Tamarix africana Poiret

NOMS: Gatell. Tamarell. Tamaric. Tamariu africà. Castellà : Tamarisco. Taray. Tamariz negro . Gallego: Tarai. Èuscara: Millazkia. Tamariz. Portuguès: Tamargueira. Tamariz. Italià: Tamarice maggiore.  Francès: Tamaris d'afrique, Tamarix d'afrique. Anglès: African tamarisk. Alemany: Afrikanische Tamariske. Grec: Αρμυρίκι ανοιξιάτικο.

Flors en espiga densa

SINÒNIMS: Tamarix hispanica Boiss.; Tamarix font-queri Maire & Trab. Principio del formularioFinal del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Tamaricion africanae. (Bosquina de tamarius) Llocs salobrosos i humits, vores de torrents, rius i, també, a la vora de la mar, sobre terrenys calcaris. Fins els 400 metres d’altitud.

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust o petit arbre de fulles caduques, que pot arribar dels dos metres als cinc metres d’alçada, que creix a les vores dels torrents, dels rius i zones humides. Molt ramificat amb branquillons obscurs i glabres.

Fulles menudes, sèssils, acabades en punta aguda

Fulles enteres, sèssils, molt menudes, formant una esquama que s’abraça a la branqueta i acaba en punta aguda, de 2-4 mm de llargada. Són molt paregudes a les fulles del xiprer, amb el que no té cap relació.

Flors petita, amb cin sèpals

Flors en inflorescències en espiga densa de prop d’un centímetre d’amplària, amb flors de color blanquinós que surten sobre branques velles, al contrari d’altres Tamarix que desenvolupen les inflorescències sobre branques joves no lignificades. Les flors són hermafrodites, pentàmeres. Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals ovats blanquinosos. Cinc estams. Gineceu súper amb un sol estil acabat en diversos estigmes. Floreix de març a maig

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula atenuada a l’àpex amb llavors proveïdes d’un plomall de pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és un tipus d’inflorescència caracteritzada perquè les flors no tenen peduncle i s’insereixen directament sobre l’eix principal.

USOS I PROPIETATS: Les branques tenen propietats astringents i s'han usat contra les diarrees.
La fusta s’ha utilitzat com combustible i la flexibilitat dels branquillons a permès el seu ús en la fabricació de cistelles.
Es planta per la fixació de dunes i com arbre ornamental de zones properes al mar.

Ovari súper amb estil acabat en varis estigmes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Tamarix és una paraula llatina (tamarix, -icis) d’origen hebreu (tamar) i berber (tabarkat), que designa aquesta planta. Altres autors fan derivar el nom del riu Tamaris de la Tarraconense romana (Tarragona), segurament el riu Tambro, degut a que a les vores d’aquest riu creixien molts tamarius. El nom de l’espècie, africana, indica la procedència d’Àfrica.

Espècie estrictament protegida a França i de recol·lecció regulada a les Illes Balears, on es troba inclosa al Catàleg Balear d’Espècies Vegetals Amenaçades.

Família Tamaricaceae

Phagnalon sordidum (L.) Reichenb.

NOMS: Conisa bruta. Herba morenera. Herba santa. Castellà : Coniza sórdida. Coronilla real. Romerillo. Italià: Scuderi tricefalo. Francès: Phagnalon repoussant. Anglès: Phagnalon. Alemany: Mehrköpige Steinimmortelle.  

Inflorescències en glomèruls de dos a sis capítols

SINÒNIMS: Phagnalon  linnaei Senn.;  Phagnalon tricephalum Cass. in F. Cuvier.; Gnaphalium sordidum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures, escletxes de roques calcàries, en zones d’ombria. Fins els 800 metres d’altitud

Creix en escletxes de roques calcàries

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base, de fins 40 cm d’alçada, ramificada, amb tiges erectes cobertes de toment blanquinós.

Fulles molr estretes i tomentoses

Fulles estretament linears, amb el marge revolut i també tomentoses. Verd pàl·lid per l’anvers i albo-tomentoses pel revers

Flors grogues en capítols de bràctees ovades

Flors en petits capítols terminals, entre 6 i 9 mm, en glomèruls de dos a sis capítols. Bràctees involucrals ovades, amb el marge escariós i semblants entre elles. Flors grogues, filiformes. Floreix en maig i juny

Petit aqueni amb vil·là

Fruit en petit aqueni amb vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là no està composat per les cinc peces que corresponen a les flors pentàmeres, com són les compostes o asteràcies; normalment tenen moltes més peces en forma d’escates, membranes, cerres, pèls simples o plomosos, arestes, etc. La funció del vil·là és alleugerar el fruit perquè el vent dissemine les llavors amb facilitat. 

Flors tubiformes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.

 L’epítet específic sordidum del llatí “sordidus, -a, -um” que significa sòrdid, brut

Família Compositae (Asteraceae)

Reseda undata L.

NOMS: Capironat. Fraret. Castellà : Jopilo de zorra. Reseda. Gualdilla. Italià: Erba-ruchetta. Francès: Réséda blanc. Anglès: white mignonette. Alemany: weiße Resede. Neerlandès: Witte Reseda. Grec: Μεσαντρούλα. Ρεζεδά η λευκή.

Estams de llargària semblant als pètals

SINÒNIMS: Reseda gayana Lange.; Reseda alba (L.) ssp. gayana (Boiss.) Maire.; Reseda leucantha Hegelm.; Reseda undulata L.;

Observacions: Tres subespècies: Reseda undata ssp. undata; Reseda undata ssp. gayana; i Reseda undata ssp. leucantha; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibèrica)

Herba amb tiges erectes

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Erms, camps de conreu, llocs pasturats. Entre 150 i 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus  renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual que pot tindre una o varies tiges erectes de fins un metre d’alçada.  

Fulles bassals en roseta, pinnatipartides, amb els lòbuls ondulats

Fulles bassals en roseta profundament dividides en segments desiguals i sovint ondulats. Les fulles són alternes i gradualment menors al llarg de la tija.

Corol·la amb cinc pètals profundament dividits

Flors en inflorescència en raïm terminal allargat. Calze amb cinc sèpals persistents. Corol·la  amb cinc pètals blancs profundament dividits en tres lòbuls. 10-12 estams igual o més curts que els pètals.

Fruit en càpsula acabada en quatre dents

Fruit en càpsula sense pèls acabada en quatre dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En anglès, per referir-se a l'estudi dels vegetals, s’empra el terme Plant Biology, (la seva equivalència en català seria Biologia vegetal) reservant el terme Botany cada vegada més per a l'estudi de la diversitat i les adaptacions dels vegetals (Sistemàtica). Un sinònim relativament poc utilitzat de Botànica és Fitologia, de les arrels gregues φυτόν ("planta") i λόγος ("tractat", "ciència"), que seria el terme homòleg de zoologia (l'estudi dels animals)

Flors en raïm terminal allargat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Reseda, deriva del llatí “resedo” que significa calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugerir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic, undata, deriva del llatí “úndo” que significa onada, en referència als folíols ondulats. 

Família Resedaceae