Lactuca tenerrima Pourr.

NOMS: Lletuga fina. Enciam de roca. Castellà: Lechuga silvestre. Serrillo. Lechuguilla azul. Italià: Lattuga occidentale. Francès: Laitue délicate. Alemany: Zarter Lattich.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Cicerbita tenerrima (Pourr.) Beauverd.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Llocs secs i assolellats, a pedregars, fissures de roques o entre les brolles de la serra. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges poc ramificades i amb làtex

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba perenne, poc ramificada, amb la tija florífera prima de fins 60 cm d’alçada que conté làtex blanc.

Fulles bassals pinnatipartides

Fulles en roseta bassal amb el limbe dividit, pinnatipartides, glabres. Les caulinars són linears i abracen la tija (semiamplexicaules) amb dos lòbuls sagitats.

Flors totes ligulades

Flors en capítols terminals amb involucre de bràctees verd blavós. Flors totes ligulades de color blau suau. Pot florir des de gener fins a octubre.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aquenis proveïts de bec i papus amb dos files de pèls (biseriat) de color blanc groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és una substància amb aspecte de llet, producte del metabolisme secundari de la planta, que serveix per a que els animals rebutgen els vegetals que hi produeixen.

USOS I PROPIETATS: Les tiges i fulles tendres s’han consumit en amanida en temps de necessitat, motiu pel qual en alguns llocs rep el nom popular de “pan de pobre”, com moltes altres plantes consumides pels humans quan hi ha poc que menjar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lactuca  deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic tenerrima, del llatí “tenerrimus, -a, -um”, que significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de les tiges i les fulles planta.

Els noms comuns de lletuga o lletsó, amb el que coneguem algunes plantes, fan referència als seus conductes laticífers, és a dir, al làtex, que anomenem llet.

Família Compositae (Asteraceae)

Sideritis romana L. subsp. romana

NOMS: Espinadella petita. Te salvatge. Castellà : Zahareña velluda de flor blanca. Italià: Stregonia comune. Francès: Crapaudine de Rome. Thé de campagne. Anglès: Common sideritis. Simplebeak Ironwort.

Flors en en verticil·lastres axil·lars

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats teròfits, clarianes de coscollars i pinars, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1000 (1400) metres d’altitud.

Herba de tiges postrades o erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual de tiges simples o poc ramificades, postrades o erectes, de fins un poc més d’un pam d’alçada. 

Fulles oposades de marge dentat

Fulles oposades de limbe ovalat i amb el marge dentat, piloses i glanduloses, amb els nervis ben marcats.

Lòbul superior del calze molt major que la resta en forma d'espina

Flors agrupades en verticil·lastres axil·lars, normalment de sis flors. Calze amb cinc lòbuls, el superior molt major que la resta, endurits i espinescents. Corol·la amb llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls, amb el central major que els laterals. Floreix durant la primavera i part de l’estiu (de març a juliol).

Fruit en núcula dins del calze persistent

Fruit en núcula trígona i berrugosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena fotoperíode  la reacció fisiològica dels organismes a la durada del dia i la nit. Les plantes fan servir el pigment fitocrom per mesurar la durada de la llum del dia i de la foscor de la nit, que utilitzen com a senyal per florir. És per això que hi ha plantes de dia curt, que no poden passar d’un nombre màxim d’hores de llum per poder florir, com el nesprer japonès (Eriobotrya japonica), i plantes de dia llarg, que exigeixen un mínim d’hores diàries de llum per poder florir, com el blat (Triticum sativum) o la civada (Avena sativa).

Corol·la amb el llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls

USOS I PROPIETATS: La infusió de la part aèria es fa servir en medicina popular com digestiva i antiinflamatòria. A Turquia s’utilitza com un té, i per calmar l’ansietat produïda pels ensurts.

Investigacions d’Universitats dels Països Baixos, Grècia, Turquia, Bulgària i Albània, han confirmat científicament les sues propietats antioxidants i per la prevenció de l’osteoporosi, a més de previndre la grip, refredats i al·lèrgies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic romana és indicatiu geogràfic, i significa romana, procedent de Roma.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.

NOMS: Camamirla vera. Crisantem corimbós. Herba cuquera. Occità: Grand-margarido. Castellà : Manzanillón. Albillar. Italià: Cota grande. Erba-amara dei boschi. Francès: Chrysanthème en corymbes. Marguerite en corymbes. Tanaisie en corymbes. Anglès: Corymbflower Tansy. Scentless Feverfew. Alemany: Busch-Margerite. Ebensträußige Wucherblume. Neerlandès: Tuilganzebloem.  

Flors en capítols disposats en corimbes

SINÒNIMS: Crysanthemum corymbosum L.; Pyrethrum corymbosum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana de gran àrea.

HÀBITAT: Geranion sanguinei > Quercion pubescenti-petraeae. Vores de carrascars sobre sòls eutròfics, sovint a les vores de les sendes entre pins, carrasques, etc. al País Valencià entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

Tiges erectes i poc ramificades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta. En la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne coberta de pèls, amb tiges poc ramificades i erectes que poden tindre entre un pam a més d’un metre d’alçada.

Fulles bipinnatisectes

Fulles bipinnatisectes, les inferiors amb pecíol i les caulinars sèssils i més petites. Els segments foliars de darrer ordre són estrets i molt aguts

Flors grogues, i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols disposats en corimbe, amb bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós i brunenc. Flors exteriors amb lígula blanca i les centrals totes tubulars i de color groc (disposició típica de les margarides). Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni coronat amb un vil·là en forma de corona apical de petites dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La principal característica d’aquesta planta, i que li dona nom, és tindre els capítols en corimbe, es a dir, que un conjunt de capítols arrenquen de l’eix principal i arriben tots, aproximadament, al mateix nivell. Això significa que els pedicels de cada capítol van disminuint quan més a dalt es troben.

Bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les seues propietats digestiva i antiespasmòdica, contra el mal de panxa, el mareig i els vòmits; també per combatre els cucs intestinals i el dolor menstrual. En ús estern per rentar ferides i nafres.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Tanacetum deriva del grec "athanasía" que significa immortalitat, possiblement per la llarga durada de les inflorescències d’aquesta planta.

L’epítet específic corymbosum ve del grec “κόρυμβος kórymbos” que significa corimbe, una forma d’inflorescència.

Tanacetum corymbosum fou descrita per (Trevir.) Carl Heinrich Bipontinus Schultz i publicada en Ueber die Tanaceteen: mit besonderer Berücksichtigung der deutschen Arten 58. 1844

Família Compositae (Asteraceae)