Teucrium chamaedrys L.

NOMS: Herba amarga. Butrònica. Alzineta. Auledella. Brotònica. Camedris. Herba colònia. Herba de sant Domènec. Herbeta de la sang. Castellà : Camedrios. Carrasquilla. Encinilla. Occità: Amar, Botonica, Brotonica, Calamandièr, Calamendrièr, Pichòt rove. Èuscara: Axario. Enuntzi. Portuguès: Carvalhinha. Italià: Calamandrea. Calandrina. Francès: Germandrée à feuilles pennatifides. Germandrée petit-chêne. Anglès: Wall germander. Alemany: Edel gamander.  Neerlandès: Echte Gamander. Grec: Χαμαέδρις. Χαμαιδρυά.

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors

SINÒNIMS: Teucrium pinnatifidum Sennen; Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. fil.

Observacions: És una planta molt variable de la qual se n'han reconegut moltes subespècies. Als Països Catalans trobem la subsp. germanicum, reclosa a les pastures pedregoses dels Pirineus; i la subsp. pinnatifidum, comuna arreu de la distribució de l'espècie, una planta relativament petita, amb el limbe foliar petit, glaucescent i cobert de glàndules sèssils al revers.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Tiges ascendents d'un pam d'alçada

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Carrascars, coscollars i llocs ombrívols sobre sòls secs. Fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta d’un pam d’alçada de tiges ascendents lignificades a la base (sufruticosa) i molt ramificades.

Fulles oposades de marge crenat

Fulles oposades i amb pecíol, amb el limbe ovato-oblongues (normalment el doble de llargues que amples) i el marge crenat o dentat, d’un verd lluent per l’anvers i pubescent pel revers, de textura coriàcia.

Cinc estams i estil amb estigma bífid 

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors reunits en inflorescències en forma de raïm. Les bràctees són semblants a les fulles, generalment crenades. Flors hermafrodites i zigomorfes. Calze campanulat gibós a la base, amb cinc dents i pèls, i pren un color vermellós. Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls, el mitjà major, arrodonit i còncau, de color purpuri. Androceu amb cinc estams. Gineceu súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix a la primavera i l’estiu (de maig a setembre)

Fruit en tetraclusa dins el calze persistent

Fruit en tetraclusa amb quatre mericarps de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica morfològica més remarcable del gènere Teucrium és la manca del llavi superior en les flors. La corol·la consta, normalment, d’una sola peça, el llavi inferior, amb cinc lòbuls.

Corol·la sense llavi superior

USOS I PROPIETATS: Des d’antic s’empra el vi amb els brots florals en maceració (camedrita) com aperitiu, tònic, astringent i per el tractament de la gota. La bullida de les summitats florides també s’utilitzen per rentar ferides i cremades lleus.

S’usa com ornamental, per fer bordures, formant grups compactes o com planta entapissant o cobertora, apreciada en jardineria xeròfita pel llarg període de floració i la resistència a la sequera.

Flors amb un sol llavi de cinc lòbuls, el central major

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Teucrium  deriva del grec “Teûkros, -ou” Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí com teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium. L’epítet específic chamaedrys deriva del grec "χαμαι chamai" que significa a terra, arrossegant-se, i "δρῦς drys" roure, és a dir, similar a un petit arbre de roure. Sembla que aquest nom ja era utilitzat per Teofrast per a una planta petita amb fulles semblants a les de l’alzina.

Planta inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista de les plantes la venda de les quals queda prohibida o restringida per raó de la seua toxicitat. S’ha donat casos d’intoxicacions hepàtiques en persones que la consumien en règims per aprimar-se.

Teucrium chamaedrys va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 565. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Stipa offneri Breistr.

NOMS: Barbeta. Pelagot. Pelaguer junci. Llambra. Espart fi. Castellà: Cerrillo. Banderas. Pelos de bruja. Èuscara: Esparzúa. Italià: Lino delle fate. Francès: Stipe d'offner

Inflorescències en panícules laxes

SINÒNIMS: Stipa juncea auct.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Pinars, coscollars i brolles seques, sobre sòl calcari. Entre els 50 i els 1450 metres d’altitud

Mata cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Forma mates compactes de fins 80 cm d’alçada; cespitosa, amb les tiges reunides en un feix (fasciculada)

Fulles amb aspecte de jonc

Fulles linears, llargues amb aspecte de jonc (junciformes) que són sobrepassades per les inflorescències. Mesuren de 10 a 40 cm de llargues i a penes 5 mm d’amples i tenen el marge enrotllat (convolutes) . Les beines són glabres i la lígula de les fulles bassals lanceolada i ciliada.

Una sola flor per espigueta

Flors en inflorescències en panícules laxes. Té un sola flor per espigueta, comprimida lateralment, amb una llarga aresta pilosa i geniculada que pot sobrepassar els 10 cm de llargària. Glumes membranoses i més llargues que la lemma, coriàcia i pubescent. La pàlea és quasi transparent (hialina). Androceu amb tres estams amb dues teques formant una X que vibra al vent. Gineceu súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera, d’abril a juny.

Cariopsi glabra i oblonga

Fruit en cariopsi glabra i oblonga amb una sola llavor rica en midó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les gramínies és la lígula, que apareix al punt de separació entre la beina, que envolta la tija, i el limbe de la fulla. Aquesta lígula pot ser membranosa, allargada, truncada, franjada o pot estar reduïda a una corona de pèls, però és característica de cada espècie i, per tant, serveix per diferenciar i determinar les espècies.

Lígules

USOS I PROPIETATS: Les espigues seques s’empren per composicions florals de flor seca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que formen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic offneri és en honor del botànic francès Jules Offner (1873-1957)

Família Gramineae (Poaceae)

Plantago afra L.

NOMS: Herba de les puces. Herba pucera. Llavor de puça. Seragatona. Sargantana. Castellà : Zaragatona. Psilio, Pulchión. Occità: Grana de nièira, Grano de nièro. Èuscara: kukuso-belarr. Ardi-belarra. Portuguès: Zaragatoa. Erva-das-pulgas. Italià: Piantaggine pulicaria. Psillio. Francès: Plantain pucier. Anglès: Black psyllium, Glandular plantain, Psyllium plantain. Alemany: Flohsamen Wegerich. Neerlandès: Vlozaad. Grec: Ψυλλόχορτο.

Flors en glomèruls llargament pedunculats

SINÒNIMS: Plantago psyllium L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Vores de camins, camps abandonats, llocs trepitjats i erms terofítics, sobre sòls eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Herba d'un pam d'alçada amb pèls glandulosos

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes de fins 30 cm d’alçada, piloso-glanduloses a la part superior.

Fulles sèssils i oposades

Fulles sèssils, oposades, de limbe amplament linear i de marge enter o dentat, repartides al llarg de la tija, al contrari de la majoria d’espècies del gènere que són acaules i tenen totes les fulles en rosseta bassal.

Androceu amb quatre estams exserts

Flors en espigues formant glomèruls llargament pedunculats que surten de les axil·les de les fulles. Calze amb quatre sèpals. Corol·la tubular que acaba en quatre pètals aguts. Androceu amb quatre estams llargament exserts. Gineceu súper amb un sol estil filiforme. Bràctees totes semblants que no ultrapassen les flors. Floreix d’abril a juliol

Fruit en pixidi

Fruit en pixidi, una càpsula dehiscent amb dues llavors petites i negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits dehiscents en càpsula es diferencien per la forma de l’obertura per la qual surten les llavors. En les espècies del gènere Plantago són els pixidis, del llatí “pixidium” que era un tipus de capsa. Els pixidis tenen una obertura transversal circular que separa la urna, la part inferior que porta les llavors, de l’opercle, que és la part superior que es separa com la tapa d’una capsa.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les llavors, en forma de pols, per al tractament de l’aterosclerosi, diabetis, hemorroides, colesterol i triglicèrids alts, així com laxant, antiinflamatori i diürètic.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Plantago deriva del llatí “planta, -ae”  que significa planta del peu, i amb el verb "ago", que vol dir semblant, per la forma de les fulles  paregudes a la planta del peu. L’epítet específic afra és un apel·latiu geogràfic que fa referència a Àfrica. L’epítet del sinònim psyllium deriva del grec "ψυλλιον psyllion", el nom d’una planta citada per Lucà. Segons Laguna, Dioscòrides va nomenar psyllium aquesta planta perquè les llavors semblaven puces, “psyla” en grec. Vàries derivacions d’aquest mot s’utilitzen en varis països com a nom comú.

Es deia que en la casa on hi haguera aquesta planta verda no s’engendrarien puces.

Família Plantaginaceae