Reseda undata L.

NOMS: Capironat. Fraret. Castellà : Jopilo de zorra. Reseda. Gualdilla. Italià: Erba-ruchetta. Francès: Réséda blanc. Anglès: white mignonette. Alemany: weiße Resede. Neerlandès: Witte Reseda. Grec: Μεσαντρούλα. Ρεζεδά η λευκή.

Estams de llargària semblant als pètals

SINÒNIMS: Reseda gayana Lange.; Reseda alba (L.) ssp. gayana (Boiss.) Maire.; Reseda leucantha Hegelm.; Reseda undulata L.;

Observacions: Tres subespècies: Reseda undata ssp. undata; Reseda undata ssp. gayana; i Reseda undata ssp. leucantha; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibèrica)

Herba amb tiges erectes

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Erms, camps de conreu, llocs pasturats. Entre 150 i 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus  renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual que pot tindre una o varies tiges erectes de fins un metre d’alçada.  

Fulles bassals en roseta, pinnatipartides, amb els lòbuls ondulats

Fulles bassals en roseta profundament dividides en segments desiguals i sovint ondulats. Les fulles són alternes i gradualment menors al llarg de la tija.

Corol·la amb cinc pètals profundament dividits

Flors en inflorescència en raïm terminal allargat. Calze amb cinc sèpals persistents. Corol·la  amb cinc pètals blancs profundament dividits en tres lòbuls. 10-12 estams igual o més curts que els pètals.

Fruit en càpsula acabada en quatre dents

Fruit en càpsula sense pèls acabada en quatre dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En anglès, per referir-se a l'estudi dels vegetals, s’empra el terme Plant Biology, (la seva equivalència en català seria Biologia vegetal) reservant el terme Botany cada vegada més per a l'estudi de la diversitat i les adaptacions dels vegetals (Sistemàtica). Un sinònim relativament poc utilitzat de Botànica és Fitologia, de les arrels gregues φυτόν ("planta") i λόγος ("tractat", "ciència"), que seria el terme homòleg de zoologia (l'estudi dels animals)

Flors en raïm terminal allargat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Reseda, deriva del llatí “resedo” que significa calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugerir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic, undata, deriva del llatí “úndo” que significa onada, en referència als folíols ondulats. 

Família Resedaceae

Marrubium vulgare L.

NOMS: Malrubí. Manrubí. Marreus. Marrubí. Malroig. Occità: Bon rible, Marrible. Castellà: Manrubio. Marrubio blanco. Menta de burro. Gallego: Marroio. Marroxo. Èuscara: Lekugi. Astabatan. Portuguès: Marroio. Marrolho. Italià: Marrubio comune. Mentastro. Robbio. Francès: Marrube blanc. Anglès: White Horehound. Wild Horehound. Alemany: Echter Andorn. Weißer Dorant. Neerlandès: Malrove. Grec: Μαρούβιο το κοινό. Ασπροπρασιά. Καλάνθρωπος.

Flors agrupades en verticil·lastres

SINÒNIMS: Marrubium apulum Ten.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Comunitats ruderals, vores de camins, marges i camps abandonats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Nombroses tiges erectes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata perenne de color grisenc amb vàries tiges de secció quadrada, erectes, de fins 50 cm d’alçada, tomentosa. Pot confondre’s amb manrubí hirsut (Ballota hirsuta Benth.) però aquesta té les flors més grans i de color purpuri.

Fulles rugoses, aspres al tacte

Fulles amb pecíol més curt que el limbe, oposades, dentades, suborbiculars i reticulades, amb l’anvers menys tomentós que el revers que es fa grisenc o blanc, aspres al tacte.

Calze acabat en 10 dents recorbades a l'àpex

Flors agrupades en verticil·lastres que formen una espiga llarga, amb bràctees folioses. Bractèoles a la base de cada flor. Les flors són hermafrodites i pentàmeres. Calze tubular acabat en 10 dents recorbades a l’àpex. Corol·la bilabiada de color blanquinós, amb el llavi superior bífid i el inferior trilobat, amb el lòbul mitjà més gran. Androceu amb quatre estams. Ovari súper amb estil bífid a l’àpex. Floreix entre maig i setembre.

Fruit dins el calze persistent, tapat pels pèls de la gola

Fruit en tetraclusa formada per núcules de color bru obscur i puntejades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La medicina tradicional o popular es coneix també amb el nom de medicina herbal pel fet que la majoria dels remeis que formen part de les teràpies tradicionals inclouen herbes medicinals. L'ús de diferents fàrmacs segons els diferents pobles tradicionals ha donat lloc al nom d'etnofarmacologia.

Planta mel·lífera

USOS I PROPIETATS: Aquesta planta ha sigut molt utilitzada en medicina popular, doncs té propietats estimulants, diürètiques, sudorífiques, febrífugues i expectorants. Les fulles i les summitats florides, en infusió, són digestives i, a més, s'empra amb èxit pels constipats, asma, tos, molèsties del fetge, diarrea, infeccions d'estómac, disenteria i menstruacions doloroses. Regula el ritme cardíac i es recomana en tots tipus de febres. També s'usa per rentar ferides, úlceres, etc.

Els verticil·lastres formen una espiga llarga

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Marrubium és un nom emprat des de l’antiguitat.

L’epítet específic vulgare deriva del llatí “vulgaris, -e”, que significa vulgar, comú, ordinari, per ser una planta corrent i abundosa.

Pius Font i Quer cita, al Dioscòrides Renovado, una manera curiosa d’utilitzar el manrubí en medicina popular que jo vaig experimentar de menut, quan vaig agafar una aliacrà (icterícia). Una curandera del poble li va dir a ma mare que jo tenia que pixar sobre la mateixa planta de manrubí, en dejú, durant una novena i, si així ho fera, al cap de nou dies ja estaria curat. I així va ser.  

L’ús medicinal del manrubí és molt antic. L’enciclopedista romà Aulo Cornelio Celso el citava com remei per a les malalties respiratòries al tractat “De Medicina”, al segle I aC, i el també escriptor romà Columela el dona com remei per l’expulsió de cucs intestinal per als animals de granja.

Diversos estudis científics moderns estan confirmant la utilitat del manrubí en medicina.

Marrubium  vulgare s’empra en agricultura per al control biològic, doncs és un repel·lent natural de la llagosta. 

A l'antic Egipte s'emprava als rituals de sacrific als déus i era coneguda com la "llavor de Horus"

Família Labiatae (Lamiaceae)

Centaurea melitensis L.

NOMS: Oriola. Riola. Castellà: Abrepuños. Cardo escarolado. Arzolla. Èuscara: Lubeazun. Portuguès: Centaurea-menor. Francès: Centaurée de malte. Italià: Fiordaliso maltese. Anglès: Maltese Star-thistle. Maltese Centaury. Alemany: Malta-Flockenblume. Malteser Ackerblume. Malteserdistel.

En capítols solitaris o en petits grups de 2-3

SINÒNIMS: Calcitrapa melitensis (L.) Soják; Centaurea apula [Lam.]

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Camps de secà, prats terofítics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Planta erecta de fins dos pams d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta erecta de fins 40 cm d’alçada, simple o amb ramificacions ascendents, amb pèls poc densos.

Fulles inferiors pinnatipartides

Fulles inferiors lirato-pinnatipartides, i les caulinars linears i decurrents

Capítol amb involucre espinós

Flors en capítols ovoides solitaris o en petits grups de 2-3; involucre amb espines de vora 10 mm ramificades en espinetes laterals més petites i amb pèls llargs tipus teranyina. Flors grogues. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en aqueni amb curt vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là, de llargària semblant a la de l’aqueni, i amb eleosoma

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta Centaurea empra una doble estratègia d’adaptació a llocs àrids, amb la particularitat de fer unes flors molt a prop de la base, per poder germinar al mateix lloc que la planta mare, és a dir, en un territori favorable, i altres capítols a l’àpex de les tiges, més sensibles als vents, que li permeten dispersar-se i colonitzar nous espais.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Centaurea deriva del  grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.  Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes.

L’epítet específic melitensis significa maltès, en referència a “Melita” l’antic nom de l’illa de Malta.

Als estats nord-americans de Texas i Califòrnia són qualificades com males herbes invasores.

Centaurea melitensis fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum 2:917, 1753

Família Compositae (Asteraceae)