Verbascum boerhavii L.

NOMS: Blenera. Gamó. Porpra. Torea. Torpa. Trepó. Cua de llop. Candelera. Trepó magenc. Cast. Candelera. Gordolobo. Porpras. Francès: Molène de boerhaave, Molène de mai. Italià: Verbasco di Boerhaave. Anglès: boerhavii mullein.

Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls

SINÒNIMS: Verbascum boerhavii subsp. boerhavii ;  Verbascum maiale DC.; Verbascum portae Willk.; Celsia floccosa Porta.;

Observacions : Dins d’aquest gènere són força freqüents els híbrids interespecífics.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brometalia. Atropetalia. Herbassars ruderals, vores de camins, boscos i llocs alterats. Entre els  0  i els 2100  metres d’altitud.

Inflorescència densa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal de fins dos metres d’alçada, coberta de pèls, amb una roseta bassal del centre de la qual surt una tija erecta i al final de la tija una panícula densa i allargada de flors grogues. Durant el primer any desenvolupa una roseta de fulles basals, i al segon any surt la llarga tija amb fulles a la base coronada per una inflorescència plena de flors.

Fulles basals peciolades

Fulles alternes, les basals de la roseta dentades i amb pecíol; les caulinars són decurrents o amplexicaules i totes cobertes de pilositat densa.

Filaments dels estams amb pilositat vermella

Flors en inflorescència densa però amb flors solitàries a l’axil·la de les bràctees; bràctees més llargues que el calze linear i sencer. Corol·la en tub curt i cinc lòbuls. Cinc estams amb el filament cobert de pèls en la meitat inferior. Estigma capitat petit. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Segons la inserció de la fulla a la tija, estes poden ser decurrents quan el limbe de la fulla s'estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d'aquesta, com en Verbascum; amplexicaule quan la base de la fulla abraça la tija, com els Sonchus; perfoliada quan la fulla envolta completament la tija, com Thlaspi perfoliatum; o connata quan una fulla naix oposada a una altra a la qual s’hi solda per la base, com Lonicera implexa.

USOS I PROPIETATS: Les plantes d’aquest gènere s’han emprat com torxes per als cresols d’oli.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per a alguns autors el nom del gènere Verbascum ve del llatí “barba, -ae” que significa barba, i “barbascum” perilla, per la pilositat que cobreix les plantes del gènere. L’epítet específic boerhavii és en honor a Herman Boerhaave (1668 – 1738), un metge i botànic neerlandès que va ser professor de botànica i medicina, va millorar el Jardí botànic de Leiden, i va descriure nombroses plantes. Va ser escollit membre de l’Acadèmia francesa de Ciències i de la Royal Society. El tsar Pere el Gran de Rússia va rebre lliçons de Boerhaave en la visita a Holanda l’any 1716, i Linnaeus i Voltaire el van anar a veure.

El nom popular de “blenera” és deu a que abans s’utilitzaven com a blens de les llums d’oli. El ble és la torxa que es posava al bec dels cresols d'oli per a il·luminar les estàncies.

Diuen que si colpegem la tija de les bleneres , al poc, van caient les flors obertes una  a una, com si plorara i caigueren les llàgrimes, per la qual cosa també rep el nom de ploranera.

El trepó va ser utilitzat a la bruixeria, doncs suposadament evitava les malediccions, mal d’ull i esperits malignes.

Verbascum boerhavii va ser descrit per Carles Linné i publicat en Mantissa Plantarum 45. 1767. 

Família Scrophulariaceae

Hippocrepis ciliata Willd.

NOMS: Desferracavalls. Herba del ferro. L´esferracavalls. Castellà : Hierba de herradura. Italià: Sferracavallo cigliato. Francès: Fer-à-cheval cilié, Hippocrépide ciliée, Hippocrépis cilié. Alemany: Gewimperter Hufeisenklee.

Inflorescència axil·lar amb peduncle

SINÒNIMS: Hippocrepis multisiliquosa ssp ciliata(Willd.) Maire

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells anuals, erms, vores de camins, fins els 1000 metres d’altitud.

Herbeta amb tiges postrades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual, de fins un pam, amb tiges postrades o ascendents

Fulles pinnatipartides amb folíols senars

Fulles peciolades, dividides en 3-6 parells de folíols, i un solitari a l’àpex, obovats o linears i glabres, amb petites estípules lanceolades ciliades, i una glàndula purpúria a la base.

Flors papilionades petites

Flors en inflorescències axil·lars pedunculades amb 2-5 flors papilionàcies de color groc. Calze campanulat i glabre, sovint groguenc. Corol·la amb estendard ovat, apiculat. Androceu diadelf. Ovari amb estil i estigma discoide. Floreix de març a juny

El fruit caracteritza l'espècie

Fruit és l’element més característic de l’espècie. És un llegum, amb estrangulacions en forma de “U” tancada, arquejada de manera que la part oberta de la “U” que da a la part interna i les llavors a la part externa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En moltes famílies botàniques els estams de l’androceu són lliures, és a dir, sense cap adherència entre ells, però en altres, com les lleguminoses, hi ha gèneres amb els estams soldats formant un tub; aquests són estams monadelfs. Altres, com en aquest cas, es forma un feix de nou estams soldats i un de lliure, i aleshores diem que és un androceu diadelf. 

USOS I PROPIETATS: No hem trobat cap 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hippocrepis deriva dels vocables grecs “híppos, -ou” que significa cavall, egua, i “krepís, -idos” que significa sandàlia, sabata, és a dir, que significa ferradura, en al·lusió a la forma dels artells de la llegum, que recorda una ferradura. 

L’epítet específic ciliata deriva del llatí “cilium” que significa pestanya, pels cilis que protegeixen les llavors en la part exterior del llegum que semblen les pestanyes de l’ull.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Guillonea scabra (Cav.) Coss.

NOMS: Guillonia. Fenollosa. Fenoll bord.

Umbel·lula de guillonia

SINÒNIMS: Laserpitium scabrum Cav.; Laserpitium canescens Boiss; Guillonea canescens Boiss; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental. És un endemisme del sud-est de la Península Ibèrica

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles i pinars aclarits, sobre substrat calcari. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba que pot propassar el metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba, de 30 a 120 cm d’alçada, amb una tija erecta ramificada a la part superior i estriada.

Fulles bassals 3 pinnatisectes

Fulles bassals 3 pinnatisectes, pubescents, triangulars, de fins 60 cm de longitud. Les superiors reduïdes a una beina engruixida.

Flors amb cinc pètals coberts de pèls

Flors en umbel·les compostes, amb bràctees i bractèoles linears i reflexes. Flors hermafrodites amb calze de dents estrets. Corol·la amb pètals blancs i amb pèls. Estilopodi cònic amb estils fins i corbats. Floreix de juliol a setembre.

Fruit en aqueni alat

Fruit amb costelles prominents i alades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Guillonea és un dels gèneres dits monotípics perquè només tenen una espècie. Guillonea scabra és l’única espècie i és originària del sud-est de la Península Ibèrica, entre les províncies de Cadis i Castelló.  

Afegeix la llegenda

SABIES QUE... el nom del gènere Guillonea és en honor a Pierre Anatole Guillon (1819-1908), funcionari francès i aficionat a la botànica, amic de E.S. Ch. Cosson, al que va ajudar en les herboritzacions per les rodalies de París. Va aconseguir un important herbari, que va donar al museu de Niort, que fou la base del “Catalogue des plantes phanérogames qui croissent spontanément dans la département des Deux-Sèvres” L’epítet específic scabra deriva de “scaber” que significa aspre, rugós.

Guillonea scabra fou descrita per (Cav.) Coss. i publicat en Notes sur Quelques Plantes Critiques, Rares, ou Nouvelles

Família Umbelliferae (Apiaceae)