Scorzonera angustifolia L.

NOMS: Escurçonera barballera. Escurçonera de fulla estreta. Castellà: Tetas de vaca. Churrumamas. Botijitas. Anglès: Grass-Leaved Viper's Grass. Alemany: Grasblättrige Schwarzwurzel.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera graminifolia auct.; Scorzonera macrocephala DC.; Scorzonera pinifolia Gouan.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT:  Thero-Brachypodion. Aphyllantion. Pastures seques, herbassars oberts. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba simple o poc ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta simple o poc ramificada de fins mig metre d’alçada

Les fulles estan repartides per tota la tija

Fulles linears, graminiformes, repartides al llarg de la tija

Flors amb lígula acabada en cinc dents

Flors en capítols solitaris, grans, de fins cinc cm de diàmetre, amb bràctees inferiors molt més curtes que les superiors. Flors grogues que a penes ultrapassen el involucre. Les flors només s’obrin durant un període curt del dia. Floreix en maig, juny i juliol.

Fruit en aqueni gran amb papus

Fruit en aqueni de 15-25 mm amb papus d’un blanc brut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es denomina nàstia al moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetal davant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi de turgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. La resposta a la llum, com ara l’obertura d’algunes flors que, com aquesta, s’obrin al matí o al capvespre, s’anomena fotonàstia. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scorzonera deriva de “scorza” que significa pell, escorça, i “nera” que significa negra, és a dir, d’escorça negra, en referència a l’escorça de l’arrel napiforme que té aquest color.

L’epítet específic angustifolia deriva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.

El nom popular "escurçonera" té a veure en que l'arrel de “Scorzonera hispanica” s'havia prescrit per curar les picades de l'escurçó, atenent a l'errònia aplicació de la Teoria del signe  ja que l'arrel de l'escurçonera s'assembla a un escurçó.

Família Compositae (Asteraceae)

Tamarix africana Poiret

NOMS: Gatell. Tamarell. Tamaric. Tamariu africà. Castellà : Tamarisco. Taray. Tamariz negro . Gallego: Tarai. Èuscara: Millazkia. Tamariz. Portuguès: Tamargueira. Tamariz. Italià: Tamarice maggiore.  Francès: Tamaris d'afrique, Tamarix d'afrique. Anglès: African tamarisk. Alemany: Afrikanische Tamariske. Grec: Αρμυρίκι ανοιξιάτικο.

Flors en espiga densa

SINÒNIMS: Tamarix hispanica Boiss.; Tamarix font-queri Maire & Trab. Principio del formularioFinal del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Tamaricion africanae. (Bosquina de tamarius) Llocs salobrosos i humits, vores de torrents, rius i, també, a la vora de la mar, sobre terrenys calcaris. Fins els 400 metres d’altitud.

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust o petit arbre de fulles caduques, que pot arribar dels dos metres als cinc metres d’alçada, que creix a les vores dels torrents, dels rius i zones humides. Molt ramificat amb branquillons obscurs i glabres.

Fulles menudes, sèssils, acabades en punta aguda

Fulles enteres, sèssils, molt menudes, formant una esquama que s’abraça a la branqueta i acaba en punta aguda, de 2-4 mm de llargada. Són molt paregudes a les fulles del xiprer, amb el que no té cap relació.

Flors petita, amb cin sèpals

Flors en inflorescències en espiga densa de prop d’un centímetre d’amplària, amb flors de color blanquinós que surten sobre branques velles, al contrari d’altres Tamarix que desenvolupen les inflorescències sobre branques joves no lignificades. Les flors són hermafrodites, pentàmeres. Calze amb cinc sèpals aguts. Corol·la amb cinc pètals ovats blanquinosos. Cinc estams. Gineceu súper amb un sol estil acabat en diversos estigmes. Floreix de març a maig

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula atenuada a l’àpex amb llavors proveïdes d’un plomall de pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és un tipus d’inflorescència caracteritzada perquè les flors no tenen peduncle i s’insereixen directament sobre l’eix principal.

USOS I PROPIETATS: Les branques tenen propietats astringents i s'han usat contra les diarrees.
La fusta s’ha utilitzat com combustible i la flexibilitat dels branquillons a permès el seu ús en la fabricació de cistelles.
Es planta per la fixació de dunes i com arbre ornamental de zones properes al mar.

Ovari súper amb estil acabat en varis estigmes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Tamarix és una paraula llatina (tamarix, -icis) d’origen hebreu (tamar) i berber (tabarkat), que designa aquesta planta. Altres autors fan derivar el nom del riu Tamaris de la Tarraconense romana (Tarragona), segurament el riu Tambro, degut a que a les vores d’aquest riu creixien molts tamarius. El nom de l’espècie, africana, indica la procedència d’Àfrica.

Espècie estrictament protegida a França i de recol·lecció regulada a les Illes Balears, on es troba inclosa al Catàleg Balear d’Espècies Vegetals Amenaçades.

Família Tamaricaceae

Phagnalon sordidum (L.) Reichenb.

NOMS: Conisa bruta. Herba morenera. Herba santa. Castellà : Coniza sórdida. Coronilla real. Romerillo. Italià: Scuderi tricefalo. Francès: Phagnalon repoussant. Anglès: Phagnalon. Alemany: Mehrköpige Steinimmortelle.  

Inflorescències en glomèruls de dos a sis capítols

SINÒNIMS: Phagnalon  linnaei Senn.;  Phagnalon tricephalum Cass. in F. Cuvier.; Gnaphalium sordidum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Asplenietalia petrarchae. Fissures, escletxes de roques calcàries, en zones d’ombria. Fins els 800 metres d’altitud

Creix en escletxes de roques calcàries

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata llenyosa a la base, de fins 40 cm d’alçada, ramificada, amb tiges erectes cobertes de toment blanquinós.

Fulles molr estretes i tomentoses

Fulles estretament linears, amb el marge revolut i també tomentoses. Verd pàl·lid per l’anvers i albo-tomentoses pel revers

Flors grogues en capítols de bràctees ovades

Flors en petits capítols terminals, entre 6 i 9 mm, en glomèruls de dos a sis capítols. Bràctees involucrals ovades, amb el marge escariós i semblants entre elles. Flors grogues, filiformes. Floreix en maig i juny

Petit aqueni amb vil·là

Fruit en petit aqueni amb vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là no està composat per les cinc peces que corresponen a les flors pentàmeres, com són les compostes o asteràcies; normalment tenen moltes més peces en forma d’escates, membranes, cerres, pèls simples o plomosos, arestes, etc. La funció del vil·là és alleugerar el fruit perquè el vent dissemine les llavors amb facilitat. 

Flors tubiformes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies.

 L’epítet específic sordidum del llatí “sordidus, -a, -um” que significa sòrdid, brut

Família Compositae (Asteraceae)