Allium sphaerocephalon L.

NOMS:  All vermell. Calabruixa. Cap rodó. Ceba de serp. Castellà: Ajo de cigüeña. Ajo silvestre. Èuscara: Astatipula. Basaquipula. Italià: Aglio delle bisce. Francès: Ail à tête ronde. Anglès: Ball-headed onion, Round-headed garlic, Round-headed leek. Alemany: Kugel-Lauch. Kugelköpfiger Lauch. Rundköpfiger Lauch. Neerlandès: Kalklook. Kogellook. Grec:  Αγριοπρασιά.

Inflorescència en umbel·la esfèrica

SINÒNIMS: Allium descendens L.

Per la zona d’herborització hi ha la subespècie: Allium sphaerocephalon L. ssp sphaerocephalon

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Camps, prats secs, indrets rocosos, erms. Fins els 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, bulbosa, amb una tija cilíndrica, erecta o postrada i glabra que mesura entre un i tres pams d’alçada. A la part superior del bulb, a ran de terra, surten de vegades bulbils.

Una sola tija cilíndrica erecta

Fulles cilíndriques i buides per dins (fistuloses)

Flors amb els estams exserts

Flors en inflorescències en umbel·les denses i esfèriques, sense bulbils i amb 2-3 espates de consistència del paper a la base que perduren. Flors amb els tèpals vermellosos i estams exserts. Floreix a l’estiu.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un bulbil és una gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa no sexual. Resulta més ràpida i eficaç que la reproducció per llavor. En algunes espècies del gènere Allium apareixen bulbils en les inflorescències, com en l’all de bruixa (Allium roseum L.), però l’all vermell els produeix a la base de la tija.

Flors amb tèpals vermellosos

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix les mateixes propietats que l’all cultivat (Allium sativum) però molt més atenuades. És antisèptic i diürètic, i rebaixa la tensió arterial.

L’acolorida inflorescència i la resistència a la sequera, ha fet que siga una planta emprada en jardineria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d'origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l'all. Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d'all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs”  que significa adobat, amanit. 

L’epítet específic sphaerocephalon deriva del grec “σφαιρα sphaíra” que significa esfera, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap, és a dir, de cap esfèric.

El lepidòpter Agrotis segetum pon els ous en les arrels d’aquesta espècie per a que les larves s’alimenten.

Allium sphaerocephalon va ser descrita per Carles Linnè i publicada a Species Plantarum: 297 (1753).

Família Liliaceae (Amaryllidaceae)

Centaurea ornata Willd.

NOMS: Bracera groga. Centaurea ornada. Trencamans. 2JUER2J6TW4B Castellà: Arzolla. Abrepuños. Espinas de calvero. Portuguès: Cardazol.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Centaurea incana Desf.; Centaurea virgata Cav.

Observacions: Dos subespècies: ssp. ornata, a la qual corresponen les imatges, i ssp. saxicola amb fulles poc dividides en folíols oblongo-lanceolats, capítol amb llarg peduncle i espina apical major, que habita pel Baix Segura.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endèmica de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum. Rosmarinetalia. Llocs secs i assolellats sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Herba de tija simple o poc ramificada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tiges simples o poc ramificades que pot arribar als 80 cm d’alçada.

Fulles bassals bipinnatipartides

Fulles inferiors bipinnatipartides, dividides en segments estretament oblongs; les superiors més petites, pinnatipartides, dividides en segments estrets i allargats.

Bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en espina

Flors reunides en capítols ovoides, de 1’5-3 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex de les tiges, envoltats per bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en una forta espina. Flors grogues, les exteriors no radiants, en tub llarg que s’obri en cinc lòbuls estrets. Floreix entre maig i agost.

Fruit en cípsela

Fruit en aqueni (cípsela) que és molt més curt que el vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Carles Linné va anomenar bràctees als òrgans foliacis pròxims a les flors però diferents a les fulles normals i a les peces del periant de la flor. Tenen la funció de protegir la inflorescència i poden adquirir, com en aquest cas, formes espinescents. Al gènere Centaurea són un element clau per diferenciar les diferents espècies.

Flors grogues en tub acabades en cinc lòbuls estrets

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com diürètica i per calmar el dolor d’úlceres estomacals i hemorroides; també per excoriacions i ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurea  procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals.

L’epítet específic ornata deriva del llatí “orno” que significa adornar, és a dir, adornada.

Centaurea ornata va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicada en Species Plantarum, ed. 4, t.3(3), p. 2320 en 1803

Família Compositae (Asteraceae)

Bupleurum rigidum L.

NOMS: Llebrenca. Cluixida. Orella de llebre. Herba del cucut. Castellà : Oreja de liebre. Ontina. Clujia basta. Francès: Buplèvre raide.

Inflorescències en umbel·les distribuïdes en panícula

SINÒNIMS: Bupleurum rigidum subsp. rigidum L.  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscs mediterranis frescs, pinars i carrascars. Prefereix l’orientació nord. Entre els 200 i els 1500 metres d’altura

Herba molt ramificada i glabra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: herba glabra de tija florífera erecta, flexuosa i molt ramificada de fins 80 cm d’alçada, lleugerament llenyosa a la base.

Fulles rígides, coriàcies i sense pèls

Fulles en roseta bassal oblanlanceolades atenuades en pecíol, grans (d’uns 8-25 cm), rígides, coriàcies, glabres i amb els nervis paral·lels molt marcats. Les fulles superiors sèssils, molt petites i escasses.

Flors amb nectarífer i estilopodi

Flors en inflorescències en umbel·les distribuïdes en ampla panícula, amb bràctees i bractèoles linears. Flors hermafrodites, amb cinc pètals de color groc, amb disc nectarífer i estilopodi. Androceu amb cinc estams lliures. Ovari ínfer amb dos estils molt curts. Floreix a l’estiu (juliol, agost i setembre)

Fruit en aqueni

Fruit format per dos aquenis o mericarps anomenat esquizocarp. Cada mericarp té cinc costes i conté una sola llavor amb endosperma greixós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El endosperma és el teixit nutricional format al sac embrionari de les plantes amb llavor i pot ser usat com a font de nutrients per l'embrió durant la germinació. Està format per cèl·lules molt atapeïdes i grànuls de midó incrustats en una matriu. Gran part d'aquest és proteïna.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatori, aplicant draps, amerats amb el bullit de les fulles, sobre la zona inflamada.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Bupleurum deriva del grec “βοῦς bous” que significa bou, i de “πλευρά pleurá” que significa costella, és a dir, costella de bou, en referència a la pronunciada nervadura de les fulles

L’epítet específic rigidum ve de llatí “ rigidus, -a, -um” que significa rígid, dur, per la consistència coriàcia de les fulles.

Bupleurum rigidum va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 238. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)