Silene gallica L.

NOMS: Cinc llagues, Molinets, Patacs, Silene francesa, Silene gàl·lica. Castellà: Carmelitilla. Portuguès: Erva-mel. Erva das cabacinhas. Italià: Silene gallica. Francès: Silène d'angleterre, Silène de france. Anglès: Common Catchfly. Small-flowered Catchfly. Alemany: Französisches Leimkraut. Rauhe Nelke. Grec: Σιληνή η γαλλική.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Silene anglica L.; Silene transtagana Cout.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Secalietalia. Camps abandonats, vores de camins, prats secs,

Herba petita de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita (rarament arriba als 60 cm d’alçada) amb tiges erectes, simples o ramificades des de la base, tota amb pèls glandulosos.

Fulles inferiors espatulades amb pèls glandulars

Fulles oposades, enteres, mucronades, les inferiors espatulades i les superiors estretament lanceolades i amb pèls.

Flors amb lígula corol·lina

Flors en inflorescències que formen una espècie de raïm, amb bràctees linears. Calze ovoide estret, cobert de pèls i erecte, format per cinc sèpals formant un tub amb 10 nervis. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, enters o emarginats, i lígula corol·lina al lloc d’encontre de la ungla i el limbe. Androceu amb 10 estams. Ovari amb tres estils. Floreix a la primavera, de març a juny.

Càpsula coronada amb cinc dents triangulars

Fruit en càpsula que s’obri per la part superior en cinc dents triangulars.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pèls glandulars constitueixen un sistema fisiològic d’excreció o secreció de sals, olis, sucres i, fins i tot, proteïnes enzimàtiques, com en les plantes carnívores. Estan formats per una cèl·lula bassal, connectada amb les cèl·lules del epidermis, que es prolonga mitjançant una petita tija fins connectar amb la cèl·lula o cèl·lules, pròpiament secretores, que formen el cap.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Calze en forma de tub estret acabat en cinc dents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius, qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic gallica, indica procedència o localització geogràfica: de la Gàl·lia, el nom romà de l’actual França.

Silene gallica fou descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 417. 1753.

Família Caryophyllaceae

Cynodon dactylon (L.) Pers.

NOMS: Gram. Agram. Peu de gallina. Occità: Agram, Gram, Grame, Gramenàs. Castellà : Grama. Èuscara: Askia. Aski-motza. Portuguès: Grama. Escalracho. Italià: Capriola. Gramegna. Francès: Chiendent pied-de-poule. Chiendent. Anglès: Bermuda Grass. Cocksfoot-grass. Alemany: Bermudagras. Hundszahngras. Neerlandès: Bermudagras. Grec: Άγλωσσο. Αγριάδα.

Flors en espigues allargades i digitades

SINÒNIMS: Dactylon officinale Vill. 

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diu de les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Ruderali-Secalietea. Camps, vores de camins i llocs trepitjats. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba estolonífera amb tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba estolonífera amb tiges erectes o decumbents que arriben al pam d’alçada.

Fulles perpendiculars a la tija

Fulles curtes disposades en perpendicular a la tija, embeinadores, de limbe glabre o pilós i amb lígula de pèls.

Flors masculines (pèndules) i femenines

Flors en espigues allargades que surten d’un mateix punt, amb espícules sèssils. Cada espigueta duu una sola flor. Floreix a l’estiu

Fruit comprimit lateralment

Fruit el·lipsoïdal, comprimit lateralment. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les fulles de les gramínies és la lígula, un apèndix membranós situat entre la beina i el limbe de les fulles, característic en cada espècie.

Observeu els pèls que formen la lígula

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la part aèria com diürètic i les arrels tenen propietats com hematocatàrtic, antihipertensiu, protector renal, depuratiu i contra el flat.

En jardineria, especialment en jardins xeròfits, s’utilitza per fer gespes, per la gran resistència a la sequera i al trepig

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Cynodon ve del grec "kyon" que significa ca, gos, i del grec jònic “ὀδών odón” que significa dent, és a dir: dent de gos, pels estolons que semblen els canins del gos. El nom específic dactylon deriva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” que significa dit, en referència a la forma digitada de la inflorescència.

Els estolons semblen els canins d'un gos

Dent de gos, en francès “chiendent” és el nom dedicat al dia 23 del mes de pluviós (més o menys del 20 de gener al 20 de febrer) del calendari revolucionari francès.

Antigament es deia “gram” a tota l’herba que cobria el sòl, no necessàriament a aquesta espècie.

És una planta invasora, una mala herba que es multiplica amb les llaurades, doncs una petita part del rizoma donarà origen a una planta nova. Té un sistema radicular força profund, que pot arribar als dos metres de profunditat en sòls penetrables, des d’on surten els nòduls que repten pel terra.

No és bo pel ramat i hom diu que mata les oques

Cynodon dactylon fou descrita per (L.) Pers. y publicat en Synopsis Plantarum 1: 85. 1805.

Família Gramineae (Poaceae)

Ajuga iva (L.) Schreb.

NOMS: Almescat. Esquiva peluda. Iva. Iva moscada. Iveta. Fulla de creu. Castellà : Iva. Pinillo almizclado. Pinillo oloroso. Portuguès: Erva crina. Iva moscada. Francès: Bugle ivette, Ivette musquée. Anglès: Herb ivy, Musky bugle. Italià: Iva moscata. Alemany: Iva-Günsel. Schmalblättriger Günsel. Grec: Λιβανόχορτο.

Flors axil·lars

SINÒNIMS: Teucrium iva L.;

DISTRIBUCIÓ:  Maditerrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Llocs secs, vores de camins i pastures xerofítiques, sobre sòls eutròfics calcaris. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges postrades lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita lignificada a la base, de fins un pam d’alçada, amb una arrel molt desenvolupada i tiges postrades  cobertes de pèls.

Fulles sèssils cobertes de pèls

Fulles sèssils, limbe oblongo-linear amb el marge revolut i 2-4 dents a la part apical, cobertes de pèls blancs.

Corol·la amb un sol llavi

Flors axil·lars, amb el calze amb cinc dents més curtes que el tub de la corol·la. Corol·la, de 10-20 mm, amb un sol llavi, el inferior, amb lòbul medi enter i dos lòbuls laterals menors, purpúria esblanqueïda, blanca o groga. Estams exserts amb els filaments pilosos. Floreix de maig fins a l’octubre

Fruit en núcula

Fruit  en núcules glabres i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Dintre de les labiades hi ha uns pocs gèneres que tenen les flors amb el llavi superior curtíssim, de manera que sembla tindre un sol llavi, l'inferior, format per tres lòbuls,el medial emarginat. Són els gèneres Ajuga, Teucrium i Rosmarinus, que componen la subfamília de les ajugòidies.

Llavi clarament emarginat

USOS I PROPIETATS: Les summitats florides, en infusió, s’han emprat en medicina popular com tònica i aperitiva per pal·liar la falta de gana; com antidiarreica, per parar les diarrees, els còlics i les indigestions; com astringent per parar hemorràgies bucals i nassals; i com cicatritzant per a ferides lleus.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ajuga ve del llatí “abiga –ae”, que era el nom llatinitzat de la planta en grec. L’epítet específic,  iva,  pot ser una deformació de “ajuga” , utilitzat en l’Edat Mitjana per designar l’espècie i es va mantenir com el nom comú. (El nom hauria evolucionat: "ajuga" > "abuga" > "iva" )

En “El Dioscorides renovado” Pius Font i Quer cita un refrany català que diu: “Iva, tot mal esquiva”, doncs va haver un temps en que aquesta planta era considerada com una espècie de panacea.

Ajuga iva fou descrita per (L.) Schrb. i publicada a Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species 15. 1774.

Família Labiatae (Lamiaceae)