Phillyrea angustifolia L.

NOMS: Aladern de fulla estreta. Fràngula. Vern menut. Occità: Aladèrn mascle, Alaverd, Auret, Daradèu, Olivastre, Oulivastre, Pichòt daradèl. Castellà : Labiérnago blanco. Olivillo. Picadera. Layerna. Èuscara: Gartxu hostoestu. Portuguès: Aderno-de-folhos-estreitas. Lentisco bastardo. Italià: Ilatro sottile. Francès: Alavert, Alavert à feuilles étroites, Filaire à feuilles étroites. Anglès: Narrow-leaved phillyrea. Alemany: Schmalblättrige Steinlinde.

Les flors apareixen en petits raïms axil·lars

SINÒNIMS: Olea angustifolia (L.) Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Rhamno-Quercion cocciferae. Coscollars, pinars. Fins els 800 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga (Vallada)

Arbust molt ramificat

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat, amb branques d’escorça grisenca, erectes, que poden arribar als 3 metres d’alçada

Les fulles són com les de l'olivera

Fulles semblants a les fulles d’olivera: peciolades, oposades, estretes i allargades en forma de punta de llança, amb el marge enter i amb 4-6 parells de nervis secundaris poc visibles. Són esclerofil·les, és a dir que són fulles perennes, dures i coriàcies, ben adaptades a la sequedat.

Flors molt petites, amb dos estams

Flors en petits raïms axil·lars. Poden ser hermafrodites o unisexuals. Tetràmeres. Calze amb quatre lòbuls. 

Corol·la rotàcia amb el tub molt curt, petita, verdosa, amb quatre lòbuls més llargs que el tub. Dos estams. Ovari súper i estigma bilobat. Floreix durant la primavera, entre els mesos de març, abril i maig.

El fruit és una drupa semblant una petita oliva

Fruit en drupa ovoide, apiculada, de color negrós i 3-5 mm de diàmetre. Tot i que sembla una oliva petita, no és comestible pels humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és polígama, és a dir, que presenta flors hermafrodites i unisexuals, ja siga sobre un mateix individu o sobre individus diferents.

USOS I PROPIETATS: Els fruits, l’escorça i les fulles tenen propietats astringents i és un bon antisèptic bucal aplicat en col·lutoris i gargarismes. També s'apliquen sobre les ferides per curar-les.

És una bona planta mel·lífera pel nèctar que produeixen les seues flors, que és molt apreciat per les abelles.

Emprada en jardineria xeròfita mediterrània perquè és poc exigent respecte al sòl, resisteix bé la sequera, és poc sensible a plagues i s’adapta bé a les podes.

La seva fusta, compacta i molt calòrica, era apreciada per a fer foc, sobretot pels terrissaires per coure les terrisses.

Els adobadors de pells han aprofitat els tanins de la fusta per adobar cuirs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phillyrea esdevé del grec “philyra”, veu composta de “philos”, que significa amic, i de “hyron”que designa un rusc o eixam d’abelles, segurament per ser una planta mel·lífera. Aquest terme, “philyra”, l’utilitzà Dioscòrides per referir-se a plantes del gènere Tilia i, més tard, Teofrast va emprar el mateix terme per designar una espècie del gènere Phillyrea.

L’epítet específic angustifolia deriva del llatí "angustus" que significa estret, prim; i "folium" que significa fulla; és a dir: de fulla estreta. 

Família Oleaceae

Silene gallica L.

NOMS: Cinc llagues, Molinets, Patacs, Silene francesa, Silene gàl·lica. Castellà: Carmelitilla. Portuguès: Erva-mel. Erva das cabacinhas. Italià: Silene gallica. Francès: Silène d'angleterre, Silène de france. Anglès: Common Catchfly. Small-flowered Catchfly. Alemany: Französisches Leimkraut. Rauhe Nelke. Grec: Σιληνή η γαλλική.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Silene anglica L.; Silene transtagana Cout.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Secalietalia. Camps abandonats, vores de camins, prats secs,

Herba petita de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita (rarament arriba als 60 cm d’alçada) amb tiges erectes, simples o ramificades des de la base, tota amb pèls glandulosos.

Fulles inferiors espatulades amb pèls glandulars

Fulles oposades, enteres, mucronades, les inferiors espatulades i les superiors estretament lanceolades i amb pèls.

Flors amb lígula corol·lina

Flors en inflorescències que formen una espècie de raïm, amb bràctees linears. Calze ovoide estret, cobert de pèls i erecte, format per cinc sèpals formant un tub amb 10 nervis. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, enters o emarginats, i lígula corol·lina al lloc d’encontre de la ungla i el limbe. Androceu amb 10 estams. Ovari amb tres estils. Floreix a la primavera, de març a juny.

Càpsula coronada amb cinc dents triangulars

Fruit en càpsula que s’obri per la part superior en cinc dents triangulars.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pèls glandulars constitueixen un sistema fisiològic d’excreció o secreció de sals, olis, sucres i, fins i tot, proteïnes enzimàtiques, com en les plantes carnívores. Estan formats per una cèl·lula bassal, connectada amb les cèl·lules del epidermis, que es prolonga mitjançant una petita tija fins connectar amb la cèl·lula o cèl·lules, pròpiament secretores, que formen el cap.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Calze en forma de tub estret acabat en cinc dents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius, qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic gallica, indica procedència o localització geogràfica: de la Gàl·lia, el nom romà de l’actual França.

Silene gallica fou descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 417. 1753.

Família Caryophyllaceae

Cynodon dactylon (L.) Pers.

NOMS: Gram. Agram. Peu de gallina. Occità: Agram, Gram, Grame, Gramenàs. Castellà : Grama. Èuscara: Askia. Aski-motza. Portuguès: Grama. Escalracho. Italià: Capriola. Gramegna. Francès: Chiendent pied-de-poule. Chiendent. Anglès: Bermuda Grass. Cocksfoot-grass. Alemany: Bermudagras. Hundszahngras. Neerlandès: Bermudagras. Grec: Άγλωσσο. Αγριάδα.

Flors en espigues allargades i digitades

SINÒNIMS: Dactylon officinale Vill. 

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diu de les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Ruderali-Secalietea. Camps, vores de camins i llocs trepitjats. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba estolonífera amb tiges decumbents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba estolonífera amb tiges erectes o decumbents que arriben al pam d’alçada.

Fulles perpendiculars a la tija

Fulles curtes disposades en perpendicular a la tija, embeinadores, de limbe glabre o pilós i amb lígula de pèls.

Flors masculines (pèndules) i femenines

Flors en espigues allargades que surten d’un mateix punt, amb espícules sèssils. Cada espigueta duu una sola flor. Floreix a l’estiu

Fruit comprimit lateralment

Fruit el·lipsoïdal, comprimit lateralment. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les fulles de les gramínies és la lígula, un apèndix membranós situat entre la beina i el limbe de les fulles, característic en cada espècie.

Observeu els pèls que formen la lígula

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra la part aèria com diürètic i les arrels tenen propietats com hematocatàrtic, antihipertensiu, protector renal, depuratiu i contra el flat.

En jardineria, especialment en jardins xeròfits, s’utilitza per fer gespes, per la gran resistència a la sequera i al trepig

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Cynodon ve del grec "kyon" que significa ca, gos, i del grec jònic “ὀδών odón” que significa dent, és a dir: dent de gos, pels estolons que semblen els canins del gos. El nom específic dactylon deriva del grec “δακτυλοϛ dáctylos” que significa dit, en referència a la forma digitada de la inflorescència.

Els estolons semblen els canins d'un gos

Dent de gos, en francès “chiendent” és el nom dedicat al dia 23 del mes de pluviós (més o menys del 20 de gener al 20 de febrer) del calendari revolucionari francès.

Antigament es deia “gram” a tota l’herba que cobria el sòl, no necessàriament a aquesta espècie.

És una planta invasora, una mala herba que es multiplica amb les llaurades, doncs una petita part del rizoma donarà origen a una planta nova. Té un sistema radicular força profund, que pot arribar als dos metres de profunditat en sòls penetrables, des d’on surten els nòduls que repten pel terra.

No és bo pel ramat i hom diu que mata les oques

Cynodon dactylon fou descrita per (L.) Pers. y publicat en Synopsis Plantarum 1: 85. 1805.

Família Gramineae (Poaceae)