Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium

NOMS: Xafarroni. Castellà: Hinojo marino. Italià: Eleoselino.

Umbèl·lula amb flors grogues

SINÒNIMS: Elaeoselinum hispanicum (Lange) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Zones rocoses, brolles termòfiles, de sòls calcaris o margosos. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba amb una tija robusta de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, de manera que renoven la part aèria cada any.

DESCRIPCIÓ: Herba umbel·lífera de tija robusta que pot arribar al metre d’alçada

Fulles bassals de contorn triangular

Fulles bassals de contorn triangular, 3-4 pinnatipartides, dividides en segments linears, els de darrer ordre mucronats.

Flors grogues

Flors en inflorescències en umbel·la terminal quasi esfèrica i composta. Bràctees  linear-lanceolades. Flors amb cinc pètals grocs.

Fruit en aqueni doble

Fruit en aquenis dobles, amb ales membranoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu umbel·la quan les flors provenen de nusos tan pròxims que sembla que surten del mateix punt i arriben totes al mateix nivell. La majoria d’umbel·líferes són compostes, és a dir, que les umbel·les porten a l’àpex altres umbel·les més petites dites umbèl·lules. A la base de la umbel·la poden haver-hi bràctees formant un involucre, i a la base de les umbèl·lules pot haver, igualment, un involucel.

USOS I PROPIETATS: Els pastors italians l’empraven posant les fulles al fons d’un embut, a mena de filtre, per abocar la llet i, al mateix temps, aromatitzar-la.

Umbel·la terminal composta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Elaeoselinum ve del grec “élaion” que significa oli, especialment el d’oliva, i de “sélinon” que era el nom que rebia l’api. Probablement perquè els fruits tenen canals oliosos o resinífers i les fulles tenen certa semblança amb les de l’api.

L’epítet específic asclepium deriva del grec “Ἀσκληπιός Asclépios”, Asclepi, per les propietats medicinals de la planta. Asclepi és el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis, i pare, entre altres, de Panacea. Conta el mite que quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’un arcadi anomenat Ischys. En assabentar-se Apol·lo matà a Ischys i a Coronis. Quan anava a incinerar Coronis, Hermes salvà al fill, Asclepi, de les flames i l’entregà a Quiró, que el va instruir en l’art de la curació.

En les arrels d'aquesta planta creix el fong Pleurotus eryngii var. elaeoselini .

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Centaurium quadrifolium (L.) López & Jarvis

NOMS: Centaura. Herba de Santa Paula. Pericó roig. Castellà: Clavellina del campo. Centaurea. Pericón. Hiel de la tierra.

Flors en cima corimbiforme

SINÒNIMS: Gentiana quadrifolia L.; Centaurium linariifolium ; Centaurium triphyllum

Observacions: Comprèn dues subespècies: la subsp. barrelieri, que és la més abundant, de flors grans, amb els lòbuls de la corol·la de 6-12 mm. La subsp. quadrifolium var. parviflorum està confinada al nord-est del territori sicòric, a les timonedes gipsícoles i té les flors més petites, amb els lòbuls de 2,5-4 mm. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

 

HÀBITAT: Deschampsion mediae: Pradells gespitosos dels sòls humits, sovint calcigats i compactes, en terrenys calcaris margosos per on s’escola l’aigua de pluja.

Tiges quadrangulars ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen; o Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins 40 cm d’alçada amb una o diverses tiges quadrangulars ramificades a la part superior. Sol tindre una roseta bassal i de vegades dos.

Fulles bassals amb tres nervis

Fulles en roseta bassal linear-espatulades amb l’àpex obtús i 1-3 nervis. Les fulles de les tiges (caulinars) són linears o linears-lanceolades, més petites quan més amunt.

Estams amb les anteres torçudes en espiral

Flors en cima corimbiforme de pedicels curts. Flors hermafrodites i pentàmeres de 2-3 cm de diàmetre. Calze en tub amb cinc lòbuls linears profundament dividits. Corol·la en forma d’embut amb cinc lòbuls oblongo-el·líptics de color rosa purpurescent o rarament blanques. Androceu amb cinc estams inserits al tub de la corol·la, amb anteres exsertes i torçudes en espiral. Ovari súper amb estil bífid. Floreig en maig fins a setembre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, que ultrapassa el calze, que conté moltes llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És molt curiosa la forma que tenen les anteres, com una petita espiral, en forma d’essa. També és curiós les aletes de la tija, estretes i visibles a contrallum, que s’alternen al passar d’un nus a l’altre, perquè arrenquen de la base de les fulles enfrontades i estes es creuen amb les precedents.

Corol·la amb cinc lòbuls rosats

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com aperitiva, digestiva, carminativa, desinfectant, cicatritzant i antiinflamatòria. També és antibacteriana i antifúngica. És molt amarga i pot irritar l’aparell digestiu si s’abusa.

Forma part de nombrosos aperitius, vins aromatitzats i vermuts casolans.

Rarament la corol·la té els lòbuls blancs, com aquests

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric “Centaurium” ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal al peu amb l’herba centaura.

L’epítet específic quadrifolium deriva del llatí "quáttuor", que significa quatre, i de "folium" que significa fulla, és a dir: amb quatre fulles.

Família Gentianaceae

Dorycnium pentaphyllum Scop.

NOMS: Botgeta. Botja d´escombres. Mantell. Socarrell. Occità: Pinausèl, Pè d'aucèl, Tamós. Castellà : Bocha. Mijediega. Socarrillo. Èuscara: Zarrantza. Zerrentza. Portuguès: Erva-mata-pulgas. Italià: Trifoglino legnoso. Francès: Dorycnie sous-ligneuse, Dorycnie à cinq feuilles. Badasse. Anglès: Canary clover. Badassi. Alemany: fünfblättriger Backenklee.

Flors en glumèruls de curt peduncle

SINÒNIMS: Dorycnium suffruricosumVill.; Lotus dorycnium L.;

Observacions: Té dues subespècies: la ssp pentaphyllum, amb una mata molt lignificada a la base que habita sòls no salins o molt poc salins; i la ssp gracile, una planta poc lignificada, subherbàcia, que es cria en sòls moderadament salins, només a Catalunya i País Valencià. Els exemplars d’aquesta fitxa són de la ssp. pentaphyllum.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Pinars, coscollars, pastures seques, en substrats bàsics o àcids. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges ascendents i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta amb tiges ascendents que no solen passar dels 50-60 cm d’alçada, lignificada a la base, molt ramificada, amb pèls aplicats que donen aspecte de cendrosa, grisa.

Fulles amb cinc folíols

Fulles sèssils, palmaticompostes però sense raquis, car sembla que els cinc folíols oblogo-linears surten directament de la tija. També estan coberts de pèls aplicats.

Flors papilionàcies petites amb la corol·la blanca

Flors blanques, amb la típica forma papilionàcia, reunides en glomèruls de flors amb curt peduncle. Les inflorescències tenen, generalment, una bràctea amb 1-2 folíols foliosos. Calze amb el tub major que els llavis i dents triangulars majors al llavi superior. Corol·la amb l’estendard i les ales blanques. Androceu amb tots els estams soldats menys un que va lliure (diadelf). Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum ovoide sense pèls (glabre), de color marró vermellós i dehiscent per dues valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les algues i les plantes són els responsables de la captació de l’energia solar mitjançant la qual es converteixen en els productors primaris de matèria orgànica i els generadors de l’oxigen de l’atmosfera que ens permet viure.

USOS I PROPIETATS: Com indica algun dels noms populars, s’ha emprat per confeccionar escombres amb les tiges resistents i flexibles. També s’utilitzaven per encendre el foc a les cases i als forns de pa.

És planta mel·lífera, apreciada per la qualitat de la mel que les abelles fan amb les seues flors, i els conills, les llebres i les perdius s’alimenten amb els seus fruits.

Es pot emprar en jardineria xeròfita per bordures o per cobrir el sòl en llocs secs, doncs creix en substrats pobres, no necessita reg i suporta la poda i el fred.

Calze amb cin dents triangulars

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Dorycnium era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes, citades per Dioscòrides i Plutarc, que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat.

L’epítet específic pentaphyllum ve del grec “πέντε pénte” que significa cinc, i de “φύλλον phýllon” que significa fulla, és a dir, amb cinc fulles, perquè cada fulla autèntica sembla que són cinc fulles diferents verticil·lades.

Brota amb facilitat després d’un incendi i, com bona lleguminosa, enriqueix els sòl fixant el nitrogen de l’atmosfera mitjançant els bacteris que viuen als nòduls radiculars.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)