Carthamus lanatus L.

NOMS: Card fuell. Assotacristos. Cardet. Card de sang. Card negre. Card sant. Occità: Trounc-de-nostre-segne. Castellà : Azotacristos. Cardo zambombero. Cardo cabrero. Cardohuso. Cártamo silvestre. Gallego: Cardo cabreiro. Portuguès: Açafrâo bravo. Cardo sanguinho. Italià: Zafferanone selvatico. Francès: Carthame laineux. Chardon béni des Parisiens. Anglès: Downy Safflower. Woolly Distaff-thistle. Alemany: Wolliger Saflor. Neerlandès: Wollige Saffloer. Grec: Κάρθαμος ο εριώδης.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Kentrophyllum lanatum (L.) DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins, camps de conreu i guarets, en llocs secs. Fins els 1200 metres d’altitud

Tija robusta ramificada a la summitat

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tija robusta, de fins 60 cm d’alçada (pot ultrapassar el metre d’alçada en sòls nitrificats), simple o ramificada a la summitat, amb la part superior de les branques i els capítols coberts de pèls araneosos, llargs i fins, pareguts a un tel d’aranya.        

Fulles caulinars espinescents

Fulles espinescents dures i rígides, les caulinars amb petits lòbuls amb espina i les bassals pinnatipartides, amb les divisions dels lòbuls que arriben quasi fins al raquis de la fulla.

Capítols amb bràctees espinoses i pèls araenosos

Flors en capítols terminals proveïts de bràctees llargues i rígides, armades amb espines. Flors hermafrodites, amb la corol·la groga, en tub acabat en cinc lòbuls allargats. Floreix a principis de l’estiu.

Fruit en aqueni poligonal

Fruit en aqueni poligonal, els de la part externa del capítol amb vil·là de color vermellós, mentre que els interiors són blancs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ibn al-Baitar (en àrab:ابن البيطار) (1197-1248), un botànic andalusí, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus, va escriure una enciclopèdia farmacèutica Kitab al-Jami fi al-Adwiya al- Mufrada (كتاب الجمع في الأدوية المفردة, Llibre de medicines i productes alimentaris simples) on va descriure 1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 de les quals eren descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels segles XVIII i XIX.

Fulles bassals pinnatipartides i en roseta

USOS I PROPIETATS: La poncella té propietats digestives i com antiinflamatori gàstric.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carthamus deriva, probablement, de l’àrab "qurtum" o "qortum" que significa safrà, per la presència de pigment groc a les seues flors. L’epítet específic lanatus, ve del llatí “lana” que significa llana, per l’aspecte llanós que donen els llargs i fins pèls dels capítols.

A Austràlia va arribar a formar immensos matollars impenetrables, on només podien accedir amb matxet, per la qual cosa va ser legislada la seua restricció a tots els districtes cerealístics des de 1887.

Dioscòrides l’anomena com antídot per picades d’escorpí.

Carthamus lanatus fou descrita per Carolus Linnaeus i publicada a Species Plantarum 2: 830. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Aristolochia pistolochia L.

NOMS: Pistolòquia. Herba felera. Herba de la marfuga. Occità: Gouderlo . Castellà: Aristoloquia menor. Pistoloquia. Portuguès: Pistolóquia. Aristolóquia-menor. Francès: Aristoloche pistoloche. Pistoloche. Italià: Aristolochia pistolochia. Anglès: Pistolochia. Birthwort.

 

Flors axil·lars i solitàries

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Matolls i pedregars secs, erms, sobre substrat calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

Tiges flexuoses de fins 50 cm

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa amb tiges erectes i flexuoses, en ziga-zaga, de fins 50 cm,  d’un verd grisenc i ramificada a la base

Fulles alternes de limbe triangular

Fulles alternes, de limbe triangular cordiformes amb el marge ondulat-dentat, com rosegat, amb pecíol més curt que el peduncle de la flor i els nervis molt assenyalats al revers.

Flors característiques amb llarg tub

Flors hermafrodites, axil·lars, solitàries, sense calze, amb la corol·la formada per un tub allargat de 2-4 cm, inflat a la base, obert a l’extrem superior i acabat en una llengua corbada. Són de color bru terrós. Sis estams soldats. Els estils soldats en columna curta acabada en un estigma amb sis lòbuls. Floreix de març a juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula globosa que s’obri en sis valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors atreuen les mosques amb l'olor que desprenen. El insecte entra i queda atrapat pels pèls dirigits cap a la base (retrorsos) que hi ha al tub de la corol·la. Sols podrà sortir quan els pèls es marceixen, fet que es produeix una vegada s'han obert els estams. A més, les flors són proterògines, és a dir, que els estils maduren abans que els estams.

USOS I PROPIETATS: Tot i que Dioscòrides hi atribueix propietats mèdiques cal tindre en compte l’alta toxicitat de l’àcid aristolòquic que conté. No ingerir en cap cas, doncs pot produir intoxicacions greus, irritació de les  mucoses gàstriques i danys als ronyons i al fetge.

S’ha emprat per combatre malalties, epidèmies o epizoòties del ramat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aristolochia ve del grec “ἀριστολοχία àristolokia”, format per "ἄριστος áristos" que significa, òptim, bo, útil, i "λόκος lόkhos" que significa naixement, part, és a dir, part bo per la mare i el nadó, per les suposades propietats medicinals que ajudaven en el part. Tanmateix Ciceró té altra versió, doncs diu que la planta porta el nom d'un personatge anomenat "Aristolochos" el qual, a partir de un somni, hauria après a usar-la com antídot contra les mossegades de les serps.

L’epítet específic pistolochia deriva de la versió llatina de "plistolochia", i aquesta del grec "pleistos πλειστος", que significa excel·lent, i "locheia λοχεια" que significa part, és a dir, excel·lent per al part, que promou el part.

Per l’Ordre de 3 d'octubre de 1973, del Art. 42 de la Llei del Medicament per part de l'Agència Espanyola del Medicament s'impedeix la venda , subministrament i importació d'aquesta Aristolochia.

L’eruga arlequí (Zerynthia rumina) s’alimenta exclusivament del plantes del gènere Aristolochia. La papallona pon un ou a cada planta perquè hi haja una sola eruga per exemplar.  

Aristolochia pistolochia L. fou publicada per primera vegada a Species plantarum (1753) per Linnaeus.

Família Aristolochiaceae

Valerianella discoidea (L.) Loisel.

NOMS: Canonges rosats. Castellà : Canonigos de flor rosa. Portuguès: Alface-robusta. Italià: Gallinella uncinata. Francès: Doucette discoïde. Mâche à disque. Alemany: Scheiben-Feldsalat.

Inflorescències d’estructura dicòtoma

SINÒNIMS: Valerianella coronata subsp. discoidea; Valerianella platiloba Dufr.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de conreu, coscollars i erms terofítics, de preferència margosos, argilosos i calcaris. Entre els 200 i els 1100 metres d’altitud

Herba de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita anual, de fins un pam d’alçada, que ramifica de forma dicòtoma, característica que la fa fàcilment distingible.

Fulles lanceolades de marge dentat

Fulles de la part inferior allargades, lanceolades o espatulades amb el marge escassament dentat, amb pèls per les dues parts; les caulinars oblongo-lanceolades.

Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls de color rosa

Flors en inflorescències d’estructura dicòtoma acabades en cimes denses i globoses amb bràctees lanceolades, ciliades i piloses. Calze amb 2-12 dents acrescents i persistents. Corol·la amb un tub acabat en cinc lòbuls d’un color rosa esblanqueït. Floreix a la primavera

Fruit en aqueni amb una corona de dents ganxosos

Fruit característic, que la diferència de la resta de valerianelles, és un aqueni cobert de pèls amb una mena de corona de 8-12 dents del calze a la part superior, desiguals i ganxosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La mobilitat limitada de les plantes ha obligat la diversificació d’estratègies de disseminació de les llavors. La Valerianella utilitza l’epizoocòria, que consisteix en dotar les llavors de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques, com ara ganxos o arpons, que permeten la fixació a la superfície dels animals que, així, transporten involuntàriament els propàguls lluny de la planta mare.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Valerianella deriva de “Valeriana” amb el sufix diminutiu llatí “-ella, -ellae”. Valeriana és el nom llatí que rebien algunes plantes valuoses per la seua eficàcia per curar, probablement derivat del llatí “valeo” que significa valuós, fort, sa.

L’epítet específic discoidea deriva del grec "díscos" que significa discs, i de “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, amb forma de dics.

Valeriana discoidea fou descrita per Jean Louis August Loiseleur-Deslongchamps y publicat en Not. Pl. Fr.148 (1810)

Família Valerianaceae