Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.

NOMS: Camamirla vera. Crisantem corimbós. Herba cuquera. Occità: Grand-margarido. Castellà : Manzanillón. Albillar. Italià: Cota grande. Erba-amara dei boschi. Francès: Chrysanthème en corymbes. Marguerite en corymbes. Tanaisie en corymbes. Anglès: Corymbflower Tansy. Scentless Feverfew. Alemany: Busch-Margerite. Ebensträußige Wucherblume. Neerlandès: Tuilganzebloem.  

Flors en capítols disposats en corimbes

SINÒNIMS: Crysanthemum corymbosum L.; Pyrethrum corymbosum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana de gran àrea.

HÀBITAT: Geranion sanguinei > Quercion pubescenti-petraeae. Vores de carrascars sobre sòls eutròfics, sovint a les vores de les sendes entre pins, carrasques, etc. al País Valencià entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

Tiges erectes i poc ramificades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta. En la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne coberta de pèls, amb tiges poc ramificades i erectes que poden tindre entre un pam a més d’un metre d’alçada.

Fulles bipinnatisectes

Fulles bipinnatisectes, les inferiors amb pecíol i les caulinars sèssils i més petites. Els segments foliars de darrer ordre són estrets i molt aguts

Flors grogues, i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols disposats en corimbe, amb bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós i brunenc. Flors exteriors amb lígula blanca i les centrals totes tubulars i de color groc (disposició típica de les margarides). Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni coronat amb un vil·là en forma de corona apical de petites dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La principal característica d’aquesta planta, i que li dona nom, és tindre els capítols en corimbe, es a dir, que un conjunt de capítols arrenquen de l’eix principal i arriben tots, aproximadament, al mateix nivell. Això significa que els pedicels de cada capítol van disminuint quan més a dalt es troben.

Bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les seues propietats digestiva i antiespasmòdica, contra el mal de panxa, el mareig i els vòmits; també per combatre els cucs intestinals i el dolor menstrual. En ús estern per rentar ferides i nafres.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Tanacetum deriva del grec "athanasía" que significa immortalitat, possiblement per la llarga durada de les inflorescències d’aquesta planta.

L’epítet específic corymbosum ve del grec “κόρυμβος kórymbos” que significa corimbe, una forma d’inflorescència.

Tanacetum corymbosum fou descrita per (Trevir.) Carl Heinrich Bipontinus Schultz i publicada en Ueber die Tanaceteen: mit besonderer Berücksichtigung der deutschen Arten 58. 1844

Família Compositae (Asteraceae)

Acacia farnesiana (L.) Willd.

NOMS: Aromer. Carambuco. Castellà: Aromo. Carambuco. Aroma. Espinillo. Èuscara: Likalea. Portuguès: Esponjeira. Acácia-de-Dioscórides. Italià: Acacia farnesiana. Francès: Cassier. Anglès: Sweet acacia, Thorny feather-wattle. Cassie. Alemany: Farnesische Akazie. Süße Akazie. Grec: Ακακία. Αμπεριά. Γαζιά.

Flors en glomèruls globosos axil·lars

SINÒNIMS: Mimosa farnesiana L.; Vachellia farnesiana ( L. ) Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical. Naturalitzada a zones temperades del planeta.

HÀBITAT: És una planta neotropical, cultivada per a tanques i subespontània o naturalitzada. Fins els 200 metres d’altitud

Arbust proveït d'estípules en forma d'espines

FORMA VITAL: Macofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot aparèixer com un petit arbret de fins 4 metres d’alçada, ramificat des de la base amb tiges ascendents proveïdes d’espines estipulars grans (1-3 cm) i branquetes que es desenvolupen en ziga-zaga.

Fulles bipinnades

Fulles alternes, compostes, bipinnades, amb 10-25 parells de folíols petits que donen aparença de ploma. Les fulles tenen a la base un parell d’estípules en forma d’espines blanques.

Flors grogues i perfumades

Flors en glomèruls globosos axil·lars de color groc i perfumats. Calze verd acampanat de consistència de paper. Corol·la groga. Floreix entre febrer i març.

Fruit en llegum de fins 10 cm de llargària

Fruit en llegum cilíndrica de color bru obscur de fins 10 cm de llargària, acabada en punta aguda, que tarden molt en obrir-se. Conté les llavors reniformes, com els fesols, distribuïdes en dues fileres, una en cada valva de la beina.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la base de la fulla hi ha, de vegades, un parell de peces, de morfologia diversa segons les espècies, que reben el nom d’estípules. Normalment són de caràcter foliar, de consistència i/o forma semblant a les fulles, però a l’Acàcia farnesiana prenen la forma d’espines, per la qual cosa es diu que són espines estipulars.  

USOS I PROPIETATS: Tota la planta té utilitat per als humans. El suc que s’extrau de les beines immadures s’empra com pegament per a peces delicades, com la porcellana. Els olis essencials de les flors s’usa en la indústria de la perfumeria per fer l’anomenat Cassie, que s’utilitza com a base per l’aromateràpia i la perfumeria. Les flors i els fruits contenen un colorant per tintar la seda, i la beina feta pols i bullida proporciona una classe de tinta. Les fulles es fan servir com a condiment en la cuina i com farratge pel bestiar, i la fusta té un alt contingut calòric i és de combustió lenta, el que la converteix en excel·lent carbó i llenya.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Acacia deriva del grec "ακακια akakía", que és una repetició de "ἀκή aké" que significa punta, espina (pot ser es repeteix perquè les espines van a parelles). El nom fou utilitzat per primera vegada per Dioscòrides a la seua obra “De Materia Medica” , al segle I a.C.

L’epítet específic farnesiana és en honor a Odoardo Farnese (1573-1626), de la família ducal italiana originària de l’alt Lazio, que va tindre entre els seus membres a Alessandro, que esdevingué el papa Pau III. Odoardo Farnese va mantindre els primers jardins botànics privats d’Europa patrocinats per Alessandro, als segles XVI i XVII: els famosos Jardins Farnese de Roma.

Aquesta acàcia la van portar de l’Amèrica tropical (de Santo Domingo) els jesuïtes, al voltant del 1600, i des d’aleshores s’ha difós i naturalitzat a moltes zones temperades del globus.

Acacia farnesiana va ser descrita per Carles Linné com Mimosa farnesiana (basiònim) en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1083–1084

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae, Mimosaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Rumex bucephalophorus L.

NOMS: Agret. Agrella. Vinagrella borda. Agrelleta de bou. Castellà: Acedera de lagarto. Vinagrera. Gallego: Aceda. Portuguès: Catacuz. Italià: Rómice capo di bue. Francès: Oseille tête-de-boeuf, Rumex tête-de-boeuf. Anglès: Horned Dock. Red Dock. Alemany: Stierkopf-Ampfer. Grec: Ξινολάπαθο.

Inflorescències racemoses

SINÒNIMS: Bucephalophora aculeata Pau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Helianthemion guttati. Prats terofítics secs de substrat arenós, camps de cultiu. Fins els 500 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins pam i mig d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de gust àcid, amb tiges erectes o ascendents de fins 40 cm d’alçada, glabra, gens o poc ramificada.

Observeu les membranes que formen l'òcrea

Fulles alternes, obovades  o lanceolades, enteres, peciolades, atenuades a la base, de menys de 2 centímetres d’amplada i amb òcrea.

Flors amb sis tèpals en dos files i sis estams

Flors en inflorescències racemoses, amb les flors verticil·lades reunides en grups d’1-4, a les aixelles de les fulles, sostingudes per pedicels dimorfes (pot ser fi i redó o ample i pla). Sis tèpals en dos cercles, els externs petits i després corbats, els interns amb apèndix en forma de ganxo amb 3-5 dents a cada costat. Sis estams i un pistil amb tres estigmes grans. Floreix a la primavera.

Pedicels amples i plans

Fruit en aqueni corbat cap avall i cobert de petites espines, amb valves coriàcies triangulars

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’òcrea és una estructura formada per estípules membranoses soldades formant una peça, una coberta, semblants al paper de cel·lofana, que envolta la tija. És una característica distintiva de les poligonàcies. Les plantes que tenen òcrea s'anomenen ocreades.

USOS I PROPIETATS: Es pot menjar, però cal tindre en compte que poden contenir nivells molt alts d'àcid oxàlic, que és el que dóna a les fulles el gust àcid de llima, que pot bloquejar l’assimilació d’altres nutrients, especialment el calci, i pot provocar deficiències de minerals. Si es consumeix cuita aquest perill desapareix.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Rumex significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autors de l’antiguitat ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles. L’epítet específic bucephalophorus deriva de les veus gregues "bous" bou, “κεφαλή kephalé” que significa cap, i “φερω phero” que vol dir portar, és a dir, que porta el cap com un bou, amb banyes, en referència a l’aparença de les flors.

De vegades els camps prenen una coloració rogenca pel color que prenen les fulles de la vinagrella borda i que cobreixen el sòl formant una mena de gespa.

Espècie polimorfa en la que alguns autors veuen diverses subespècies com: Rumex bucephalophorus subsp. bucephalophorus; Rumex bucephalophorus subsp. gallicus;  Rumex bucephalophorus subsp. hispanicus

Família Polygonaceae