Conopodium thalictrifolium (Boiss) Calest.

NOMS: Castanyola. Serelló. Sorelló. Surolló. Anyol talictrifoli. Castellà: Macuca. Chufera. Terreños.

Umbèl·lula amb flors blanques

SINÒNIMS: Heterotaenia thalictrifolia Boiss.; Bunium thalictrifolium Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endemisme del sud i sud est de la Península Ibèrica, especialment al nord de la província d’Alacant i el sud el sud de la de València.

HÀBITAT: Scrophularion sciophilae. Pedregars orientats al nord sobre sòl calcari. Entre els 50 i els 1550 metres d’altitud.

Tiges gràcils acabades en umbel·la de 3-9 radis

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges que poden ultrapassar el mig metre d’alçada, gràcils i flexuosos.

Fulles basals amb llarg pecíol

Fulles inferiors llargament peciolades, dividides en segments ovats; les mitjanes i superiors 1-2 pinnatisectes, dividides en segments linears escassos, sovint trisectes, amb beines caulinars.

Flors amb pètals emarginats

Flors hermafrodites en umbel·la de 3-9 radis, amb poques o cap bràctea o bractèola. Sèpals poc visibles. Pètals blancs, enters, emarginats. Estilopodi cònic. Floreix d’abril a juliol.

Fruits amb vites filiformes

Fruit amb estils reflexos; ovoide-oblong, val·lècules amb tres vites de costes filiformes, poc aparents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Val·lècula, en botànica, és diu  al solc, fissura o esquerda, comprés entre dues sortints rectes i estrets que fa ressalt a la superfície (costa) del fruit de les umbel·líferes.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

Fulla caulinar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Conopodium deriva del grec “kônos, -ou” que significa con, amb forma de con, i “pódion, -ou” que significa peuet, un diminutiu de “poús. Podós” peu. Rep aquest nom pel paregut de l’estilopodi, és adir, el disc format per les bases engruixides dels estils que corona el fruit de les umbel·líferes, a petits peus.

L’epítet específic thalictrifolium ve del nom del gènere de la família de les ranunculàcies "Thalictrum" i "folium" fulla: amb fulles com les de Thalictrum.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Cytinus hypocistis (L.) L.

NOMS: Filosa. Frare d'estepa. Citinet. Gerreta de mel. Margalida. Rabassot. Castellà: Hipocisto. Melera. Chupamieles. Chuperas. Granadilla. Hipocistide. Perlas. Pinitas. Teticas. Portuguès: Maias. Pútegas. Coalhadas. Ameleira. Italià: Ipocisto comune. Francès: Cytinelle. Cytinet. Anglès: Yellow Cytinus. Hypocistus. Alemany: Gemeiner Hypocist. Grec: Κύτινος ο υπόκιστος. Λύκος της λαδανιάς. Κίτισος.

Inflorescència densa arran de terra

SINÒNIMS: Asarum hypocistis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Cistion. Rosmarino-Ericion. Màquies, coscollars i llocs on creixen les estepes de flor blanca. Fins els 1300 metres d’altitud.

Planta paràsita d'estepes de flor blanca

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta paràsita de les estepes de flor blanca que s'alimenta a través de les arrels de l’hoste. Les flors apareixen a la primavera per poder ser pol·linitzades.

Planta sense clorofil·la de fulles vermelles

Fulles en forma d’escata, ovato-oblongues, imbricades, de color vermell

Flors unisexuals masculines

Flors grogues en inflorescència densa arran de terra, amb 5-15 flors unisexuals; les inferiors femenines i les superiors masculines; bràctees paregudes a les fulles. Flors amb periant de quatre lòbuls. Vuit estams units en columna.

Fruit en baia groga

Fruit és una baia groga de 5-10 mm de diàmetre que contenen nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, Holoparasita és una planta paràsita que obté tots els nutrients que necessita d’una planta hoste. Les plantes amb aquesta classificació no realitzen la fotosíntesi, no tenen clorofil · la, i s’alimenten mitjançant estructures que penetren en el floema de la planta parasitada, els haustoris, per obtenir la saba elaborada.

Flor unisexual femenina

USOS I PROPIETATS: El suc fresc de tota la planta té propietats astringents i refrescants, indicat per diarrees i colitis. També s'ha utilitzat en la medicina tradicional per tractar la disenteria i els tumors de la gola

Aquesta planta és comestible, i la polpa de l’ovari és dolça, d’un sabor paregut a la mel.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Cytinus ve del grc “kýtinos, ou” que era el nom que rebia el botó floral del magraner (Punica granatum).

L’epítet específic hypocistis deriva del grec “hypó” que significa a sota, i “kisthos, .ou” que era el nom de diverses espècies del gènere Cistus, les estepes que fan d’hoste: sota l’estepa.

Família Rafflesiaceae

Adiantum capillus-veneris L.

NOMS: Adiant. Capil·lera. Falguerola. Falzia. Castellà : Adianto. Cabello de Venus. Capilera. Culantrillo. Culantrillo de pozo. Falsía. Gallego: cuantrillo. Cuadrillo. Èuscara: Iturri-belar. Garaiska arrunta. Portuguès: Avenca. Capilária. Coentro-de-poza. Italià: Capelvenere comune. Francès: Capillaire de Montpellier. Cheveu-de-Vénus. Anglès: Maidenhair Fern. Hair-of-Venus. Alemany: Frauenhaarfarn. Venushaar. Neerlandès: Venushaar. Vrouwenhaar. Grec: Ψευτοσέλινο.

Frondes amb el raquis fosc

SINÒNIMS: Adianthum capillus-veneris ; Adiantum pedantum L. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Adiantion. Llocs ombrívols i humits, a les coves, als pous, fonts i degotissos calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud

Habita llocs ombrívols i humits

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Falguera gràcil de fins 40 cm d’alçada que fa una roseta basal de frondes.

Pínnules de les frondes en forma de delta

Frondes 2-3 pinnades, amb raquis molt fosc, quasi negre, i fi, amb pínnules en forma de delta, lobulada, de color verd lluent, molt prima i glabra, amb els esporangis als marge.

Esporangis als marges posteriors de les pínnules

Esporangis disposats en dos línies paral·leles als marges revoluts frontals de les pínnules. Les espores surten d’abril a octubre.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La reproducció de les falgueres es fa mitjançant les espores, unes estructures que hi permeten dispersar-se i sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables. Els esporangis tenen la funció de produir i emmagatzemar les espores.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la infusió o decocció de les frondes com antiinflamatori, mucolític, expectorant i antitussígena, per calmar la tos, contra la icterícia i per facilitar i mitigar els dolors de la menstruació. També s’ha utilitzat com desintoxicant en casos d’etilisme.

Observeu el raquis prim i obscur

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Adiantum deriva del grec “α- a-“, que significa sense, i “diáino” que significa mullar-se, és a dir, Adiantum significa que no es mulla, que no es podreix, perquè les frondes no retenen l’aigua. El nom específic capillus-veneris esta composat per el llatí “capillus”, que significa cabell, i pel genitiu de “Venus”, és a dir, capillus-veneris significa cabells de Venus, pels llargs pecíols negres semblants a una cabellera.

A l’antiga Grècia s’usava, triturat i mesclat amb oli i vinagre,  per combatre la caiguda del cabell, seguint la tradició de que les plantes són bones per a les malalties dels òrgans als que s’assemblen.

Plutó, el déu que governava el Hades, portava una corona elaborada amb les frondes d’aquesta planta.

Família  Polypodiaceae (Adiantaceae, Pteridaceae)