Asplenium petrarchae (Guérin) D.C.

NOMS: Falzia. Falzia glandulosa. Castellà: Culantrillo glanduloso. Portuguès: Avençao peludo. Italià: Asplenio ghiandoloso. Francès: Asplénium de Pétrarque. Asplénium glanduleux. Doradille de Pétrarque.

Petita falguera

SINÒNIMS: Asplenium glandulosum Loisel.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània      

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Escletxes de roques calcàries. Fins els 1100 metres d’altitud.

Creix a les escletxes de les roques calcàries

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, fins que arribe l’estació favorable.

DESCRIPCIÓ: Falguera petita que suporta el sol de forma tangencial a primeres hores del matí o les últimes del dia.

Frondes de fins 15 cm amb pines glanduloses

Frondes de fins 15 centímetres de longitud, amb pèls glandulosos, de color verd fosc, pinnades, amb pines oposades de marge lobulat i àpex arrodonit. El pecíol és igual o menor que la meitat de la fronda. El raquis és negrós a la part inferior i verd a la part superior.

Sorus amb indusi blanc i denticulat

Sorus el·líptics amb indusi blanc denticulat. Pot esporular tot l’any però especialment de febrer a juny.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que suporta llargs períodes de sequera, els mesos més secs d'estiu entra en estivació, deshidratant les seves fulles, que aparentment semblen mortes. Amb les primeres pluges de tardor les fulles seques es rehidraten i tornen a ser verdes.

USOS I PROPIETATS: A aquesta planta se li adjudicaven, a l’Edat Mitjana, propietats curatives de malalties que suposaven lligades a la melsa, com per exemple la melancolia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asplenium deriva del prefix privatiu grec "α- a-" que vol dir sense, i “σπλήν splén” que significa melsa, per les suposades propietats curatives de la melsa.   

L’epítet específic petrarchae és degut a que l’espècie està dedicada al poeta aretí Francesco Petrarca (1304-1374) que descriu la natura, amb detalls geològics i botànics.

Asplenium petrarchae fou descrita per (Guérin) DC. in Lam. & DC. y publicado en Flore Française. Troisième Édition 5: 238. 1815.

Família Aspleniaceae (Polypodiaceae)

Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol. subsp. asclepium

NOMS: Xafarroni. Castellà: Hinojo marino. Italià: Eleoselino.

Umbèl·lula amb flors grogues

SINÒNIMS: Elaeoselinum hispanicum (Lange) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Zones rocoses, brolles termòfiles, de sòls calcaris o margosos. Fins els 600 metres d’altitud.

Herba amb una tija robusta de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen, de manera que renoven la part aèria cada any.

DESCRIPCIÓ: Herba umbel·lífera de tija robusta que pot arribar al metre d’alçada

Fulles bassals de contorn triangular

Fulles bassals de contorn triangular, 3-4 pinnatipartides, dividides en segments linears, els de darrer ordre mucronats.

Flors grogues

Flors en inflorescències en umbel·la terminal quasi esfèrica i composta. Bràctees  linear-lanceolades. Flors amb cinc pètals grocs.

Fruit en aqueni doble

Fruit en aquenis dobles, amb ales membranoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu umbel·la quan les flors provenen de nusos tan pròxims que sembla que surten del mateix punt i arriben totes al mateix nivell. La majoria d’umbel·líferes són compostes, és a dir, que les umbel·les porten a l’àpex altres umbel·les més petites dites umbèl·lules. A la base de la umbel·la poden haver-hi bràctees formant un involucre, i a la base de les umbèl·lules pot haver, igualment, un involucel.

USOS I PROPIETATS: Els pastors italians l’empraven posant les fulles al fons d’un embut, a mena de filtre, per abocar la llet i, al mateix temps, aromatitzar-la.

Umbel·la terminal composta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Elaeoselinum ve del grec “élaion” que significa oli, especialment el d’oliva, i de “sélinon” que era el nom que rebia l’api. Probablement perquè els fruits tenen canals oliosos o resinífers i les fulles tenen certa semblança amb les de l’api.

L’epítet específic asclepium deriva del grec “Ἀσκληπιός Asclépios”, Asclepi, per les propietats medicinals de la planta. Asclepi és el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis, i pare, entre altres, de Panacea. Conta el mite que quan Coronis estava embarassada d’Apol·lo, s’enamorà d’un arcadi anomenat Ischys. En assabentar-se Apol·lo matà a Ischys i a Coronis. Quan anava a incinerar Coronis, Hermes salvà al fill, Asclepi, de les flames i l’entregà a Quiró, que el va instruir en l’art de la curació.

En les arrels d'aquesta planta creix el fong Pleurotus eryngii var. elaeoselini .

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Centaurium quadrifolium (L.) López & Jarvis

NOMS: Centaura. Herba de Santa Paula. Pericó roig. Castellà: Clavellina del campo. Centaurea. Pericón. Hiel de la tierra.

Flors en cima corimbiforme

SINÒNIMS: Gentiana quadrifolia L.; Centaurium linariifolium ; Centaurium triphyllum

Observacions: Comprèn dues subespècies: la subsp. barrelieri, que és la més abundant, de flors grans, amb els lòbuls de la corol·la de 6-12 mm. La subsp. quadrifolium var. parviflorum està confinada al nord-est del territori sicòric, a les timonedes gipsícoles i té les flors més petites, amb els lòbuls de 2,5-4 mm. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

 

HÀBITAT: Deschampsion mediae: Pradells gespitosos dels sòls humits, sovint calcigats i compactes, en terrenys calcaris margosos per on s’escola l’aigua de pluja.

Tiges quadrangulars ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen; o Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins 40 cm d’alçada amb una o diverses tiges quadrangulars ramificades a la part superior. Sol tindre una roseta bassal i de vegades dos.

Fulles bassals amb tres nervis

Fulles en roseta bassal linear-espatulades amb l’àpex obtús i 1-3 nervis. Les fulles de les tiges (caulinars) són linears o linears-lanceolades, més petites quan més amunt.

Estams amb les anteres torçudes en espiral

Flors en cima corimbiforme de pedicels curts. Flors hermafrodites i pentàmeres de 2-3 cm de diàmetre. Calze en tub amb cinc lòbuls linears profundament dividits. Corol·la en forma d’embut amb cinc lòbuls oblongo-el·líptics de color rosa purpurescent o rarament blanques. Androceu amb cinc estams inserits al tub de la corol·la, amb anteres exsertes i torçudes en espiral. Ovari súper amb estil bífid. Floreig en maig fins a setembre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, que ultrapassa el calze, que conté moltes llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És molt curiosa la forma que tenen les anteres, com una petita espiral, en forma d’essa. També és curiós les aletes de la tija, estretes i visibles a contrallum, que s’alternen al passar d’un nus a l’altre, perquè arrenquen de la base de les fulles enfrontades i estes es creuen amb les precedents.

Corol·la amb cinc lòbuls rosats

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com aperitiva, digestiva, carminativa, desinfectant, cicatritzant i antiinflamatòria. També és antibacteriana i antifúngica. És molt amarga i pot irritar l’aparell digestiu si s’abusa.

Forma part de nombrosos aperitius, vins aromatitzats i vermuts casolans.

Rarament la corol·la té els lòbuls blancs, com aquests

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric “Centaurium” ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal al peu amb l’herba centaura.

L’epítet específic quadrifolium deriva del llatí "quáttuor", que significa quatre, i de "folium" que significa fulla, és a dir: amb quatre fulles.

Família Gentianaceae