Bon Nadal i Feliç 2014

Pinta els Nadals amb els teus colors i mai no t’oblides del verd... 

ni del roig.

Bon Nadal i Pròsper Any Nou

Feliz Navidad y próspero Año Nuevo 

 Merry Christmas and Happy New Year

Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr 

Polit nadal e bona annada

Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku! 

Zorionak eta Urte Berri On

Joyeux Noël et Bonne Année 

Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar

Buon Natale e Felice Anno Nuovo

Leucanthemum gracilicaule (Duf.) Pau

NOMS: Margarida de runar. Margarida fina. Margarida diànica. Castellà : Margarita.

Capítols solitaris

SINÒNIMS: Leucanthemum vulgare Lam. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs & Vigo;  Chrysanthemum gracilicaule Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Endemisme Ibero-llevantí (Nord de la província d’Alacant i sud de València)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Clarianes de carrascars, coscollars, herbassars, pedregars i pastures umbrienques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 50 ccm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir les gemmes persistents arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa amb tiges erectes de fins mig metre d’alçada

Fulles dentades

Fulles alternes, les bassals de limbe suborbicular de marge dentat, les de la part inferior de les tiges són espatulades i les caulinar superiors van de estretament oblongues a linears, les més altes.

Flors grogues tubulars i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols grans i solitaris amb bràctees involucrals de marge pàl·lid. Les flors exteriors amb lígula blanca acabada en tres dents, i les interiors tubulars i grogues. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni d’uns 2 mm, els de les flors ligulades amb papus membranós tan llarg com el tub de la corol·la.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una inflorescència típica de les compostes (asteràcies) és el capítol, que consisteix en un disc més o menys gruixut que pot ser pla, còncau o convexe, anomenat receptacle, envoltat per bràctees que formen el involucre. Sobre el receptacle es disposen les flors, amb o sense lígula però sempre sèssils.

USOS I PROPIETATS: Les flors s’han emprat en medicina popular com vulnerària, per cicatritzar les ferides, i com diürètica, però està prohibida la venda per la seua toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Leucanthemum prové del grec  “λευκός – leukos”, que significa blanc, i “ἄνθεμον – anthemon”, que significa flor, en referència a les flors amb les lígules blanques.

L’epítet específic gracilicaule deriva del llatí “gracilis” que significa gràcil, prim, subtil, i “caulis” tija, és a dir, de tija fina.

Família Compositae (Asteraceae)

Helichrysum italicum (Roth) G. Don fil. subsp. serotinum (Boiss.) P. Fourn.

NOMS: Sempreviva itàlica. Mançanilla borda. Botja. Castellà: Siempreviva. Tomillo yesquero. Boja. Gallego: Herba do becho. Herba das almorranas. Portuguès: Alecrim das areas. Perpetua cidreira. Francès: Immortelle tardive

Inflorescències en corimbe

SINÒNIMS: Helichrysum angustifolium (Lamk.) DC.; Helichrysum serotinum Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Terrenys pedregosos i secs, matollars clars. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata de color verd cendrós, llenyosa i flairosa de tiges erectes, tomentoses i folioses de fins 50 cm d’alçada.

Fulles linears i revolutes

Fulles linears, revolutes i molt llargues, distribuïdes al llarg de la tija.

Flors tubuliformes en capítols terminals

Flors agrupades en capítols terminals pedunculats, petits, nombrosos i cilíndrics, en inflorescències de distribució corimbiforme; les bràctees involucrals aplicades i imbricades, de consistència coriàcia, externes menors que les internes. Flors totes tubulars, grogues i sense lígula. Floreix en juny i juliol.

Fruit en aqueni petit amb vil·là

Fruit en aquenis molt petits, coberts de petites glàndules blanques i brillants, amb vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el grup més avançat dins de les dicotiledònies. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó i, segons alguns autors, l’èxit evolutiu pot estar relacionat amb la capacitat de sintetitzar determinades substàncies químiques tòxiques o desagradables per als herbívors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat en banys de seient contra els hemorroides (també es creia que posant un manoll de flors baix del matalàs s’alleugeraven); contra el reuma, el mal de queixal i mal de gola. S'utilitza en el tractament de contusions i dolor inflamatori. Els capítols en infusió són un excel·lent tònic estomacal.

Els capítols secs mantenen molt de temps el seu color daurat, pel que s’han utilitzat per ornament floral i, antigament, per confeccionar corones de difunts.

Per destil·lació es produeix un oli essencial produeixen apreciat en perfumeria.

En aromateràpia s’adjudica la propietat de la curació emocional i el processament de records oblidats i, per tant, de ferides emocionals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helichrysum per a uns autors deriva del grec “helios”, que significa sol, i “chrysos” que significa or, pel color de les flors; i per a altres ve del grec “helix”, que significa espiral, sinuós, per la forma retorçuda de les tiges, i “chrysos”, pel color de les flors.

L’epítet específic italicum és un nom llatí que significa italià, perquè la planta va ser descrita  en Itàlia per primera vegada.

Família Compositae (Asteraceae)