Plantago afra L.

NOMS: Herba de les puces. Herba pucera. Llavor de puça. Seragatona. Sargantana. Castellà : Zaragatona. Psilio, Pulchión. Occità: Grana de nièira, Grano de nièro. Èuscara: kukuso-belarr. Ardi-belarra. Portuguès: Zaragatoa. Erva-das-pulgas. Italià: Piantaggine pulicaria. Psillio. Francès: Plantain pucier. Anglès: Black psyllium, Glandular plantain, Psyllium plantain. Alemany: Flohsamen Wegerich. Neerlandès: Vlozaad. Grec: Ψυλλόχορτο.

Flors en glomèruls llargament pedunculats

SINÒNIMS: Plantago psyllium L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, camps abandonats, llocs trepitjats i erms terofítics, sobre sòls eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba d'un pam d'alçada amb pèls glandulosos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes de fins 30 cm d’alçada, piloso-glanduloses a la part superior.

Fulles sèssils i oposades

Fulles sèssils, oposades, de limbe amplament linear i de marge enter o dentat, repartides al llarg de la tija, al contrari de la majoria d’espècies del gènere que són acaules i tenen totes les fulles en rosseta bassal.

Androceu amb quatre estams exserts

Flors en espigues formant glomèruls llargament pedunculats que surten de les axil·les de les fulles. Calze amb quatre sèpals. Corol·la tubular que acaba en quatre pètals aguts. Androceu amb quatre estams llargament exserts. Gineceu súper amb un sol estil filiforme. Bràctees totes semblants que no ultrapassen les flors. Floreix d’abril a juliol

Fruit en pixidi

Fruit en pixidi, una càpsula dehiscent amb dues llavors petites i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits dehiscents en càpsula es diferencien per la forma de l’obertura per la qual surten les llavors. En les espècies del gènere Plantago són els pixidis, del llatí “pixidium” que era un tipus de capsa. Els pixidis tenen una obertura transversal circular que separa la urna, la part inferior que porta les llavors, de l’opercle, que és la part superior que es separa com la tapa d’una capsa.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les llavors, en forma de pols, per al tractament de l’aterosclerosi, diabetis, hemorroides, colesterol i triglicèrids alts, així com laxant, antiinflamatori i diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Plantago deriva del llatí “planta, -ae”  que significa planta del peu, i amb el verb "ago", que vol dir semblant, per la forma de les fulles  paregudes a la planta del peu. L’epítet específic afra és un apel·latiu geogràfic que fa referència a Àfrica. L’epítet del sinònim psyllium deriva del grec "ψυλλιον psyllion", el nom d’una planta citada per Lucà. Segons Laguna, Dioscòrides va nomenar psyllium aquesta planta perquè les llavors semblaven puces, “psyla” en grec. Vàries derivacions d’aquest mot s’utilitzen en varis països com a nom comú.

Es deia que en la casa on hi haguera aquesta planta verda no s’engendrarien puces.

Família Plantaginaceae

Sinapis alba L.

NOMS: Mostassa. Mostalla. Mostassa blanca. Senabre. Castellà : Mostaza blanca. Jenabe. Occità: Mostarda. Èuscara: Bostoñaza. Mustarda. Ziapia. Portuguès: Mostarda branca. Mostardeira. Italià: Senape bianca. Francès: Moutarde blanche Anglès: White mustard. Alemany: Futter Senf. Weißer Senf. Neerlandès: Witte Mosterd. Grec: Σινάπι το λευκό. Μουστάρδα.

Inflorescències en raïm a les sumitats

SINÒNIMS: Brassica alba (L.) Rabenh.; Brassica hirta Moench

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental però ha esdevingut pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, sembrats, vegetació ruderal. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges estriades, erectes de fins 80 cm d’alçada, ramificada i amb pèls rígids

Fulles amb lòbuls dentats irregularment

Fulles alternes, les bassals lobulades, lirades, amb el lòbul terminal major, amb el marge irregularment dentat. Les caulinars més petites i totes peciolades.

Corol·la de quatre pètals grocs amb llarga ungla

Flors en inflorescències en raïm a les sumitats, amb peduncle. Corol·la de 10 mm de diàmetre i quatre pètals de color groc. Quatre sèpals oblongs. Androceu amb sis estams: dos de 4-5mm i quatre més llargs, de 5-7 mm. Floreix de març a juliol.

Fruit en siliqua coberta de pèsls

Fruit en síliqua vellosa, amb el bec comprimit, atenuat de la base a l’àpex, igual o major que les valves, que s’obri (dehiscent) per deixar eixir les llavors redones, dures, d’1-2 mm de diàmetre de color groc o marró clar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que no poden desplaçar-se, les plantes també es mouen, doncs responen enfront d’estímuls externs mitjançant l’acció d’hormones, de manera positiva, quan creix cap a l’estímul, o de manera negativa si ho fa en la direcció oposada. Aquest moviment s’anomena tropisme. Responen a la presència de substàncies químiques (quimiotropisme); a la llum (fototropisme); a la força de la gravetat (geotropisme); a l’aigua (hidrotropisme); o al contacte físic (tigmotropisme) 

Sis estams, dels quals dos són més curts

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra per alleugerar contractures, artritis i dolors menstruals i reumàtics. També com purgant i laxant però cal anar amb compte perquè per via oral és abortiva i pot provocar col·lapse cardiorrespiratori.

Emprada com condiment de cuina de sabor més suau i delicat que la mostassa negra. Les llavors senceres per confitar en vinagre i elaborar vinagretes, perquè eviten que es desenvolupen bactèries i que es florisca; les llavors moltes per fer el condiment que coneguem com mostassa.

S’utilitza com planta farratgera i com adob verd per fixar el nitrogen al sòl. Investigacions demostren que el creixement de Sinapis alba entre les oliveres ajuda al control de plantes adventícies, descompacta el sòl, evita l’erosió, aporta grans quantitats de matèria orgànica i combat la seca de l’olivera (verticillium)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sinapis deriva del grec “sinápi”, el nom de la mostassa, però el mot és d’origen egipci o indi. L’epítet específic alba ve del llatí “albus” que significa blanc en al·lusió al pèls blancs dels fruits.

El nom comú de “mostassa” procedeix del llatí “mostum ardens” doncs abans es mesclaven les llavors matxucades amb el most per donar-li el gust picant (ardent) de la mostassa.

Les primeres receptes de salsa de mostassa les va publicar l’escriptor romà Columel·la.

Pius Font i Quer cita en “El Dioscorides renovado” que el Germà Bianor deia que un pessic de farina de mostassa a la planta dels mitjons evita el fred als peus.

Sinapis alba va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 668. 1753.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Petrorhagia prolifera (L.) P. W Ball & Heyw.

NOMS: Clavellet florífer. Occità: Jauriflado fèro . Castellà: Clavel prolífero. Gallego: Caravel prolífico. Potuguès: Cravinho. Cravinha das arêas. Italià: Garofanina annuale. Francès: Oeillet prolifère, Pétrorhagie prolifère, Tunique prolifère. Anglès: Proliferous pink. Alemany: Sprossende Felsennelke. Sprossendes Nelkenköpfchen. Neerlandès: Slanke Mantelanjer. Grec: Αγριογαρύφαλον. Τουνίκη. Χιτών ολεπυρώδης.

Flors en glomèruls de 2-6 flors

SINÒNIMS: Dianthus prolifer L.; Tunica prolifera (L.) Scop.

Observacions: Se'n diferencien tres subespècies que alguns autors donen caràcter d'espècie. Aquestes són la subsp. velutina, la subsp. nanteuilii i la subsp. prolifera.
La subsp. velutina té la tija tomentoso-glandulosa, les granes tuberculades i petites (d'1 a 1,3 mm) i les beines foliars almenys el doble de llargues que d'amples.
La subsp. nanteuilii presenta la tija pubescent-tomentosa, les granes tuberculades i grans i les beines foliars tan llargues com amples. Aquesta subespècie és comuna arreu del país.
Finalment, la subsp. prolifera té les granes finament reticulades, les tiges glabrescents i les beines foliars més curtes que amples. Es troba als Pirineus i a les contrades plujoses orientals.

Herba de tiges erectes i poc ramificades

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Pradells terofítics, llocs secs, camps de cultiu de secà, marges de camins. I fissures de roques. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges rígides, erectes, simples o poc ramificades, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles connates linears

Fulles oposades, linears, enteres, amb tres nervis, connates i aplicades a la tija, amb beines foliars.

Corol·la amb cinc sèpals emarginats

Flors en glomèruls compactes, de 2-6 flors, amb bràctees ovades de color de la palla i majors que el calze de les flors. Flors hermafrodites amb el calze gamosèpal, és a dir, amb els sèpals soldats. Corol·la amb cinc pètals rosats i emarginats amb el limbe més curt que la ungla. 19 estams. Gineceu súper amb dos estils lliures. Floreix d’abril fins a juliol.

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula ovoide i dehiscent que s’obri per quatre dents a l’àpex, per deixar eixir nombroses llavors comprimides i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una fulla s’anomena connata quan naix oposada a una altra a la qual s’hi solda per la base. És al cas, per exemple, del lligabosc (Lonicera implexa) i també d’aquest clavellet florífer que ens ocupa.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem.

Bràctees color palla abracen les flors

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Petrorhagia deriva del grec "petros" que significa pedra, i "rhaga" que significa fissura, en referència a l’ecologia de les espècies del gènere, que sovint creixen en les escletxes de les roques.

El nom de l’espècie, prolifera, ve del llatí “proles” que significa prole, descendència, i “fero”, que significa portar, és a dir, amb molta descendència, pels glomèruls de flors i per la quantitat de llavors que desprenen. 

El paregut de les diferents espècies és tan gran que cal recórrer a les diminutes llavors per poder classificar-les correctament.

Família Caryophyllaceae