Cytinus hypocistis (L.) L.

NOMS: Filosa. Frare d'estepa. Citinet. Gerreta de mel. Margalida. Rabassot. Castellà: Hipocisto. Melera. Chupamieles. Chuperas. Granadilla. Hipocistide. Perlas. Pinitas. Teticas. Portuguès: Maias. Pútegas. Coalhadas. Ameleira. Italià: Ipocisto comune. Francès: Cytinelle. Cytinet. Anglès: Yellow Cytinus. Hypocistus. Alemany: Gemeiner Hypocist. Grec: Κύτινος ο υπόκιστος. Λύκος της λαδανιάς. Κίτισος.

Inflorescència densa arran de terra

SINÒNIMS: Asarum hypocistis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Cistion. Rosmarino-Ericion. Màquies, coscollars i llocs on creixen les estepes de flor blanca. Fins els 1300 metres d’altitud.

Planta paràsita d'estepes de flor blanca

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta paràsita de les estepes de flor blanca que s'alimenta a través de les arrels de l’hoste. Les flors apareixen a la primavera per poder ser pol·linitzades.

Planta sense clorofil·la de fulles vermelles

Fulles en forma d’escata, ovato-oblongues, imbricades, de color vermell

Flors unisexuals masculines

Flors grogues en inflorescència densa arran de terra, amb 5-15 flors unisexuals; les inferiors femenines i les superiors masculines; bràctees paregudes a les fulles. Flors amb periant de quatre lòbuls. Vuit estams units en columna.

Fruit en baia groga

Fruit és una baia groga de 5-10 mm de diàmetre que contenen nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, Holoparasita és una planta paràsita que obté tots els nutrients que necessita d’una planta hoste. Les plantes amb aquesta classificació no realitzen la fotosíntesi, no tenen clorofil · la, i s’alimenten mitjançant estructures que penetren en el floema de la planta parasitada, els haustoris, per obtenir la saba elaborada.

Flor unisexual femenina

USOS I PROPIETATS: El suc fresc de tota la planta té propietats astringents i refrescants, indicat per diarrees i colitis. També s'ha utilitzat en la medicina tradicional per tractar la disenteria i els tumors de la gola

Aquesta planta és comestible, i la polpa de l’ovari és dolça, d’un sabor paregut a la mel.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Cytinus ve del grc “kýtinos, ou” que era el nom que rebia el botó floral del magraner (Punica granatum).

L’epítet específic hypocistis deriva del grec “hypó” que significa a sota, i “kisthos, .ou” que era el nom de diverses espècies del gènere Cistus, les estepes que fan d’hoste: sota l’estepa.

Família Rafflesiaceae

Adiantum capillus-veneris L.

NOMS: Adiant. Capil·lera. Falguerola. Falzia. Castellà : Adianto. Cabello de Venus. Capilera. Culantrillo. Culantrillo de pozo. Falsía. Gallego: cuantrillo. Cuadrillo. Èuscara: Iturri-belar. Garaiska arrunta. Portuguès: Avenca. Capilária. Coentro-de-poza. Italià: Capelvenere comune. Francès: Capillaire de Montpellier. Cheveu-de-Vénus. Anglès: Maidenhair Fern. Hair-of-Venus. Alemany: Frauenhaarfarn. Venushaar. Neerlandès: Venushaar. Vrouwenhaar. Grec: Ψευτοσέλινο.

Frondes amb el raquis fosc

SINÒNIMS: Adianthum capillus-veneris ; Adiantum pedantum L. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Adiantion. Llocs ombrívols i humits, a les coves, als pous, fonts i degotissos calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud

Habita llocs ombrívols i humits

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Falguera gràcil de fins 40 cm d’alçada que fa una roseta basal de frondes.

Pínnules de les frondes en forma de delta

Frondes 2-3 pinnades, amb raquis molt fosc, quasi negre, i fi, amb pínnules en forma de delta, lobulada, de color verd lluent, molt prima i glabra, amb els esporangis als marge.

Esporangis als marges posteriors de les pínnules

Esporangis disposats en dos línies paral·leles als marges revoluts frontals de les pínnules. Les espores surten d’abril a octubre.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La reproducció de les falgueres es fa mitjançant les espores, unes estructures que hi permeten dispersar-se i sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables. Els esporangis tenen la funció de produir i emmagatzemar les espores.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la infusió o decocció de les frondes com antiinflamatori, mucolític, expectorant i antitussígena, per calmar la tos, contra la icterícia i per facilitar i mitigar els dolors de la menstruació. També s’ha utilitzat com desintoxicant en casos d’etilisme.

Observeu el raquis prim i obscur

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Adiantum deriva del grec “α- a-“, que significa sense, i “diáino” que significa mullar-se, és a dir, Adiantum significa que no es mulla, que no es podreix, perquè les frondes no retenen l’aigua. El nom específic capillus-veneris esta composat per el llatí “capillus”, que significa cabell, i pel genitiu de “Venus”, és a dir, capillus-veneris significa cabells de Venus, pels llargs pecíols negres semblants a una cabellera.

A l’antiga Grècia s’usava, triturat i mesclat amb oli i vinagre,  per combatre la caiguda del cabell, seguint la tradició de que les plantes són bones per a les malalties dels òrgans als que s’assemblen.

Plutó, el déu que governava el Hades, portava una corona elaborada amb les frondes d’aquesta planta.

Família  Polypodiaceae (Adiantaceae, Pteridaceae)

Trifolium scabrum L.

NOMS: Trèvol aspre. Trèvol escabre. Castellà: Trébol. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo. Italià: Trifoglio scabro. Francès: Trèfle scabre. Anglès: Rugged Clover. Rough Clover. Alemany: Rauher Klee. Neerlandès: Ruwe Klaver.

Inflorescències axil·lars

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Terrenys pedregosos, vores de camins, camps de conreu, fins els 1500 metres d’altitud.

Herba petita de tiges procumbents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual petita, de fins un pam, de tiges postrades o procumbents amb pèls.

Fulles amb els nervis corbats al marge

Fulles alternes, trifoliades amb pecíol i estípules triangulars. Els folíols són obovats, pelosos i de marge denticulat, tenen un ataca blanca i els nervis ben marcats a l’anvers i corbats als marges.

Flor papilionàcia menuda amb corol·la blanca

Flors en inflorescències axil·lars amb nombroses flors papilionàcies petites de corol·la blanca. Calze persistent, densament pilós, amb cinc dents desiguals que esdevenen rígides una vegada fecundada la flor. Floreix a finals de l’hivern.

Calze persistent que es torna rígid

Fruit indehiscent, amb una sola llavor, dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La paleopalinologia aprofita la resistència a la putrefacció del pol·len, i la seua capacitat de fossilització, per extraure, datar i identificar les espècies a les quals pertany. L'anàlisi de pol·len dipositat per plantes en temps passats pot ajudar a reconstruir la història del clima i pronosticar el futur, una part essencial d'investigacions sobre canvis climàtics.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium, deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus.

L’epítet específic scabrum deriva del llatí “scaber” que significa aspre, pels pèls que fan la planta aspra al tacte.

Trifolium scabrum fou descrita per (L.) Sm. i publicada en Species Plantarum 2: 770. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)