Valerianella discoidea (L.) Loisel.

NOMS: Canonges rosats. Castellà : Canonigos de flor rosa. Portuguès: Alface-robusta. Italià: Gallinella uncinata. Francès: Doucette discoïde. Mâche à disque. Alemany: Scheiben-Feldsalat.

Inflorescències d’estructura dicòtoma

SINÒNIMS: Valerianella coronata subsp. discoidea; Valerianella platiloba Dufr.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de conreu, coscollars i erms terofítics, de preferència margosos, argilosos i calcaris. Entre els 200 i els 1100 metres d’altitud

Herba de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita anual, de fins un pam d’alçada, que ramifica de forma dicòtoma, característica que la fa fàcilment distingible.

Fulles lanceolades de marge dentat

Fulles de la part inferior allargades, lanceolades o espatulades amb el marge escassament dentat, amb pèls per les dues parts; les caulinars oblongo-lanceolades.

Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls de color rosa

Flors en inflorescències d’estructura dicòtoma acabades en cimes denses i globoses amb bràctees lanceolades, ciliades i piloses. Calze amb 2-12 dents acrescents i persistents. Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls d’un color rosa esblanqueït. Floreix a la primavera

Fruit en aqueni amb una corona de dents ganxosos

Fruit característic, que la diferència de la resta de valerianelles, és un aqueni cobert de pèls amb una mena de corona de 8-12 dents del calze a la part superior, desiguals i ganxosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La mobilitat limitada de les plantes ha obligat la diversificació d’estratègies de disseminació de les llavors. La Valerianella utilitza l’epizoocòria, que consisteix en dotar les llavors de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques, com ara ganxos o arpons, que permeten la fixació a la superfície dels animals que, així, transporten involuntàriament els propàguls lluny de la planta mare.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Valerianella deriva de “Valeriana” amb el sufix diminutiu llatí “-ella, -ellae”. Valeriana és el nom llatí que rebien algunes plantes valuoses per la seua eficàcia per curar, probablement derivat del llatí “valeo” que significa valuós, fort, sa.

L’epítet específic discoidea deriva del grec "díscos" que significa discs, i de “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, amb forma de dics.

Valeriana discoidea fou descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps y publicat en Not. Pl. Fr.148 (1810)

Família Valerianaceae

Stachys heraclea All.

NOMS: Santònica. Bretònica. Betònica. Herba de Sant Blai. Estaquis valenciana. Castellà: Hierba de San Blas. Yerba olodera. Basc: Batanitza. Portuguès: Herva do souto. Staquia. Italià: Stregona ventrazza. Francès: Épiaire d'Héraclée.

Verticil·lastres de 4-10 flors

SINÒNIMS: Stachys valentina Lang.; Stachys heraclea var. valentina (Lag.) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Pastures, marges, clarianes de bosc, sobre sòl calcari. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud.

Herba d'un o dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne d’un o dos pams d’alçada amb tiges quadrangulars verdes amb pèls

Fulles amb dents arrodonides

Fulles el·líptiques amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenades), limbe rugós i pilós, amb els nervis molt marcats. Les bassals en roseta amb els pecíols més llargs que les de la tija (caulinars).

Corol·la color crema amb taques violàcies

Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees, de llargs i sedosos pèls, que van fent-se més menudes progressivament cap a l’àpex. Calze tubular amb dents triangulars i quasi punxants. Corol·la, color crema amb taques violàcies, en tub acabat en un llavi superior enter amb pèls blancs, i un llavi inferior acabat en tres lòbuls, el central major. Estams que sobresurten del tub de la corol·la amb pèls a la base del filament. Ovari súper i estigma bífid. Floreix de març a juny.

Fruit en núcula subglobosa

Fruit en núcula subglobosa i llisa, de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les labiades són pentàmeres, és dir, tenen cinc peces per verticil però la corol·la, tot i sent pentàmera, ens mostra, normalment, dos pètals només, el superior, que prové de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres. És per això que l’inferior mostra sovint tres lòbuls, que pertanyen als tres pètals units. 

Tiges quadrangulars

USOS I PROPIETATS: Les fulles i summitats florides tenen propietats febrífugues i digestives. Rebaixa la sang alleugera les infeccions de gola, bronquis i estomac. Després de menjar facilita la digestió, i és un tònic nerviós per calmar la histèria, les palpitacions i el mal de cap.

També és vulnerària i s’empra en casos de ferides infectades i úlceres que cicatritzen malament.

És una de les plantes que s’usen per a fer el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Stachys deriva del grec “stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.

L’epítet específic, heraclea, fa referència a diverses ciutats de l’antiguitat o, possiblement, a la Via Heraclea, que discorria per la vora del Mediterràni entre Roma i Gades (Cadis), i coincideix amb l’àrea de distribució de l’espècie.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Allium ampeloprasum L.

NOMS: All porrit. All de serp. All porret. All porro. Porradell. Occità: Porri fèr . Castellà : Ajo-puerro. Puerro silvestre. Ajoporro. Èuscara: Basaporrua. Portuguès: Porro bravo. Alho de verâo. Italià: Porraccio. Francès: Ail faux poireau. Carambole. Poireau du Levant. Anglès: Elephant Garlic. Great round-headed Leek. Wild Leek. Alemany: Acker-Knoblauch. Sommer-Knoblauch. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Πράσσο. Άλλιο το αμπελόπρασσο.

Inflorescència esfèrica gran

SINÒNIMS: Allium getulum Batt. & Trab.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, camps, erms. Fins els 700 metres d’altitud

Tija robusta de fins un metre i mig d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba amb una tija florífera robusta que pot arribar al metre i mig d’alçada, sent l’all de major talla de tots els alls silvestres del territori.

Fulles planes i acanalades

Fulles planes, acanalades i embeinadores.

Flors rosades o purpúries

Flors de color rosat o purpúries en inflorescència esfèrica gran, amb espata d’una sola valva que cau a l’antesi. Floreix a finals de primavera i principis d’estiu, entre juny i juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Allium són plantes perennes bulboses que formen compostos químics (principalment sulfòxid de cisteina) que els donen una olor i gust característics.

USOS I PROPIETATS: Se li atribueixen les mateixes propietats que a l’all comú, però atenuades. Els bulbs i les fulles tenen propietats antisèptiques, febrífugues, diürètiques, estimulants i vasodilatadores.

S’empra en cuina com condiment. L’all porro que s’utilitza per fer sopes i cremes de verdura és la varietat cultivada d’aquesta espècie, l’Allium ampeloprasum ssp porrum.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic ampeloprasum deriva del grec "αμπελος ámpelos" que significa la planta de la vinya, i de "πράσιος prasios" que era el nom del porro, és a dir, all porro que creix a les vinyes.

Les referències de l’all porro en la literatura és dels sumeris, i està datada en 2600-2100 abans de Crist. L'all també s'esmenta en la Bíblia, en l'època de l'èxode, i en el Talmud.

Aquesta espècie formava part de la dieta bàsica dels constructors de les piràmides egípcies. Diversos grans d'all van aparèixer en la tomba de Tutankhamon (c.1370-52 AC), i el seu ús tradicional ha estat esmentat per Hipòcrates, Galè, Plini el Vell i Dioscòrides per a moltes combatre paràsits, problemes respiratoris, mala digestió i baixa energia.

Diu una llegenda musulmana que quan Satanàs va sortir del Jardí de l'Edèn després de la caiguda, l'all es va aixecar del seu pas a l'esquerra i la ceba de la dreta.

Amb l’all es fa el vinagre dels quatre lladres, dit així perquè durant la plaga a Marsella de 1722 quatre lladres feren un bon botí saquejant els cossos de les víctimes de la pesta. Que els quatre lladres escaparen del contagi fou possible, segons la llegenda, a la protecció d’un vinagre fet amb la infusió d’herbes i all. 

Louis Pasteur va publicar en 1858 l’estudi que acreditava a l’all i a la ceba com antibacterians.

Família Liliaceae (Amaryllidaceae)