Trifolium scabrum L.

NOMS: Trèvol aspre. Trèvol escabre. Castellà: Trébol. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo. Italià: Trifoglio scabro. Francès: Trèfle scabre. Anglès: Rugged Clover. Rough Clover. Alemany: Rauher Klee. Neerlandès: Ruwe Klaver.

Inflorescències axil·lars

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Terrenys pedregosos, vores de camins, camps de conreu, fins els 1500 metres d’altitud.

Herba petita de tiges procumbents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual petita, de fins un pam, de tiges postrades o procumbents amb pèls.

Fulles amb els nervis corbats al marge

Fulles alternes, trifoliades amb pecíol i estípules triangulars. Els folíols són obovats, pelosos i de marge denticulat, tenen un ataca blanca i els nervis ben marcats a l’anvers i corbats als marges.

Flor papilionàcia menuda amb corol·la blanca

Flors en inflorescències axil·lars amb nombroses flors papilionàcies petites de corol·la blanca. Calze persistent, densament pilós, amb cinc dents desiguals que esdevenen rígides una vegada fecundada la flor. Floreix a finals de l’hivern.

Calze persistent que es torna rígid

Fruit indehiscent, amb una sola llavor, dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La paleopalinologia aprofita la resistència a la putrefacció del pol·len, i la seua capacitat de fossilització, per extraure, datar i identificar les espècies a les quals pertany. L'anàlisi de pol·len dipositat per plantes en temps passats pot ajudar a reconstruir la història del clima i pronosticar el futur, una part essencial d'investigacions sobre canvis climàtics.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium, deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus.

L’epítet específic scabrum deriva del llatí “scaber” que significa aspre, pels pèls que fan la planta aspra al tacte.

Trifolium scabrum fou descrita per (L.) Sm. i publicada en Species Plantarum 2: 770. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Thapsia villosa L.

NOMS: Fonollassa groga. Tàpsia comuna. Croca. Castellà : Candileja. Cañareja. Tuero. Cañaheja. Zumillo. Gallego: Pancierva. Turbit da terra. Èuscara: Bermidorr. Portuguès: Turbit-da-terra. Francès: Thapsie. Anglès: Thapsia.

Umbèl·lules sense bràctees

SINÒNIMS: Thapsia maxima Mill.; Thapsia villosa L. subsp. villosa

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Brolles, pinades clares i pastures àrides i degradades. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tija robusta de gran alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen fins la pròxima estació favorable que sortirà renovant la part aèria.

DESCRIPCIÓ: Herba robusta amb tiges que poden arribar als dos metres  d’alçada

Fulles 2-3 pinnatipartides en roseta bassal

Fulles en roseta bassal embeinadores, grans, 2-3 pinnatipartides, dividides en folíols amples de marge lobulat i el revers grisenc. Les fulles superiors reduïdes a una beina inflada.

Flors amb cinc pètals grocs

Flors en inflorescència en umbel·la esfèrica sense bràctees, composta per d’umbèl·lules, sense bractèoles, de flors amb cinc pètals grocs, cinc estams i un ovari ínfer amb dos estils. Floreix de maig a l’agost.

Fruit en esquizocarp alat

Fruit en esquizocarp de aproximadament un centímetre de longitud, proveït de quatre ales paral·leles. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’esquizocarp és un aqueni, és a dir, un fruit sec que no s’obri espontàniament (indehiscent) però composat per diversos carpels que, al madurar, es divideix en mericarps d’una sola llavor. Els esquizocarps de la Thapsia també s’anomenen diaquenis perquè a la maturitat es divideixen en dos mericarps monosperms.

Umbel·les compostes, sense bràctees

USOS I PROPIETATS: Les plantes d’aquest gènere, concretament la resina de l’arrel, s’han emprat tradicionalment en medicina popular per combatre afeccions pulmonars, constipats i dolors reumàtics, a més de porgant violent i vomitiu, però no és aconsellable el seu ús per la seua toxicitat. En alguns llocs també s’utilitza contra la sarna. Cal tindre en compte que és tòxica, i que el contacte amb la pell pot causar picor i irritació.

L’extracte de l’escorça de l’arrel s’ha utilitzat com colorant per tintar la llana, especialment al segle XVIII.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Dioscòrides es va posar el nom de Thapsia a una planta trobada per primera vegada a l’illa, avui península siciliana, de Tháspos (θαψος). Es creu que aquesta planta era la Thapsia gargarica L.   

El nom específic, villosa, deriva de “villus” que significa pelatge, vellositat, o de “véllus” que era el nom que rebia la llana esquilada. En els dos casos fa referència al borró que cobreix la planta.

En alguns llocs s’ha usat el làtex de l’arrel per impregnar les aigües i poder capturar els peixos estordits pel suc tòxic. Aquesta pràctica, però, està prohibida i ja no s’empra.

Thapsia villosa va ser descrita per primera vegada per Carl Linné en Species Plantarum (1753)

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Phagnalon rupestre (L.) D. C.

NOMS: Botja d’esca. Herba d’esca. Herba de renegat. Ullastre de frare. Fàgnalon rupestre. Castellà: Pelucilla. Yesca. Yesquera. Francès: Phagnalon. Anglès: Western phagnalon. Alemany: Steinimmortelle

Capítol amb bràctees escarioses aplicades

SINÒNIMS: Phagnalon tenorii (Spreng.) C. Presl.; Phagnalon spathulatum Cass.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Llocs pedregosos i assolellats, camps de secà abandonats, i també sobre roques, murs i parets seques. Fins els 700 metres d’altitud

Tiges tomentoses ascendents

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata de fins 40 cm d’alçada de tiges tomentoses, ascendents, lignificades a la base.

Fulles alternes de marge ondulat

Fulles alternes, oblongo-lanceolades, de marge ondulat, i de color verd fosc per l’anvers i blanquinoses al revers. Les inferiors semiamplexicaules.

Són característiques les bràctees amb l'àpex arrodonit i aplicades

Flors grogues en capítols solitaris, a l’àpex d’un llarg pecíol, amb involucre format per vàries capes de bràctees escarioses obtuses, amb l’àpex arrodonit, i aplicades. Floreix durant maig i juny.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là, de dispersió hidrocora.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hidrocora es diu de la planta que dispersa els fruits o llavors mitjançant l’aigua, ja siga per la pluja, per les escorrenties, pels rius o les corrents marines. El Phagnalon rupestre aprofita la força de les gotes de pluja contra els fruits oberts que llança les llavors, aleshores es diu que la planta és ombrohidrocora. 

Capítols solitaris a l'àpex de llargs pecíols

USOS I PROPIETATS: Està en estudi la capacitat antiinflamatòria i antial·lèrgica dels principis químics d’aquesta espècie. 

La planta seca i matxucada s’emprava d’esca per encendre el foc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.

L’epítet específic rupestris deriva del llatí “rupes” que significa roca, és a dir, relatiu a les roques, per la tendència a créixer en llocs pedregosos i en les escletxes de les roques.

Família Compositae (Asteraceae)