Ruscus hypophyllum L.

NOMS: Galzeran major. Brusc major. Pastoreta. Castellà: Laurel alejandrino común. Laureola. Portuguès: Espirradeira. Loureiro de Alexandria. Francès: Herbe aux langues. Fragon. Italià: Ruscolo maggiore. Anglès: Spineless Butcher's-broom.

Flors amb pedicel en grups de fins 10 flors

SINÒNIMS: Ruscus lugubris Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i macaronèsica

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. En zones ombrienques i humides, entre els 300 i els 600 metres d’altitud.

Fulles no ramificades de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els 

meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust rizomatós amb tiges de fins un metre d’alçada, verdes, simples, sense ramificar i no lignificades.

Fulles petites membranoses

Fulles membranoses, molt petites, de forma triangular i sense clorofil·la, a l’axil·la de les quals surten els fil·locladis o cladodis (expansions laminars de la tija que semblen fulles) que, a diferència dels cladodis del galzeran (Ruscus aculeatus), són de major mida i no tenen espina punxent a l’àpex.

Flors amb sis tèpals verdosos

Flors unisexuals, amb pedicel, reunides en grups de 3-10 flors petites al bell mig del fil·locladi. Les flors masculines amb dos verticils de tres tèpals verdosos i sis estams, les femenines amb un pistil. Floreix a l’hivern i primavera.

Fruit en baia vermella

Fruit en baia de color vermell brillant

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fil·locladis o cladodis tenen l’aparença d’una fulla i fan les funcions d’aquesta, la fotosíntesi però, a més a més, poden produir flors i fruits, el que denuncia el seu caràcter caulinar.

Una petita bràctea a la base de les flors

USOS I PROPIETATS: Els rizomes de les espècies del gènere Ruscus tenen propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, útils per al tractament de les varius.

Aquest arbust és apreciat en jardineria perquè requereix poc manteniment i es manté sempre verda.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ruscus té origen preromà, una adaptació de “bhroisko”, reduïda amb posterioritat a “brūsko”. Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos.

L’epítet específic hypophyllum ve del grec "hypo" que significa sota, baix, i “φύλλον phýllon” fulla, perquè la flor sembla estar a sota d’una fulla (en realitat és un fil·locladi)

Ruscus hypophyllum fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1041, 1753.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

Atractylis cancellata L.

NOMS: Enreixada. Castellà: Cardo enrejado. Cancelillos. Portuguès: Cardo coroado. Acarna de Creta. Italià: Fiore in gabbia. Masticogna annua. Francès: Atractyle en treillis, Atractyle grillagé. Anglès: Distaff Thistle. Grid Thistle. Alemany: Distelspindelkraut. Gitter-Spindelkraut. Mastixdistel.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Atractylis cancellata L. ssp. cancellata

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Stipion capensis. Thero-Brachypodietalia. Coscollars, pradells terofítics, vores de camins. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba erecta d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de poc més d’un pam d’alçada, de tiges erectes simples o poc ramificades a la part superior

Fulles amb espines i cobertes de pèls araneosos

Fulles esparses, enteres o dentades amb espines i cobertes de pilositat araneosa, el que hi dona un aspecte blanquinós.

Capitols amb bràctees espinoses

Flors en capítols envoltats per bràctees característiques que formen una esfera de bràctees molt estretes i amb espines, de manera que sembla una reixa forjada o el delicat treball d’un orfebre. Flors de color morat que apareixen a finals de la primavera, entre maig i juny.

Fruit en cípsela i vil·là plomós

Fruit en cípsela amb vil·là plomós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit sec indehiscent i monospèrmic, que es deriva d'un ovari ínfer amb un sol lòcul. És com un aqueni, de vegades s'anomena com a tal, però es diferencia perquè està format per més d'un carpel. La closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol són les parets de la cípsela.

 

Les bràctees formen un aprimorat enreixat

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Atractylis deriva del grec "ατρακτος atraktos" que significa eix, fus, doncs es van utilitzar com a fusos de filar. Altres autors afirmen que "ατρακτος atraktos" també significa fletxa i el nom genèric és en referència a les espines rígides que presenten les fulles i les bràctees que semblen fletxes. Aquest nom ja era emprat per Plini i Aristòtil en els seus escrits.

L’epítet específic, cancellata, ve del llatí “cancellātus, -a, -um” que significa reixat, gelosia, en referència a l’enreixat que formen les bràctees involucrals.

Atractylis cancellata va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 830 (1753)

Família Compositae (Asteraceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Carlina corymbosa L.

NOMS: Card cigrell. Card negre. Castellà : Cardo cuco. Cardo de cabeza de pollo. Occità: Fouito-diéu. Gallego: Cardo leiteiro. Portuguès: Carline en corymbe. Italià: Carlina a raggio d'oro. Anglès: Corymbose Carline-thistle. Francès: Carline d'espagne. Alemany: Doldige golddistel. Grec: Γαϊδουράγκαθο. Καρλίνα η κορυμβοειδής.

Flors en capítols solitaris en inflorescències corimbiformes

SINÒNIMS: Carlina elegans Halácsy; Carlina thracica Velen.

Observacions: A les Illes Balears hi ha la Carlina corymbosa ssp. corymbosa, mentre que a la Península hi ha la Carlina corymbosa ssp. hispanica (Lamk.) O. Bolós et J. Vigo, que presentem en aquestes imatges.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camins, erms, marges i llocs secs. Fins els 1150 metres d’altitud.

Planta glabra de tiges ramificades en corimbe

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta erecta i glabrescent, de fins 40 cm d’alçada, amb vàries tiges ramificades a la summitat a la manera corimbiforme.

Fulles alternes amb espines

Fulles alternes, sèssils, amplexicaules, pinnatífides i amb espines, repartides per tota la tija fins transformar-se en bràctees espinoses (fulles involucrants).

Flors grogues en forma de tub acabat en cinc lòbuls

Flors en capítols de 2-3,5 cm de diàmetre, en inflorescències corimbiformes; flors grogues formant un tub acabat en cinc lòbuls; androceu amb cinc estams; gineceu d’ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes. Les flors estan envoltades per bràctees internes amb forma de lígula, d’un groc viu, i les externes espinoses com les fulles i amb espina apical. Floreix en juliol i agost.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni pubescent amb vil·là plomós de fins 8 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, hi ha poca o cap diferència entre les bràctees del involucre, si més no les exteriors, i les fulles més altes de la tija que sosté el capítol,. Aleshores diem que són fulles involucrants.

USOS I PROPIETATS: És planta mel·lífera, visitada per les abelles pel abundant nèctar de les seues flors.

Bràctees internes en forma de lígula

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Carlina és dedicat a Carlo Magno, que va tindre una visió en la qual utilitzava aquesta planta com una medicina durant una plaga. Però encara hi ha un altra hipòtesi que sosté que es tracta del diminutiu de “card”, un grup de plantes molt semblant a la Carlina. 

L’epítet específic corymbosa deriva del grec “κόρυμβος kórymbos” que és el nom que rep una forma de agrupar-se les flors.

Carlina corymbosa fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, vol. 2, 1753

Família Compositae (Asteraceae)