Pistacia terebinthus L.

NOMS: Cornicabra. Garrofer bord. Llampuga. Noguerola. Arbre del pi. occità: Petelin, Pudís, Terebint. Castellà : Cornicabra. Terebinto. Gallego: Escornacabra. Èuscara: Auntzadarra. Portuguès: Cornalheira. Italià: Scornabecco. Spaccacasso. Francès: Pistachier térébinthe. Anglès: Turpentine Tree. Cyprus Turpentine. Terebinth. Alemany: Terpentin-Pistazie. Neerlandès: Terpentijnboom. Grec: Τραμιθιά. Κοκορετσιά. Σχίνος.

Flors masculines

SINÒNIMS: Pistacia crassifolia Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Quercion pubescenti-petraeae. Carrascars, coscollars, fons de barrancs, sobre sòls rocosos, escletxes de roques, de preferència calcàries. Entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

 

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust dioic, caducifoli, lax, de flaire resinosa, que pot arribar als cinc metres d’alçada, poc compacte i glabre. És fàcil de diferenciar del llentiscle (Pistacia lentiscus L.) perquè a diferència d’aquest té les fulles amb folíols més grans amb un folíol terminal (imparipinnades)

Fulles caduques imparipinnades

Fulles alternes, imparipinnades, caduques, amb 5-11 folíols ovats i mucronats. Raquis no alat. Són paregudes a les fulles de garrofer (Ceratonia siliqua L.)

Flors femenines amb tres estigmes

Flors en amples panícules axil·lars. Flors unisexuals en peus diferents, sense pètals i purpurines. Les masculines amb cinc sèpals i cinc estams, les femenines amb 3-4 sèpals, estil curt acabat en tres estigmes. Floreix entre maig i juny.

El fruit és una petita drupa

Fruit en drupa vermellosa, que es torna bruna a la maturitat, petita (5-7 x 4-6 mm).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les gal·les, agalles o cecidis són tumors produïts per la picada d’insectes que fan les postes a diferents parts de la planta. Les responsables són les femelles, les quals tenen un ovopositor, amb el que foraden l’escorça o la fulla quan ponen els ous, provocant que es desenvolupen teixits de manera anormal. Cada espècie va lligada a una planta concreta amb un tipus diferent de cecidi. Si partim un cecidi per la meitat podrem veure el insecte o la larva responsable.

Cecidi de Pemphigus utricularius

USOS I PROPIETATS: L'escorça, les fulles i els cecidis són rics en tanins i s'usen en decocció barrejades amb vi , com astringents i vulneràries. Glopejar aquesta barreja enforteix les genives.

De la resina que s'obté dels cecidis, escorça i fulles, s’elabora l'oli de terebintina, utilitzat des de temps dels romans en l'adobatge de pells, i que encara avui empren els adobadors de cuir de Marroc, motiu pel qual la pell té l’olor i color característic.

La resina, coneguda com terebinta o trementina de Quío, s’empra en la fabricació de vernissos i pintures.

Planta utilitzada en jardineria, i la fusta, dura i compacta, s'empra en torneria. La fusta de les arrels grosses s’emprava per fabricar petites caixetes i pots per al tabac, adornades pel jaspiat natural roig i bru. També dona bon carbó vegetal.

Cecidi de Pemphigus cornicularius

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Pistacia ve del grec “pistake” que significa nou o del nom persa del pistatxo que és “pistah” i que també significa bona farina.

L’epítet específic terebinthus ve del grec "τερεβινθος terebinthos", una planta ja citada per Teofrast.

Pistacia vera és una espècie propera originària de l'Àsia temperada que es cultiva a les parts càlides del Mediterrani per comercialitzar els seus fruits, els festucs o pistatxos.

Cecidi de Forda formicaria

On conviuen Pistacia lentiscus i Pistacia terebinthus  pot aparèixer un híbrid anomenat Pistacia X saportae, Burnat. fruit del creuament dels dos: P. lentiscus x P. terebinthus. amb caràcters intermedis.

Els cecidis del cornicabra són produïts per pugons del gènere Pemphigus. Els cecidis  globosos els provoca Pemphigus utricularius (= Geoica utricularia),  mentre que els que són en forma de banya es formen pel pugó Pemphigus cornicularius.  Aquest darrer cecidi és el responsable del nom comú “cornicabra”, doncs té forma de banya de cabra.

És un indicador ecològic de zones ben conservades i amb poca intrusió humana, a més d’alimentar, amb els fruits, aus i petits mamífers.

Pistacia terebinthus fou descrita per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 1025. 1753.

Família Anacardiaceae

Catananche caerulea L.

NOMS: Cerverina. Cervellina. Flor de Cupid. Sargantana. Occità: Amoreta. Castellà: Hierba cupido. Portuguès: Sesamoide menor. Italià: Cupidone azzurro. Francès: Cigaline. Cupidone blue. Catananche blue. Anglès: Blue Cupidone. Alemany: Blaue Rasselblume. Neerlandès: Blauwe strobloem.

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Cupidonia caerulea (L.) Bubani

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Pedregars i llocs secs sobre sòls calcaris o margues. Des dels 300 fins els 1500 metres d’altitud.

Herba de fins 90 cm d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Planta vivaç de fins 90 cm d’alçada, amb tiges piloses, ramificades i afil·les

Fulles estretes, llargues i trinervades

Fulles bassals, linears, llargues, estretament lanceolades, trinervades, enteres o amb quatre dents o lòbuls linears.

Flors en tub amb lígula blava

Flors en capítols solitaris al cap de llargs peduncles nus, amb involucre ovoide de bràctees apiculades, platejades, escarioses, translúcides amb el nervi medial opac. Flors en tub amb lígula blava acabada en cinc puntes, majors quan més al exterior del capítol. Floreix de maig a juliol.

Fruit en aqueni estriat

Fruit en aqueni estriat amb petit vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena nàstia al moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. En la fotonàstia aquest estímul extern és la llum, que provoca, com en aquesta espècie, que les flors s’obrin o es tanquen segons l’hora del dia.

Involucre de bràctees apiculades, escarioses i translúcides

USOS I PROPIETATS: És emprada en jardineria i com flor seca. La gran resistència a la sequera i l’adaptació a sòls pobres la fan ideal per a jardins xeròfits.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Catananche deriva del grec “katanankazo” que significa forçar, captivar, perquè hom creia que qui prenia una poció feta amb aquesta planta s’enamorava irremediablement. L’epítet específic caerulea ve del llatí "caélum" que significa cel, el color del cel un dia seré, pel color de les flors.    

Els grecs empraven les flors per elaborar una poció d’amor, d’aquí la referència al nom comú de “Flor de Cupido” en diferents idiomes.

Família Compositae (Asteraceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Carthamus lanatus L.

NOMS: Card fuell. Assotacristos. Cardet. Card de sang. Card negre. Card sant. Occità: Trounc-de-nostre-segne. Castellà : Azotacristos. Cardo zambombero. Cardo cabrero. Cardohuso. Cártamo silvestre. Gallego: Cardo cabreiro. Portuguès: Açafrâo bravo. Cardo sanguinho. Italià: Zafferanone selvatico. Francès: Carthame laineux. Chardon béni des Parisiens. Anglès: Downy Safflower. Woolly Distaff-thistle. Alemany: Wolliger Saflor. Neerlandès: Wollige Saffloer. Grec: Κάρθαμος ο εριώδης.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Kentrophyllum lanatum (L.) DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion. Vores de camins, camps de conreu i guarets, en llocs secs. Fins els 1200 metres d’altitud

Tija robusta ramificada a la summitat

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tija robusta, de fins 60 cm d’alçada (pot ultrapassar el metre d’alçada en sòls nitrificats), simple o ramificada a la summitat, amb la part superior de les branques i els capítols coberts de pèls araneosos, llargs i fins, pareguts a un tel d’aranya.        

Fulles caulinars espinescents

Fulles espinescents dures i rígides, les caulinars amb petits lòbuls amb espina i les bassals pinnatipartides, amb les divisions dels lòbuls que arriben quasi fins al raquis de la fulla.

Capítols amb bràctees espinoses i pèls araenosos

Flors en capítols terminals proveïts de bràctees llargues i rígides, armades amb espines. Flors hermafrodites, amb la corol·la groga, en tub acabat en cinc lòbuls allargats. Floreix a principis de l’estiu.

Fruit en aqueni poligonal

Fruit en aqueni poligonal, els de la part externa del capítol amb vil·là de color vermellós, mentre que els interiors són blancs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ibn al-Baitar (en àrab:ابن البيطار) (1197-1248), un botànic andalusí, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus, va escriure una enciclopèdia farmacèutica Kitab al-Jami fi al-Adwiya al- Mufrada (كتاب الجمع في الأدوية المفردة, Llibre de medicines i productes alimentaris simples) on va descriure 1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 de les quals eren descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels segles XVIII i XIX.

Fulles bassals pinnatipartides i en roseta

USOS I PROPIETATS: La poncella té propietats digestives i com antiinflamatori gàstric.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carthamus deriva, probablement, de l’àrab "qurtum" o "qortum" que significa safrà, per la presència de pigment groc a les seues flors. L’epítet específic lanatus, ve del llatí “lana” que significa llana, per l’aspecte llanós que donen els llargs i fins pèls dels capítols.

A Austràlia va arribar a formar immensos matollars impenetrables, on només podien accedir amb matxet, per la qual cosa va ser legislada la seua restricció a tots els districtes cerealístics des de 1887.

Dioscòrides l’anomena com antídot per picades d’escorpí.

Carthamus lanatus fou descrita per Carolus Linnaeus i publicada a Species Plantarum 2: 830. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)