. Botja blanca. Castellà : Albaida. Mata blanca. Boja blanca. Monte blanco. Blanquilla. Cañamillo. Albada. Algaida. Portuguès: Albaide. Pontinha-de-osga. Francès: Vulnéraire faux-cytise. Anthyllide faux cytise. Anthyllis faux cytise. Anglès: Broom-like Kidney-vetch. Alemany: Geißklee-Wundklee.

Inflorescències en espigues laxes

SINÒNIMS: Zenopogon cytisoides (L.) Link; Anthyllis gracilis Salisb.; Aspalathoides cytisi K.Koch; Vulneraria gracilis Bubani;

 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Nord d'Àfrica: Algèria, el Marroc i Sud-oest d'Europa: Balears, França i Espanya

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos o gipsífers. Llocs assolellats en clarianes de pinars. Fins els 800 metres d’altitud

Arbust tomentós de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins un metre d’alçada de color grisenc, amb branques llenyoses, erectes, cobertes de toment blanquinós

Fulles trifoliades o unifoliades

Fulles esparses, amb curt pecíol, les inferiors simples i les superiors trifoliades, amb un folíol central allargat i ovalat bastant més gran que els altres dos laterals. Les fulles tenen un color verd grisenc, com les tiges.

Flors papilionada de color groc

Flors en espiga laxa amb fascicles sèssils, de fins cinc flors, a l’axil·la d’una bràctea simple, formant així espigues laxes a l’àpex de les branques. Flors hermafrodites, papilionades. Calze amb cinc dents iguals, més curt que el tub de la corol·la, i cobert de pèls. Corol·la de color groc amb estendard soborbicular i ales que superen la carena corbada. Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu súper amb un únic estil acabat en un estigma simple. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum d'una sola llavor dins el calze persistent

Fruit en llegum ovoide, sense pèls i molt petit que conté una sola llavor.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per la classificació de les espècies vegetals Linné va utilitzar com criteri preponderant la similitud i disposició dels òrgans florals. Les 10 primeres classes prenen el nom del número d’estams en grec més la veu andros. Així resulta monoandria (1 estam), diandria (2), triandria (3), etc. Les classes 11 a 13 les denominà dodecandria (de 11 a 19 estams); icosandria per a 20 o més estams; didinamia y tetradinamia quan hi havia respectivament 2 i 4 estams més llargs que la resta; monadelfia si estaven soldats en un feix i diadelfia si estaven units en dos feixos.  

Calze cobert de pèls

USOS I PROPIETATS: Hi ha la creença popular de que només per portar una branqueta de la planta damunt es curen les hemorroides. També s’ha emprat per alleugerar l’asma i els refredats però no és aconsellable l’ús per la seua toxicitat.

Abans les branques, rectes i flexibles, s'usaven per fer els llits dels cucs de seda i per fer graneres.  La seua llenya també alimentava el foc dels forns.

És una planta molt valuosa des del punt de vista ecològic, doncs rebrota i germina amb facilitat després d’un incendi, suporta la sequera i, junt a altres espècies, és una bona defensa del sòl contra l’erosió, protegint i enriqueix el terreny que habita per la capacitat d’acumular matèria orgànica.

Actualment s'empra com a planta mel·lífera i com ornamental en jardineria, especialment en jardins xeròfits mediterranis. És una planta amb pocs requeriments i cal disposar-la en substrats ben drenats perquè tolera la sequera perllongada millor que els regs excessius. Tolera també els sòls pobres. Un excés de reg o fertilitat del sòl pot produir plantes massa tendres i arribar a provocar-ne la mort.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Anthyllis és una veu grega que significa planta florida (de ánthos, -ou = flor) utilitzada pels grecs de l’antiguitat per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.

L’epítet específic cytisoides deriva de  "Cytisus" un gènere de les lleguminoses, i de las terminació grega “εἷδος eidos” semblança, paregut: similar a Cytisus.

És un arbust de fulla perenne però en períodes de forta sequera perd les fulles que rebrotaran quan hi haja unes condicions d’humitat adequades.

Anthyllis cytisoides va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 2: 720. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Coronilla minima L. subsp. lotoides (W.D.J Koch) Nyman

NOMS: Botja blava, Coroneta, Escompa. Carolina de fulles de ruda. Coronil·la mínima.  Castellà: Coletú. Coronilla. Coletúa. Portuguès: Flores de Pascoa. Italià: Cornetta. Francès: Coronille faux lotier

Inflorescències en umbel·la terminal

SINÒNIMS: Coronilla lotoides W.D.J. Koch; Coronilla minima L. subsp. clusii Léon Dufour ex Murb.; Coronilla clusii ;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Matollars, clarianes de pinades, vores de camins, en terrenys secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Mata de tiges lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata de tiges lignificades a la base, erecta, de fins 50 cm d’alçada

Fulles compostes de color verd blavós

Fulles compostes de 2-4 parells de folíols i el terminal senar, rígids, glauc, de color verd blavós, obovats, de marge enter i mucronats.

Flors papilionàcies de color groc intens

Flors en inflorescències terminals umbel·lades amb llarg peduncle. Flors papilionades de color groc, de 8-10 mm, amb el pedicel més curt que el calze, que és glabre, amb el llavi superior major i el inferior amb dents. Corol·la amb l’estendard emarginat i ales obovades més llargues que la quilla.  Floreix des de maig fins a l’agost.

Fruit en loment pèndul

Fruit en loment pèndul, cilíndric, allargat, de entre 2 i 5 cm, amb segments que van partint-se a trossos amb el temps.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El loment és un tipus particular de llegum  o síliqua, segons els gèneres, que a la maturitat no s’obri en dues valves, sinó que es divideix en segments amb una llavor en cadascun.

Vista posterior de la umbel·la

USOS I PROPIETATS: Tòxica: és considerada una planta verinosa per l’efecte cardiotònic que produeixen els glucòsids que conté. És tòxica per a les persones i per al ramat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Coronilla, el va prendre Lobelius del castellà (diminutiu de corona) en al·lusió a la forma de la inflorescència. Tournefort el va establir com gènere i Linné el va revalidar.

L’epítet específic ve del llatí “minimus” que significa petit en la seua espècie.

El nom de la subespècie, lotoides, deriva de “lotus” i del grec “εἷδος eidos” que significa aparença, semblança, pel paregut amb algunes espècies del gènere Lotus.  

Aquesta espècie prolifera en alguns llocs després d’un incendi.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Stipa tenacissima L.

NOMS: Espart. Castellà: Esparto. Atocha. Èuscara: Espartzu. Portuguès: Alfa. Esparto. Italià: Sparto. Alfa. Francès: Stipe tenace. Alfa. Spart. Anglès: Esparto Grass. Alemany: Halfagras. Neerlandès: Espartogras.

Espícula d'espart

SINÒNIMS: Macrochloa tenacissima Kunth 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, timonedes i pastures camefítiques calcícoles, xeròfiles, de les terres de baixa altitud. Fins els 800 metres d’altitud.

Forma mates denses de fortes fulles llargues i fines

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen total o parcialment.

DESCRIPCIÓ:  Gramínia perenne que forma mates denses de fins 2 metres d’alçada, cespitosa.

Fulles amb curta lígula bífida

Fulles amb lígula molt curta, bífida, amb pèls; limbe junciforme, linears, coriàcies, glabres, cargolades i molt fortes

Lemma amb una llarga aresta

Espícula en panícula densa d’espiguetes groguenques a l’àpex de tiges rígides; lemma membranosa i dividida, amb pèls i amb una llarga aresta colzada amb pèls entre els lòbuls. Floreix entre abril i maig.

L'aresta es corba en angle recte a la maturitat

Fruit fusiforme de fins 10 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les gramínies la flor està reduïda a les parts fèrtils, és a dir, els estams, normalment 3, i l’ovari amb dos estigmes plomosos. Aquesta flor nua està protegida per dues peces: la lemma que porta l’aresta, si hi ha, i la pàlea que tanca la flor. Encara hi ha les glumel·lules, dues petites esquames dins d’aquest conjunt, que quan s’hidraten forcen l’obertura per afavorir l’exposició dels estams i els estigmes per la fecundació.    

Inflorescència en panícula d'espiguetes

USOS I PROPIETATS: Des de temps immemorials ha sigut una planta aprofitada pels humans, que l’han conreada per aprofitar-ne la fibra. Amb les fulles trenades es feia la llata i el “filet”, una espècie de cordó pla amb el qual, cosint-lo de manera adequada, es fabricaven espardenyes (espardenya ve d’espart), sàries per al transport a lloms del bestiar, esportins per premsar les olives triturades per traure-hi l’oli, cordes per tot ús (els ramals), cabassos per al camp i per anar a comprar, catifes, cèrcols per a fer formatges i molts altres objectes necessaris per a la vida quotidiana fins la dècada de 1960. Els plàstics i l’encariment de la mà d’obra van posar fi al conreu i explotació de l’espart.

Però encara avui té valor comercial, doncs es fan cordells, estopa, artesania i, fins i tot, un paper de gran qualitat, a banda del seu valor ecològic per protegir el sòl de l’erosió en condicions semidesèrtiques.

Entre les ferramentes utilitzades per treballar l’espart, i els productes que se’n feien amb ell, hi hauria material suficient per omplir un museu etnològic.

Tres estams i dos estigmes plomosos

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que forma aquesta planta.

L’epítet específic tenacissima és un superlatiu de "tenax" que significa resistent, tenaç, per la gran resistència de les fulles.

Lígula bífida amb pèls curts

Els cartaginesos ja utilitzaven l’espart i, segons Plini, després de les Guerres Púniques el romans empraven l’espart per fer les cordes de les naus que solcaven el Mediterrani. Tant era així que la zona de Cartagena era per als romans de l’Imperi el Campus Spartarius. Per als musulmans d’Al-Andalus, que denominaven “halfa” a la planta, va continuar sent una base important de la seua economia, i així va continuar sent durant l’Edat Mitjana i la Moderna fins, com ja hem dit, la dècada de 1960.

L’estació d’Atocha de Madrid rep aquest nom per la Verge d’Atocha, dita així per trobar-se a l’ermita que hi havia al Prado de Atocha, un terreny on l’espècie dominant era, al segle XIII, l’espart, anomenat atocha en castellà.

Planta estrictament protegida inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Família Gramineae (Poaceae)