Aristolochia pistolochia L.

NOMS: Pistolòquia. Herba felera. Herba de la marfuga. Occità: Gouderlo . Castellà: Aristoloquia menor. Pistoloquia. Portuguès: Pistolóquia. Aristolóquia-menor. Francès: Aristoloche pistoloche. Pistoloche. Italià: Aristolochia pistolochia. Anglès: Pistolochia. Birthwort.

 

Flors axil·lars i solitàries

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Matolls i pedregars secs, erms, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Tiges flexuoses de fins 50 cm

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tiges erectes i flexuoses, en ziga-zaga, de fins 50 cm,  d’un verd grisenc i ramificada a la base

Fulles alternes de limbe triangular

Fulles alternes, de limbe triangular cordiformes amb el marge ondulat-dentat, com rosegat, amb pecíol més curt que el peduncle de la flor i els nervis molt assenyalats al revers.

Flors característiques amb llarg tub

Flors hermafrodites, axil·lars, solitàries, sense calze, amb la corol·la formada per un tub allargat de 2-4 cm, inflat a la base, obert a l’extrem superior i acabat en una llengua corbada. Són de color bru terrós. Sis estams soldats. Els estils soldats en columna curta acabada en un estigma amb sis lòbuls. Floreix de març a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa que s’obri en sis valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors atreuen les mosques amb l'olor que desprenen. El insecte entra i queda atrapat pels pèls dirigits cap a la base (retrorsos) que hi ha al tub de la corol·la. Sols podrà sortir quan els pèls es marceixen, fet que es produeix una vegada s'han obert els estams. A més, les flors són proterògines, és a dir, que els estils maduren abans que els estams.

USOS I PROPIETATS: Tot i que Dioscòrides hi atribueix propietats mèdiques cal tindre en compte l’alta toxicitat de l’àcid aristolòquic que conté. No ingerir en cap cas, doncs pot produir intoxicacions greus, irritació de les  mucoses gàstriques i danys als ronyons i al fetge.

S’ha emprat per combatre malalties, epidèmies o epizoòties del ramat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aristolochia ve del grec “ἀριστολοχία àristolokia”, format per "ἄριστος áristos" que significa, òptim, bo, útil, i "λόκος lόkhos" que significa naixement, part, és a dir, part bo per la mare i el nadó, per les suposades propietats medicinals que ajudaven en el part. Tanmateix Ciceró té altra versió, doncs diu que la planta porta el nom d'un personatge anomenat "Aristolochos" el qual, a partir de un somni, hauria après a usar-la com antídot contra les mossegades de les serps.

L’epítet específic pistolochia deriva de la versió llatina de "plistolochia", i aquesta del grec "pleistos πλειστος", que significa excel·lent, i "locheia λοχεια" que significa part, és a dir, excel·lent per al part, que promou el part.

Per l’Ordre de 3 d'octubre de 1973, del Art. 42 de la Llei del Medicament per part de l'Agència Espanyola del Medicament s'impedeix la venda , subministrament i importació d'aquesta Aristolochia.

L’eruga arlequí (Zerynthia rumina) s’alimenta exclusivament del plantes del gènere Aristolochia. La papallona pon un ou a cada planta perquè hi haja una sola eruga per exemplar.  

Aristolochia pistolochia L. fou publicada per primera vegada a Species plantarum (1753) per Linnaeus.

Família Aristolochiaceae

Valerianella discoidea (L.) Loisel.

NOMS: Canonges rosats. Castellà : Canonigos de flor rosa. Portuguès: Alface-robusta. Italià: Gallinella uncinata. Francès: Doucette discoïde. Mâche à disque. Alemany: Scheiben-Feldsalat.

Inflorescències d’estructura dicòtoma

SINÒNIMS: Valerianella coronata subsp. discoidea; Valerianella platiloba Dufr.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de conreu, coscollars i erms terofítics, de preferència margosos, argilosos i calcaris. Entre els 200 i els 1100 metres d’altitud

Herba de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita anual, de fins un pam d’alçada, que ramifica de forma dicòtoma, característica que la fa fàcilment distingible.

Fulles lanceolades de marge dentat

Fulles de la part inferior allargades, lanceolades o espatulades amb el marge escassament dentat, amb pèls per les dues parts; les caulinars oblongo-lanceolades.

Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls de color rosa

Flors en inflorescències d’estructura dicòtoma acabades en cimes denses i globoses amb bràctees lanceolades, ciliades i piloses. Calze amb 2-12 dents acrescents i persistents. Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls d’un color rosa esblanqueït. Floreix a la primavera

Fruit en aqueni amb una corona de dents ganxosos

Fruit característic, que la diferència de la resta de valerianelles, és un aqueni cobert de pèls amb una mena de corona de 8-12 dents del calze a la part superior, desiguals i ganxosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La mobilitat limitada de les plantes ha obligat la diversificació d’estratègies de disseminació de les llavors. La Valerianella utilitza l’epizoocòria, que consisteix en dotar les llavors de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques, com ara ganxos o arpons, que permeten la fixació a la superfície dels animals que, així, transporten involuntàriament els propàguls lluny de la planta mare.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Valerianella deriva de “Valeriana” amb el sufix diminutiu llatí “-ella, -ellae”. Valeriana és el nom llatí que rebien algunes plantes valuoses per la seua eficàcia per curar, probablement derivat del llatí “valeo” que significa valuós, fort, sa.

L’epítet específic discoidea deriva del grec "díscos" que significa discs, i de “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, amb forma de dics.

Valeriana discoidea fou descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps y publicat en Not. Pl. Fr.148 (1810)

Família Valerianaceae

Stachys heraclea All.

NOMS: Santònica. Bretònica. Betònica. Herba de Sant Blai. Estaquis valenciana. Castellà: Hierba de San Blas. Yerba olodera. Basc: Batanitza. Portuguès: Herva do souto. Staquia. Italià: Stregona ventrazza. Francès: Épiaire d'Héraclée.

Verticil·lastres de 4-10 flors

SINÒNIMS: Stachys valentina Lang.; Stachys heraclea var. valentina (Lag.) Pau;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Pastures, marges, clarianes de bosc, sobre sòl calcari. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud.

Herba d'un o dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne d’un o dos pams d’alçada amb tiges quadrangulars verdes amb pèls

Fulles amb dents arrodonides

Fulles el·líptiques amb el marge amb dents poc sortints i arrodonides (crenades), limbe rugós i pilós, amb els nervis molt marcats. Les bassals en roseta amb els pecíols més llargs que les de la tija (caulinars).

Corol·la color crema amb taques violàcies

Flors en verticil·lastres de 4-10 flors amb bràctees, de llargs i sedosos pèls, que van fent-se més menudes progressivament cap a l’àpex. Calze tubular amb dents triangulars i quasi punxants. Corol·la, color crema amb taques violàcies, en tub acabat en un llavi superior enter amb pèls blancs, i un llavi inferior acabat en tres lòbuls, el central major. Estams que sobresurten del tub de la corol·la amb pèls a la base del filament. Ovari súper i estigma bífid. Floreix de març a juny.

Fruit en núcula subglobosa

Fruit en núcula subglobosa i llisa, de color bru.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les labiades són pentàmeres, és dir, tenen cinc peces per verticil però la corol·la, tot i sent pentàmera, ens mostra, normalment, dos pètals només, el superior, que prové de la concrescència de dos pètals i l’inferior de tres. És per això que l’inferior mostra sovint tres lòbuls, que pertanyen als tres pètals units. 

Tiges quadrangulars

USOS I PROPIETATS: Les fulles i summitats florides tenen propietats febrífugues i digestives. Rebaixa la sang alleugera les infeccions de gola, bronquis i estomac. Després de menjar facilita la digestió, i és un tònic nerviós per calmar la histèria, les palpitacions i el mal de cap.

També és vulnerària i s’empra en casos de ferides infectades i úlceres que cicatritzen malament.

És una de les plantes que s’usen per a fer el popular “herbero”

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Stachys deriva del grec “stáchys, -yos” que significa espiga, particularment la del blat, per la disposició de les flors al llarg de la tija. Plini ja utilitzava aquest nom per referir-se, possiblement, a la Betonica annua L.

L’epítet específic, heraclea, fa referència a diverses ciutats de l’antiguitat o, possiblement, a la Via Heraclea, que discorria per la vora del Mediterràni entre Roma i Gades (Cadis), i coincideix amb l’àrea de distribució de l’espècie.

Família Labiatae (Lamiaceae)