Centaurea aspera subsp. stenophylla (Dufour) Nyman

NOMS: Margenera vera. Bracera. Clavellets. Travalera. Enganyaladre.  Occità: Auriolo rouge, Auriolo roujo, Tiro-biòu . Cast. Bracera. Amarguilla.Tramaladros. italià: Fiordaliso ispido. Francès: Centaurée rude. Anglès: Rough Star-thistle. Alemany: Rauhe Flockenblume.

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Centaurea stenophylla Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. La subespècie stenophylla és un endemisme de l’est i sud de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Camps i vores de camins en llocs secs i assolellats. Fins els 600 metres d’altitud.

Tiges decumbents molt ramificades

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba del secà amb tiges rígides decumbents i molt ramificada, de fins 50 cm de llargària.

Fulles pinnatipartides. Les superiors quasi linears

Fulles inferiors i mitjanes peciolades, pinnatipartides, les superiors sèssils (sense pecíol) més petites i quasi linears.

Les flors exteriors amb pètals majors

Flors en capítols solitaris amb bràctees amb 1-3 espinetes terminals rectes o dirigides cap a fora. Flors hermafrodites morades, les exteriors amb pètals majors. Floreix principalment a la primavera però pot florir a qualsevol moment de l’any

Fruit en aqueni amb curt vil·là

Fruits en aqueni amb un vil·là curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és adir, que formen el primer nivell tròfic transformant les substàncies inorgàniques en matèria orgànica. Són la base de la cadena alimentària per als humans directament, mitjançant les fruites i verdures, o indirectament, alimentant el bestiar a través del farratge.

USOS I PROPIETATS: Molt utilitzada en medicina popular des de l’antiguitat. És digestiva, aperitiva, antidiabètica hipoglucemiant, antisèptica i antidiarreica. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaurea deriva del  grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.  Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.

L’epítet específic aspera ve del llatí “asper-a-um” que fa referència al tacte aspre o rugós. Stenophylla ve del grec “στενός  stenós”  que significa estret, petit, i “φύλλον  phýllon” que significa fulla, és a dir, fulla estreta.

Els grecs de l’antiguitat anomenaven aquesta planta “panakes” (panacea) per les grans propietats medicinals que hi atorgaven.

Centaurea aspera fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum, vol.2, p.916 en 1753

Família Compositae (Asteraceae)

Galium tricornutum Dandy

NOMS: Rèvola de tres fruits. Castellà: Galio de tres flores. Amor de hortelano. Lapa. Pegajosillo. Reboleta. Portuguès: Gálio. Solda-áspera. Italià: Caglio coriandolino. Francès: Gaillet à trois cornes. Gaillet à trois pointes. Anglès: Corn Cleavers. Roughfruit Corn-bedstraw. Alemany: Dreihörniges Labkraut. Neerlandès: Driehoornig Walstro.

Inflorescències en cimes axil·lars

SINÒNIMS: Galium tricorne Stokes

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Secalion cerealis. Ruderal i arvense. Camps de cultiu, marges i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Herba enganxosa de tiges quadrangulars

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba enganxosa amb una o diverses tiges quadrangulars esteses per terra, o a sobre de les plantes veïnes, que poden arribar als 80 cm de longitud, de color verdós.  

Fulles verticil·lades amb aculèols al marge

Fulles verticil·lades, sèssils, lanceolades, amb petits agullons (aculèols) al marge que la fa aspra al tacte

Corol·la rotàcia de color blanc

Flors en inflorescències axil·lars als nusos de cimes (1-2 per nus) amb flors hermafrodites, masculines o estèrils, sense calze, amb la corol·la blanca, rotàcia de 2-3 mm de diàmetre i quatre lòbuls. Pedicels fortament arquejats a la fructificació. Quatre estams. Ovari amb estil, estigmes globosos. Floreix de maig a setembre

Fruits en esquizocarps arrodonits

Fruit en esquizocarps arrodonits i lleument berrugosos amb pedicels fortament corbats

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cal no confondre les espines amb els agullons, les espines són d’origen caulinar, més fortes i feridores, mentre que els agullons són formacions epidèrmiques que podem fer saltar amb facilitat pressionant lateralment. Un exemple d’espines són les argelagues, i un exemple d’agulló el tenim als rosers o esbarzers. Aquesta rèvola de tres fruits té petits agullons (dits aculèols) a les fulles i a la tija que no punxen però s’adhereixen a la roba i al pèl dels mamífers com el velcro.

 

USOS I PROPIETATS: Al Regne Unit empraven els fruit de la rèvola de tres fruits per cobrir els caps d’agulla perquè les randaires no es punxaren els dits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium  deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de Galium aparine s’emprava per quallar la llet. Es suposa que aquesta planta citada per Dioscòrides pot ser Galium verum.

L’epítet específic, tricornutum, deriva de les veus llatines “tris” que significa tres, i “cornus” que significa banya, és a dir, amb tres banyes, en referència als tres fruit a l’àpex d’un peduncle amb tres braços corbats com una banya.

Galium tricornutum fou descrita per James Edgar Dandy i publicat en la revista botànica de les Illes Britàniques “Watsonia” l’any 1957

Família Rubiaceae

Colutea brevialata Lange

NOMS: Espantallops. Pleps. Castellà: Espantalobos. Sonajeras. Espantazorras. Garbancillo. Èuscara: Ikara-otso. Portuguès: Sene bastardo. Italià: Erba vesicaria. Francès: Baguenaudier de France. Claquette. Anglès: Bastard Senna. Common Bladder-senna. Alemany: Baumartiger. Blasenstrauch. Neerlandès: Blazenstruik.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Colutea arborescens subsp. gallica Browicz;

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional (submediterrània)

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Querco- Lentiscetum. Clarianes de carrascars i fagedes d’ambient humit i protegit, sobre sòl pedregós i calcari. Entre els 250 i els 1500 metres d’altitud.    

Arbust caducifoli que pot arribar als 3 metres d'alçada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de tiges dretes i de fulles caduques que pot arribar als 2-3 metres d’alçada. 

Fulles imparipinnades

Fulles imparipinnades amb 2-6 parells de folíols el·líptics o ovats molt regulars i finament pubescents, de marge enter. Estípules molt petites.

Corol·la papilionàcia amb les ales molt curtes

Flors en raïms axil·lars més curts que la fulla corresponent. Calze amb les dents desiguals. Corol·la papilionada de color groc fort amb l’estendard gran, arrodonit, emarginat i dret, i les ales molt curtes. Floreix d’abril a juny.

Llegum pèndul molt inflat

Fruit en llegum de 5-7 cm molt inflat, de parets membranoses i translúcides. És l’element més notable de l’espantallops.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pigments formen part de les principals molècules de les plantes. Absorbeixen de manera selectiva unes longituds d’ona de la llum i reflecteixen altres. La clorofil·la és el pigment primari de les plantes que absorbeix les longituds d’ona roja i blava, que incentiven la fotosíntesi, i reflecteix la verda que és la que podem veure.

Calce amb cinc dents desiguals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com laxant, porgant i diürètic, però els principis tòxics de les llavors desaconsellen el seu ús.

També s’utilitza en jardineria com planta ornamental.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Colutea deriva del grec “koloitía” que emprava Teofrast per referir-se a dos arbres amb les llavors en beines, un dels quals és Colutea arborescens L.

El nom específic brevialata ve del llatí “brevis” que significa breu, curt, i de “alatus” que significa ales, és a dir, amb ales curtes, en referència a les ales curtes de les flors que són el signe distintiu. 

El nom popular d’espantallops és degut al soroll que fan les llegums madures, amb les llavors soltes dins la beina, quan el vent les sacseja.  

Figura en el “Catálogo Regional de Especies Amenazadas de Castilla-La Mancha”

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A