Hippocrepis ciliata Willd.

NOMS: Desferracavalls. Herba del ferro. L´esferracavalls. Castellà : Hierba de herradura. Italià: Sferracavallo cigliato. Francès: Fer-à-cheval cilié, Hippocrépide ciliée, Hippocrépis cilié. Alemany: Gewimperter Hufeisenklee.

Inflorescència axil·lar amb peduncle

SINÒNIMS: Hippocrepis multisiliquosa ssp ciliata(Willd.) Maire

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells anuals, erms, vores de camins, fins els 1000 metres d’altitud.

Herbeta amb tiges postrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins un pam, amb tiges postrades o ascendents

Fulles pinnatipartides amb folíols senars

Fulles peciolades, dividides en 3-6 parells de folíols, i un solitari a l’àpex, obovats o linears i glabres, amb petites estípules lanceolades ciliades, i una glàndula purpúria a la base.

Flors papilionades petites

Flors en inflorescències axil·lars pedunculades amb 2-5 flors papilionàcies de color groc. Calze campanulat i glabre, sovint groguenc. Corol·la amb estendard ovat, apiculat. Androceu diadelf. Ovari amb estil i estigma discoide. Floreix de març a juny

El fruit caracteritza l'espècie

Fruit és l’element més característic de l’espècie. És un llegum, amb estrangulacions en forma de “U” tancada, arquejada de manera que la part oberta de la “U” que da a la part interna i les llavors a la part externa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En moltes famílies botàniques els estams de l’androceu són lliures, és a dir, sense cap adherència entre ells, però en altres, com les lleguminoses, hi ha gèneres amb els estams soldats formant un tub; aquests són estams monadelfs. Altres, com en aquest cas, es forma un feix de nou estams soldats i un de lliure, i aleshores diem que és un androceu diadelf. 

USOS I PROPIETATS: No hem trobat cap 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hippocrepis deriva dels vocables grecs “híppos, -ou” que significa cavall, egua, i “krepís, -idos” que significa sandàlia, sabata, és a dir, que significa ferradura, en al·lusió a la forma dels artells de la llegum, que recorda una ferradura. 

L’epítet específic ciliata deriva del llatí “cilium” que significa pestanya, pels cilis que protegeixen les llavors en la part exterior del llegum que semblen les pestanyes de l’ull.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Guillonea scabra (Cav.) Coss.

NOMS: Guillonia. Fenollosa. Fenoll bord.

Umbel·lula de guillonia

SINÒNIMS: Laserpitium scabrum Cav.; Laserpitium canescens Boiss; Guillonea canescens Boiss; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. És un endemisme del sud-est de la Península Ibèrica

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles i pinars aclarits, sobre substrat calcari. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba que pot propassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba, de 30 a 120 cm d’alçada, amb una tija erecta ramificada a la part superior i estriada.

Fulles bassals 3 pinnatisectes

Fulles bassals 3 pinnatisectes, pubescents, triangulars, de fins 60 cm de longitud. Les superiors reduïdes a una beina engruixida.

Flors amb cinc pètals coberts de pèls

Flors en umbel·les compostes, amb bràctees i bractèoles linears i reflexes. Flors hermafrodites amb calze de dents estrets. Corol·la amb pètals blancs i amb pèls. Estilopodi cònic amb estils fins i corbats. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en aqueni alat

Fruit amb costelles prominents i alades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Guillonea és un dels gèneres dits monotípics perquè només tenen una espècie. Guillonea scabra és l’única espècie i és originària del sud-est de la Península Ibèrica, entre les províncies de Cadis i Castelló.  

Afegeix la llegenda

SABIES QUE... el nom del gènere Guillonea és en honor a Pierre Anatole Guillon (1819-1908), funcionari francès i aficionat a la botànica, amic de E.S. Ch. Cosson, al que va ajudar en les herboritzacions per les rodalies de París. Va aconseguir un important herbari, que va donar al museu de Niort, que fou la base del “Catalogue des plantes phanérogames qui croissent spontanément dans la département des Deux-Sèvres” L’epítet específic scabra deriva de “scaber” que significa aspre, rugós.

Guillonea scabra fou descrita per (Cav.) Coss. i publicat en Notes sur Quelques Plantes Critiques, Rares, ou Nouvelles

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Scorzonera hispanica L. subsp. crispatula (Boiss) Nyman.

NOMS: Escurçonera. Farinetes. Escurçonera hispànica, Salsafí, Salsafí francès. Occità: Escorsonèro. Castellà: Escorzonera. Almirones. Gallego: Escorzoneira. Èuscara: Sendapoki. Portuguès: Escorcioneira. Francès: Scorsonère à feuilles crispées.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera crispatula (Boiss.) Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolles i pastures seques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1350 metres d’altitud.

Tiges erectes acabades en un sol capítol

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Tiges erectes que poden arribar al mig metre d’alçada, acabades normalment en un únic capítol,

Fulles amb el marges cresp

Fulles agrupades en roseta bassal de fulles lanceolades, senceres o dentades, amb el marge ondulat (crespat) i el nervi central molt marcat.

Flors amb lígula groga

Flors totes amb lígula groga, reunides en un capítol amb involucre de 2-4 cm format per bràctees imbricades

Fruit en aqueni de fins 2 cm de llargària

Fruit en aquenis de fins 2 cm de llargària, sense contar el papus.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’arrel axonomorfa és la que té una arrel principal de la qual surten altres més primes però, de vegades, aquesta arrel principal acumula substàncies de reserva per poder sobreviure a l’època desfavorable i brotar en la pròxima estació favorable, i adquireix la típica forma engruixida del nap, raó per la qual rep el nom d’arrel napiforme.

USOS I PROPIETATS: Les arrels tenen propietats carminatives i digestives, i les fulles joves i les poncelles bullides s’empren en amanides.

Involucre amb bràctees imbricades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Scorzonera deriva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.

L’epítet específic hispanica és un referent geogràfic que indica el lloc d’origen: Hispania. El nom de la subespècie, crispatula, al·ludeix a l’ondulació del marge de les fulles que les fa crespes.

També cap pensar que Scorzonera derive d’escurçonera, doncs antigament es creia que el suc de les arrels curava les mossegades dels escurçons.

Lluís XIV de França, el Rei Sol, va fer que els jardiners reials cultivaren grans quantitats d’escurçonera per tindre tot l’any un bon remei contra les flatulències i les indigestions, malalties comuns entre els membres de les classes elevades.

Família Compositae (Asteraceae)