Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 6 de gener del 2014

Atractylis cancellata L.


NOMS: Enreixada. Castellà: Cardo enrejado. Cancelillos. Portuguès: Cardo coroado. Acarna de Creta. Italià: Fiore in gabbia. Masticogna annua. Francès: Atractyle en treillis, Atractyle grillagé. Anglès: Distaff Thistle. Grid Thistle. Alemany: Distelspindelkraut. Gitter-Spindelkraut. Mastixdistel.

Flors en capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Atractylis cancellata L. ssp. cancellata

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipion capensis. Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pradells terofítics, vores de camins. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba erecta d'un pam d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges erectes simples o poc ramificades a la part superior

Fulles amb espines i cobertes de pèls araneosos
Fulles esparses, enteres o dentades amb espines i cobertes de pilositat araneosa, el que hi dona un aspecte blanquinós.

Capitols amb bràctees espinoses
Flors en capítols envoltats per bràctees característiques que formen una esfera de bràctees molt estretes i amb espines, de manera que sembla una reixa forjada o el delicat treball d’un orfebre. Flors de color morat que apareixen a finals de la primavera, entre maig i juny.

Fruit en cípsela i vil·là plomós
Fruit en cípsela amb vil·là plomós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit sec indehiscent i monospèrmic, que es deriva d'un ovari ínfer amb un sol lòcul. És com un aqueni, de vegades s'anomena com a tal, però es diferencia perquè està format per més d'un carpel. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol són les parets de la cípsela.

 
Les bràctees formen un aprimorat enreixat
USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Atractylis deriva del grec "ατρακτος atraktos" que significa eix, fus, doncs es van utilitzar com a fusos de filar. Altres autors afirmen que "ατρακτος atraktos" també significa fletxa i el nom genèric és en referència a les espines rígides que presenten les fulles i les bràctees que semblen fletxes. Aquest nom ja era emprat per Plini i Aristòtil en els seus escrits.

L’epítet específic, cancellata, ve del llatí “cancellātus, -a, -umque significa reixat, gelosia, en referència a l’enreixat que formen les bràctees involucrals.

Atractylis cancellata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 830 (1753)

Família Compositae (Asteraceae)


Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dijous, 2 de gener del 2014

Carlina corymbosa L.


NOMS: Card cigrell. Card negre. Castellà : Cardo cuco. Cardo de cabeza de pollo. Occità: Fouito-diéu. Gallego: Cardo leiteiro. Portuguès: Carline en corymbe. Italià: Carlina a raggio d'oro. Anglès: Corymbose Carline-thistle. Francès: Carline d'espagne. Alemany: Doldige golddistel. Grec: Γαϊδουράγκαθο. Καρλίνα η κορυμβοειδής.

Flors en capítols solitaris en inflorescències corimbiformes
SINÒNIMS: Carlina elegans Halácsy; Carlina thracica Velen.
Observacions: A les Illes Balears hi ha la Carlina corymbosa ssp. corymbosa, mentre que a la Península hi ha la Carlina corymbosa ssp. hispanica (Lamk.) O. Bolós et J. Vigo, que presentem en aquestes imatges.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camins, erms, marges i llocs secs. Fins els 1150 metres d’altitud.

Planta glabra de tiges ramificades en corimbe
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta erecta i glabrescent, de fins 40 cm d’alçada, amb vàries tiges ramificades a la summitat a la manera corimbiforme.

Fulles alternes amb espines
Fulles alternes, sèssils, amplexicaules, pinnatífides i amb espines, repartides per tota la tija fins transformar-se en bràctees espinoses (fulles involucrants).

Flors grogues en forma de tub acabat en cinc lòbuls
Flors en capítols de 2-3,5 cm de diàmetre, en inflorescències corimbiformes; flors grogues formant un tub acabat en cinc lòbuls; androceu amb cinc estams; gineceu d’ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes. Les flors estan envoltades per bràctees internes amb forma de lígula, d’un groc viu, i les externes espinoses com les fulles i amb espina apical. Floreix en juliol i agost.

Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni pubescent amb vil·là plomós de fins 8 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, hi ha poca o cap diferència entre les bràctees del involucre, si més no les exteriors, i les fulles més altes de la tija que sosté el capítol,. Aleshores diem que són fulles involucrants.

USOS I PROPIETATS: És planta mel·lífera, visitada per les abelles pel abundant nèctar de les seues flors.

Bràctees internes en forma de lígula
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Carlina és dedicat a Carlo Magno, que va tindre una visió en la qual utilitzava aquesta planta com una medicina durant una plaga. Però encara hi ha un altra hipòtesi que sosté que es tracta del diminutiu de “card”, un grup de plantes molt semblant a la Carlina. 

L’epítet específic corymbosa deriva del grec “κόρυμβος kórymbos” que és el nom que rep una forma de agrupar-se les flors.

Carlina corymbosa fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 2, 1753

Família Compositae (Asteraceae)


diumenge, 29 de desembre del 2013

Xeranthemum inapertum (L.) Mill.


NOMS: Xeràntem. Castellà: Flor inmortal. Italià: Perpetuini mezzani. Francès: Xéranthème fermé. Alemany: Felsenheide-Strohblume. Walliser Spreublume.

Flors en capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Xeranthemum annuum var. inapertum L.; Xeranthemum erectum C. Presl

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Erms i pradells terofítics, clarianes de brolles i pedregars, sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes estriades
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb tiges de fins 40 cm d’alçada erectes, estriades, de color blanquinós, poc o gens ramificada.

Fulles esparses cobertes de toment blanquinós
Fulles sèssils, esparses, estretament lanceolades, de marge enter i blanquinoses pel toment que les cobreix,  

Flors tubulars purpúries
Flors en capítols terminals solitaris i ovoides amb gran peduncle. Involucre amb bràctees enteres, glabres i mucronades, les exteriors amplament obovades, translúcides, amb una zona central rogenca, mentre que les interiors prenen un color rosat. Flors purpúries dins del involucre. Floreix de maig a juliol.


Fruit en aqueni


Fruit en aqueni de 5-12 mm amb cinc arestes desiguals que no superen la longitud de l’aqueni. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes alliberen el pol·len d’una manera especial, per evitar l’autopol·linització, denominat proteràndria. Consisteix en que la mateixa flor té una època masculina i altra de femenina. En la fase masculina els estams maduren i vessen el pol·len dins el tub corol·lí abans que el pistil haja crescut. A mesura que l’estil madura, s’allarga i espenta el pol·len a fora, per a que els insectes el transporten a altres flors. Quan l’estil és madur obri els estigmes i la flor esdevé femenina i receptiva a rebre el pol·len d’altres flors.


USOS I PROPIETATS: S’empren en composicions de flor seca

Involucre amb bràctees translúcides
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Xeranthemum deriva del grec "xeros" que significa sec, i de “ἄνθεμον ánthemon” que significa flor, és a dir, flor seca, doncs les bràctees membranoses recorden l’aspecte de les flors seques.

L’epítet específic inapertum ve de "inapertus" que significa no obert, tancat, per l’aparença del capítol, amb les flors poc visibles, que sembla sempre tancat.

Xeranthemum inapertum va ser descrita per (Carles Linné) Mill. i publicada en Gard. Dict., ed. 8. n. 2. 1768; Willd. Sp. Pl. 3: 1902.

Família Compositae (Asteraceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...