Centaurea melitensis L.

NOMS: Oriola. Riola. Castellà: Abrepuños. Cardo escarolado. Arzolla. Èuscara: Lubeazun. Portuguès: Centaurea-menor. Francès: Centaurée de malte. Italià: Fiordaliso maltese. Anglès: Maltese Star-thistle. Maltese Centaury. Alemany: Malta-Flockenblume. Malteser Ackerblume. Malteserdistel.

En capítols solitaris o en petits grups de 2-3

SINÒNIMS: Calcitrapa melitensis (L.) Soják; Centaurea apula [Lam.]

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de secà, prats terofítics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Planta erecta de fins dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta erecta de fins 40 cm d’alçada, simple o amb ramificacions ascendents, amb pèls poc densos.

Fulles inferiors pinnatipartides

Fulles inferiors lirato-pinnatipartides, i les caulinars linears i decurrents

Capítol amb involucre espinós

Flors en capítols ovoides solitaris o en petits grups de 2-3; involucre amb espines de vora 10 mm ramificades en espinetes laterals més petites i amb pèls llargs tipus teranyina. Flors grogues. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en aqueni amb curt vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là, de llargària semblant a la de l’aqueni, i amb eleosoma

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta Centaurea empra una doble estratègia d’adaptació a llocs àrids, amb la particularitat de fer unes flors molt a prop de la base, per poder germinar al mateix lloc que la planta mare, és a dir, en un territori favorable, i altres capítols a l’àpex de les tiges, més sensibles als vents, que li permeten dispersar-se i colonitzar nous espais.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaurea deriva del  grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.  Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.

L’epítet específic melitensis significa maltès, en referència a “Melita” l’antic nom de l’illa de Malta.

Als estats nord-americans de Texas i Califòrnia són qualificades com males herbes invasores.

Centaurea melitensis fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum 2:917, 1753

Família Compositae (Asteraceae)

Phillyrea angustifolia L.

NOMS: Aladern de fulla estreta. Fràngula. Vern menut. Occità: Aladèrn mascle, Alaverd, Auret, Daradèu, Olivastre, Oulivastre, Pichòt daradèl. Castellà : Labiérnago blanco. Olivillo. Picadera. Layerna. Èuscara: Gartxu hostoestu. Portuguès: Aderno-de-folhos-estreitas. Lentisco bastardo. Italià: Ilatro sottile. Francès: Alavert, Alavert à feuilles étroites, Filaire à feuilles étroites. Anglès: Narrow-leaved phillyrea. Alemany: Schmalblättrige Steinlinde.

Les flors apareixen en petits raïms axil·lars

SINÒNIMS: Olea angustifolia (L.) Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. Rhamno-Quercion cocciferae. Coscollars, pinars. Fins els 800 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga (Vallada)

Arbust molt ramificat

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust molt ramificat, amb branques d’escorça grisenca, erectes, que poden arribar als 3 metres d’alçada

Les fulles són com les de l'olivera

Fulles semblants a les fulles d’olivera: peciolades, oposades, estretes i allargades en forma de punta de llança, amb el marge enter i amb 4-6 parells de nervis secundaris poc visibles. Són esclerofil·les, és a dir que són fulles perennes, dures i coriàcies, ben adaptades a la sequedat.

Flors molt petites, amb dos estams

Flors en petits raïms axil·lars. Poden ser hermafrodites o unisexuals. Tetràmeres. Calze amb quatre lòbuls. 

Corol·la rotàcia amb el tub molt curt, petita, verdosa, amb quatre lòbuls més llargs que el tub. Dos estams. Ovari súper i estigma bilobat. Floreix durant la primavera, entre els mesos de març, abril i maig.

El fruit és una drupa semblant una petita oliva

Fruit en drupa ovoide, apiculada, de color negrós i 3-5 mm de diàmetre. Tot i que sembla una oliva petita, no és comestible pels humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és polígama, és a dir, que presenta flors hermafrodites i unisexuals, ja siga sobre un mateix individu o sobre individus diferents.

USOS I PROPIETATS: Els fruits, l’escorça i les fulles tenen propietats astringents i és un bon antisèptic bucal aplicat en col·lutoris i gargarismes. També s'apliquen sobre les ferides per curar-les.

És una bona planta mel·lífera pel nèctar que produeixen les seues flors, que és molt apreciat per les abelles.

Emprada en jardineria xeròfita mediterrània perquè és poc exigent respecte al sòl, resisteix bé la sequera, és poc sensible a plagues i s’adapta bé a les podes.

La seva fusta, compacta i molt calòrica, era apreciada per a fer foc, sobretot pels terrissaires per coure les terrisses.

Els adobadors de pells han aprofitat els tanins de la fusta per adobar cuirs

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phillyrea esdevé del grec “philyra”, veu composta de “philos”, que significa amic, i de “hyron”que designa un rusc o eixam d’abelles, segurament per ser una planta mel·lífera. Aquest terme, “philyra”, l’utilitzà Dioscòrides per referir-se a plantes del gènere Tilia i, més tard, Teofrast va emprar el mateix terme per designar una espècie del gènere Phillyrea.

L’epítet específic angustifolia deriva del llatí "angustus" que significa estret, prim; i "folium" que significa fulla; és a dir: de fulla estreta. 

Família Oleaceae

Silene gallica L.

NOMS: Cinc llagues, Molinets, Patacs, Silene francesa, Silene gàl·lica. Castellà: Carmelitilla. Portuguès: Erva-mel. Erva das cabacinhas. Italià: Silene gallica. Francès: Silène d'angleterre, Silène de france. Anglès: Common Catchfly. Small-flowered Catchfly. Alemany: Französisches Leimkraut. Rauhe Nelke. Grec: Σιληνή η γαλλική.

Flors en raïm lax

SINÒNIMS: Silene anglica L.; Silene transtagana Cout.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Secalietalia. Camps abandonats, vores de camins, prats secs,

Herba petita de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita (rarament arriba als 60 cm d’alçada) amb tiges erectes, simples o ramificades des de la base, tota amb pèls glandulosos.

Fulles inferiors espatulades amb pèls glandulars

Fulles oposades, enteres, mucronades, les inferiors espatulades i les superiors estretament lanceolades i amb pèls.

Flors amb lígula corol·lina

Flors en inflorescències que formen una espècie de raïm, amb bràctees linears. Calze ovoide estret, cobert de pèls i erecte, format per cinc sèpals formant un tub amb 10 nervis. Corol·la amb cinc pètals blancs o rosats, enters o emarginats, i lígula corol·lina al lloc d’encontre de la ungla i el limbe. Androceu amb 10 estams. Ovari amb tres estils. Floreix a la primavera, de març a juny.

Càpsula coronada amb cinc dents triangulars

Fruit en càpsula que s’obri per la part superior en cinc dents triangulars.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pèls glandulars constitueixen un sistema fisiològic d’excreció o secreció de sals, olis, sucres i, fins i tot, proteïnes enzimàtiques, com en les plantes carnívores. Estan formats per una cèl·lula bassal, connectada amb les cèl·lules del epidermis, que es prolonga mitjançant una petita tija fins connectar amb la cèl·lula o cèl·lules, pròpiament secretores, que formen el cap.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Calze en forma de tub estret acabat en cinc dents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius, qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic gallica, indica procedència o localització geogràfica: de la Gàl·lia, el nom romà de l’actual França.

Silene gallica fou descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 417. 1753.

Família Caryophyllaceae