Guillonea scabra (Cav.) Coss.

NOMS: Guillonia. Fenollosa. Fenoll bord.

Umbel·lula de guillonia

SINÒNIMS: Laserpitium scabrum Cav.; Laserpitium canescens Boiss; Guillonea canescens Boiss; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. És un endemisme del sud-est de la Península Ibèrica

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles i pinars aclarits, sobre substrat calcari. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba que pot propassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba, de 30 a 120 cm d’alçada, amb una tija erecta ramificada a la part superior i estriada.

Fulles bassals 3 pinnatisectes

Fulles bassals 3 pinnatisectes, pubescents, triangulars, de fins 60 cm de longitud. Les superiors reduïdes a una beina engruixida.

Flors amb cinc pètals coberts de pèls

Flors en umbel·les compostes, amb bràctees i bractèoles linears i reflexes. Flors hermafrodites amb calze de dents estrets. Corol·la amb pètals blancs i amb pèls. Estilopodi cònic amb estils fins i corbats. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en aqueni alat

Fruit amb costelles prominents i alades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Guillonea és un dels gèneres dits monotípics perquè només tenen una espècie. Guillonea scabra és l’única espècie i és originària del sud-est de la Península Ibèrica, entre les províncies de Cadis i Castelló.  

Afegeix la llegenda

SABIES QUE... el nom del gènere Guillonea és en honor a Pierre Anatole Guillon (1819-1908), funcionari francès i aficionat a la botànica, amic de E.S. Ch. Cosson, al que va ajudar en les herboritzacions per les rodalies de París. Va aconseguir un important herbari, que va donar al museu de Niort, que fou la base del “Catalogue des plantes phanérogames qui croissent spontanément dans la département des Deux-Sèvres” L’epítet específic scabra deriva de “scaber” que significa aspre, rugós.

Guillonea scabra fou descrita per (Cav.) Coss. i publicat en Notes sur Quelques Plantes Critiques, Rares, ou Nouvelles

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Scorzonera hispanica L. subsp. crispatula (Boiss) Nyman.

NOMS: Escurçonera. Farinetes. Escurçonera hispànica, Salsafí, Salsafí francès. Occità: Escorsonèro. Castellà: Escorzonera. Almirones. Gallego: Escorzoneira. Èuscara: Sendapoki. Portuguès: Escorcioneira. Francès: Scorsonère à feuilles crispées.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolles i pastures seques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1350 metres d’altitud.

Tiges erectes acabades en un sol capítol

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Tiges erectes que poden arribar al mig metre d’alçada, acabades normalment en un únic capítol,

Fulles amb el marges cresp

Fulles agrupades en roseta bassal de fulles lanceolades, senceres o dentades, amb el marge ondulat (crespat) i el nervi central molt marcat.

Flors amb lígula groga

Flors totes amb lígula groga, reunides en un capítol amb involucre de 2-4 cm format per bràctees imbricades

Fruit en aqueni de fins 2 cm de llargària

Fruit en aquenis de fins 2 cm de llargària, sense contar el papus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’arrel axonomorfa és la que té una arrel principal de la qual surten altres més primes però, de vegades, aquesta arrel principal acumula substàncies de reserva per poder sobreviure a l’època desfavorable i brotar en la pròxima estació favorable, i adquireix la típica forma engruixida del nap, raó per la qual rep el nom d’arrel napiforme.

USOS I PROPIETATS: Les arrels tenen propietats carminatives i digestives, i les fulles joves i les poncelles bullides s’empren en amanides.

Involucre amb bràctees imbricades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scorzonera deriva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.

L’epítet específic hispanica és un referent geogràfic que indica el lloc d’origen: Hispania. El nom de la subespècie, crispatula, al·ludeix a l’ondulació del marge de les fulles que les fa crespes.

També cap pensar que Scorzonera derive d’escurçonera, doncs antigament es creia que el suc de les arrels curava les mossegades dels escurçons.

Lluís XIV de França, el Rei Sol, va fer que els jardiners reials cultivaren grans quantitats d’escurçonera per tindre tot l’any un bon remei contra les flatulències i les indigestions, malalties comuns entre els membres de les classes elevades.

Família Compositae (Asteraceae)

Galactites duriaei Spach ex Durieu

NOMS: Calcida valenciana. 

Flors del capítol ultrapassades per les bràctees superiors

SINÒNIMS: Galactites pyracantha Durieu

DISTRIBUCIÓ: Ibero-magribí

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars nitròfils, vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud.

Tija tomentosa amb espines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta ramificada a la part superior, tija tomentosa, alada i espinescent.

Fulles pinnatisectes amb espines

Fulles pinnatipartides o pinnatisectes amb segments triangulars molt aguts, que s’estenen tija avall (decurrents), amb venes blanques

Flors poc radients

Flors en capítols subsèssils en glomèruls involucrats per les fulles superiors (les fulles fan d’involucre). Flors exteriors són poc radiants, ultrapassades per les bràctees superiors que en forma d’espines groguenques no deixen que les flors del capítol s’estenguen. Les bràctees involucrals inferiors són més curtes i poc espinescents. Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aquenis proveïts de papus 2-3 vegades més llargs que l’aqueni.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes reben aquest nom perquè el que pareix la flor és, en realitat, una inflorescència amb moltes flors (flòsculs) reunides, dit capítol. Rodejant el capítol hi ha un conjunt de bràctees de forma i color diferent, segons l’espècie, anomenat involucre. En aquesta espècie el involucre està format per bràctees amb forma d’espina (espinescents).

Capítols subsèssils en glomèruls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galactites deriva del grec “gala” que significa llet, en referència al color blanc del indument de la tija i les fulles.

L’epítet específic duriaei està dedicat a Michel Charles Durieu de Maisonneuve (1796 - 1878) militar, naturalista i botànic francès, que va fer exploracions botàniques a Espanya, el nord d’Àfrica i Portugal, va ser director del jardí botànic de Bordeus i autor de diverses publicacions florístiques.

Família Compositae (Asteraceae)