Sideritis romana L. subsp. romana

NOMS: Espinadella petita. Te salvatge. Castellà : Zahareña velluda de flor blanca. Italià: Stregonia comune. Francès: Crapaudine de Rome. Thé de campagne. Anglès: Common sideritis. Simplebeak Ironwort.

Flors en en verticil·lastres axil·lars

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats teròfits, clarianes de coscollars i pinars, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1000 (1400) metres d’altitud.

Herba de tiges postrades o erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual de tiges simples o poc ramificades, postrades o erectes, de fins un poc més d’un pam d’alçada. 

Fulles oposades de marge dentat

Fulles oposades de limbe ovalat i amb el marge dentat, piloses i glanduloses, amb els nervis ben marcats.

Lòbul superior del calze molt major que la resta en forma d'espina

Flors agrupades en verticil·lastres axil·lars, normalment de sis flors. Calze amb cinc lòbuls, el superior molt major que la resta, endurits i espinescents. Corol·la amb llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls, amb el central major que els laterals. Floreix durant la primavera i part de l’estiu (de març a juliol).

Fruit en núcula dins del calze persistent

Fruit en núcula trígona i berrugosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena fotoperíode  la reacció fisiològica dels organismes a la durada del dia i la nit. Les plantes fan servir el pigment fitocrom per mesurar la durada de la llum del dia i de la foscor de la nit, que utilitzen com a senyal per florir. És per això que hi ha plantes de dia curt, que no poden passar d’un nombre màxim d’hores de llum per poder florir, com el nesprer japonès (Eriobotrya japonica), i plantes de dia llarg, que exigeixen un mínim d’hores diàries de llum per poder florir, com el blat (Triticum sativum) o la civada (Avena sativa).

Corol·la amb el llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls

USOS I PROPIETATS: La infusió de la part aèria es fa servir en medicina popular com digestiva i antiinflamatòria. A Turquia s’utilitza com un té, i per calmar l’ansietat produïda pels ensurts.

Investigacions d’Universitats dels Països Baixos, Grècia, Turquia, Bulgària i Albània, han confirmat científicament les sues propietats antioxidants i per la prevenció de l’osteoporosi, a més de previndre la grip, refredats i al·lèrgies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic romana és indicatiu geogràfic, i significa romana, procedent de Roma.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.

NOMS: Camamirla vera. Crisantem corimbós. Herba cuquera. Occità: Grand-margarido. Castellà : Manzanillón. Albillar. Italià: Cota grande. Erba-amara dei boschi. Francès: Chrysanthème en corymbes. Marguerite en corymbes. Tanaisie en corymbes. Anglès: Corymbflower Tansy. Scentless Feverfew. Alemany: Busch-Margerite. Ebensträußige Wucherblume. Neerlandès: Tuilganzebloem.  

Flors en capítols disposats en corimbes

SINÒNIMS: Crysanthemum corymbosum L.; Pyrethrum corymbosum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana de gran àrea.

HÀBITAT: Geranion sanguinei > Quercion pubescenti-petraeae. Vores de carrascars sobre sòls eutròfics, sovint a les vores de les sendes entre pins, carrasques, etc. al País Valencià entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

Tiges erectes i poc ramificades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta. En la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne coberta de pèls, amb tiges poc ramificades i erectes que poden tindre entre un pam a més d’un metre d’alçada.

Fulles bipinnatisectes

Fulles bipinnatisectes, les inferiors amb pecíol i les caulinars sèssils i més petites. Els segments foliars de darrer ordre són estrets i molt aguts

Flors grogues, i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols disposats en corimbe, amb bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós i brunenc. Flors exteriors amb lígula blanca i les centrals totes tubulars i de color groc (disposició típica de les margarides). Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni coronat amb un vil·là en forma de corona apical de petites dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La principal característica d’aquesta planta, i que li dona nom, és tindre els capítols en corimbe, es a dir, que un conjunt de capítols arrenquen de l’eix principal i arriben tots, aproximadament, al mateix nivell. Això significa que els pedicels de cada capítol van disminuint quan més a dalt es troben.

Bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les seues propietats digestiva i antiespasmòdica, contra el mal de panxa, el mareig i els vòmits; també per combatre els cucs intestinals i el dolor menstrual. En ús estern per rentar ferides i nafres.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Tanacetum deriva del grec "athanasía" que significa immortalitat, possiblement per la llarga durada de les inflorescències d’aquesta planta.

L’epítet específic corymbosum ve del grec “κόρυμβος kórymbos” que significa corimbe, una forma d’inflorescència.

Tanacetum corymbosum fou descrita per (Trevir.) Carl Heinrich Bipontinus Schultz i publicada en Ueber die Tanaceteen: mit besonderer Berücksichtigung der deutschen Arten 58. 1844

Família Compositae (Asteraceae)

Acacia farnesiana (L.) Willd.

NOMS: Aromer. Carambuco. Castellà: Aromo. Carambuco. Aroma. Espinillo. Èuscara: Likalea. Portuguès: Esponjeira. Acácia-de-Dioscórides. Italià: Acacia farnesiana. Francès: Cassier. Anglès: Sweet acacia, Thorny feather-wattle. Cassie. Alemany: Farnesische Akazie. Süße Akazie. Grec: Ακακία. Αμπεριά. Γαζιά.

Flors en glomèruls globosos axil·lars

SINÒNIMS: Mimosa farnesiana L.; Vachellia farnesiana ( L. ) Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical. Naturalitzada a zones temperades del planeta.

HÀBITAT: És una planta neotropical, cultivada per a tanques i subespontània o naturalitzada. Fins els 200 metres d’altitud

Arbust proveït d'estípules en forma d'espines

FORMA VITAL: Macofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot aparèixer com un petit arbret de fins 4 metres d’alçada, ramificat des de la base amb tiges ascendents proveïdes d’espines estipulars grans (1-3 cm) i branquetes que es desenvolupen en ziga-zaga.

Fulles bipinnades

Fulles alternes, compostes, bipinnades, amb 10-25 parells de folíols petits que donen aparença de ploma. Les fulles tenen a la base un parell d’estípules en forma d’espines blanques.

Flors grogues i perfumades

Flors en glomèruls globosos axil·lars de color groc i perfumats. Calze verd acampanat de consistència de paper. Corol·la groga. Floreix entre febrer i març.

Fruit en llegum de fins 10 cm de llargària

Fruit en llegum cilíndrica de color bru obscur de fins 10 cm de llargària, acabada en punta aguda, que tarden molt en obrir-se. Conté les llavors reniformes, com els fesols, distribuïdes en dues fileres, una en cada valva de la beina.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la base de la fulla hi ha, de vegades, un parell de peces, de morfologia diversa segons les espècies, que reben el nom d’estípules. Normalment són de caràcter foliar, de consistència i/o forma semblant a les fulles, però a l’Acàcia farnesiana prenen la forma d’espines, per la qual cosa es diu que són espines estipulars.  

USOS I PROPIETATS: Tota la planta té utilitat per als humans. El suc que s’extrau de les beines immadures s’empra com pegament per a peces delicades, com la porcellana. Els olis essencials de les flors s’usa en la indústria de la perfumeria per fer l’anomenat Cassie, que s’utilitza com a base per l’aromateràpia i la perfumeria. Les flors i els fruits contenen un colorant per tintar la seda, i la beina feta pols i bullida proporciona una classe de tinta. Les fulles es fan servir com a condiment en la cuina i com farratge pel bestiar, i la fusta té un alt contingut calòric i és de combustió lenta, el que la converteix en excel·lent carbó i llenya.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Acacia deriva del grec "ακακια akakía", que és una repetició de "ἀκή aké" que significa punta, espina (pot ser es repeteix perquè les espines van a parelles). El nom fou utilitzat per primera vegada per Dioscòrides a la seua obra “De Materia Medica” , al segle I a.C.

L’epítet específic farnesiana és en honor a Odoardo Farnese (1573-1626), de la família ducal italiana originària de l’alt Lazio, que va tindre entre els seus membres a Alessandro, que esdevingué el papa Pau III. Odoardo Farnese va mantindre els primers jardins botànics privats d’Europa patrocinats per Alessandro, als segles XVI i XVII: els famosos Jardins Farnese de Roma.

Aquesta acàcia la van portar de l’Amèrica tropical (de Santo Domingo) els jesuïtes, al voltant del 1600, i des d’aleshores s’ha difós i naturalitzat a moltes zones temperades del globus.

Acacia farnesiana va ser descrita per Carles Linné com Mimosa farnesiana (basiònim) en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1083–1084

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae, Mimosaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A