Trifolium fragiferum L.

NOMS: Trèvol maduixer. Fragassa. Ovelletes. Castellà : Fresa de burro. Trébol fresa. Trébol fresero. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo-morango. Italià: Trifoglio a fragola. Trifoglio fragifero. Francès: Trèfle fraisier, Trèfle porte-fraises. Anglès: Strawberry clover. Strawberry-headed Clover. Alemany: Erdbeerklee. Neerlandès: Aardbeiklaver.

Flors en glomèruls globosos

SINÒNIMS: Trifolium bonannii C.Presl

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del 

conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Al voltant de cursos d’aigua, pradells i llocs humits, sobre sòls compactes i calcigats com les vores dels camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petita herba de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia petita, de fins un pam d’alçada, de tiges decumbents que arrelen pels nusos.  

Fulles amb tres folíols de marge serrat

Fulles alternes amb llarg pecíol (més llarg que la fulla) i tres folíols el·líptics de marge serrat, glaucescents al revers i els nervis laterals recorbats, amb estípules acuminades.

Flors rosades de corol·la papilionada

Flors rosades papilionades en glomèruls globosos i densos, amb bractèoles que formen un petit involucre a la base del glomèrul. Calze amb llargs pèls blancs que s’unfla després de l’antesi, de manera que la inflorescència esdevé un glomèrul tomentós de 10-15 mm de diàmetre. Floreix a la primavera i l’estiu

Fruit en llegum indehiscent

Fruit en llegum indehiscent que conté 1-2 llavors per fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Trifolium es caracteritzen per les fulles trifoliades i pels glomèruls de flors petites de color groc o rosat. Moltes, com aquest trèvol maduixer, són plantes farratgeres i fixadores de nitrogen al sòl on creixen.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera, una pastura de molt bona qualitat, rica en proteïnes, tant per al pasturatge oví com boví. Hi ha varis cultivars, seleccionats en Austràlia, utilitzats per la pastura, com per exemple ‘Palestine’, ‘O’Connors’, o ‘Shearmans’.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus.

L’epítet específic fragiferum deriva de "frágum" que significa maduixa, i "fero" que significa port, aspecte, pel paregut d’aquesta espècie amb la maduixera (Fragaria vesca).

Trifolium fragiferum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ecballium elaterium A. Richard

NOMS: Cobrómbols amargs. Cogombre bord o salvatge. Cogombret. Esquitxadors. Esquitxagossos. Castellà : Cohombrillo amargo. Pepinillo del diablo. Occità: Cocombrassa, Cojarassa, Cojon salvatge, Coucouroumasso, Giscle. Èuscara: Luzokermin. Portuguès: Cogombro do demo. Pepino de S. Gregório. Italià: Cocomero asinino. Francès: Concombre d'âne, Cornichon d'âne, Momordique. Anglès: Squirting cucumber. Wild Cucumber. Alemany: Spritzgurke. Neerlandès: Springkomkommer. Grec: Πικραγκουριά. Εκβάλλιο το ελατήριο.

Flors masculines en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Momordica elaterium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Comunitats ruderals nitròfiles, vores de camins, camps, horts i llocs remoguts. Fins els 1000 metres d’altitud

Herbàcia reptant amb rabassa lignificada a la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta reptant, grisenca, de tiges suculentes, amb flors unisexuals masculines i femenines al mateix peu (monoica), de fins 60 cm, rel napiforme i rabassa  lignificada a la base.  

Fulla triangular, de base cordada

Fulles amb pecíol de limbe triangular i gruixut, de nerviació palmada i marge lobulat, cobertes de pèls aspres al tacte

Flor femenina amb tres estigmes bífids

Flors pentàmeres, les masculines en raïms axil·lars; les femenines solitàries a les axil·les de les fulles. Calze verdós amb cinc sèpals soldats i imbricats. Corol·la gran, entre 2 i 5 cm de diàmetre, de color groc verdós, amb cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams, un lliure i els altres soldats dos a dos, pel que sembla haver tres estams. Gineceu ínfer amb un sol estil acabat en tres estigmes bífids. Floreix des de febrer fins l’octubre

Fruit en pepònide pèndul

Fruit és una mena de baia ovoide anomenada pepònide, una mena de cogombre pèndul, cobert de pèls híspids, i és dehiscent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència d’aquest fruit és molt curiosa: quan és madur, el mínim fregament provoca el despreniment del peduncle i l’esclat que llança les llavors amb força, per l’obertura basal, junt a un líquid mucilaginós que els dona pressió. Aquest tipus de dehiscència s’anomena elateri, raó per la qual l’epítet específic d’aquesta espècie és “elaterium”.

Flor masculina amb cinc estams: un de sol i els altres soldats dos a dos

USOS I PROPIETATS: Tot i la seua toxicitat, en medicina popular s’emprava el fruit contra la icterícia i com purgant.

És una planta molt tòxica, i pot provocar trastorns gastrointestinals amb hemorràgies i, fins i tot, parada respiratòria i coma.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ecballium deriva del grec “ekballein” que significa llançar, per la característica del fruit de llançar les llavors. L’epítet específic elaterium fa referència a “elateri”, el nom introduït per Richard que denomina un tipus de fruit sincàrpic dividit en diversos lòculs que, obrint-se bruscament en la maduresa, llança explosivament les seves llavors a certa distància. Altres autors defensen que ve del grec “elatérios”, que significa purgant o abortiu, per les propietats atribuïdes a la planta.

És una de les poques cucurbitàcies autòctones dels Països Catalans, i l’única espècie del gènere Ecballium i l’única cucurbitàcia que no té circells.

Teofrast (370-285 aC) diu que l’arrel s’empra per a la lepra i per la sarna de les ovelles.

Família Cucurbitaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Ruscus hypophyllum L.

NOMS: Galzeran major. Brusc major. Pastoreta. Castellà: Laurel alejandrino común. Laureola. Portuguès: Espirradeira. Loureiro de Alexandria. Francès: Herbe aux langues. Fragon. Italià: Ruscolo maggiore. Anglès: Spineless Butcher's-broom.

Flors amb pedicel en grups de fins 10 flors

SINÒNIMS: Ruscus lugubris Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània i macaronèsica

HÀBITAT: Quercetalia ilicis. En zones ombrienques i humides, entre els 300 i els 600 metres d’altitud.

Fulles no ramificades de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els 

meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust rizomatós amb tiges de fins un metre d’alçada, verdes, simples, sense ramificar i no lignificades.

Fulles petites membranoses

Fulles membranoses, molt petites, de forma triangular i sense clorofil·la, a l’axil·la de les quals surten els fil·locladis o cladodis (expansions laminars de la tija que semblen fulles) que, a diferència dels cladodis del galzeran (Ruscus aculeatus), són de major mida i no tenen espina punxent a l’àpex.

Flors amb sis tèpals verdosos

Flors unisexuals, amb pedicel, reunides en grups de 3-10 flors petites al bell mig del fil·locladi. Les flors masculines amb dos verticils de tres tèpals verdosos i sis estams, les femenines amb un pistil. Floreix a l’hivern i primavera.

Fruit en baia vermella

Fruit en baia de color vermell brillant

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fil·locladis o cladodis tenen l’aparença d’una fulla i fan les funcions d’aquesta, la fotosíntesi però, a més a més, poden produir flors i fruits, el que denuncia el seu caràcter caulinar.

Una petita bràctea a la base de les flors

USOS I PROPIETATS: Els rizomes de les espècies del gènere Ruscus tenen propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, útils per al tractament de les varius.

Aquest arbust és apreciat en jardineria perquè requereix poc manteniment i es manté sempre verda.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Ruscus té origen preromà, una adaptació de “bhroisko”, reduïda amb posterioritat a “brūsko”. Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos.

L’epítet específic hypophyllum ve del grec "hypo" que significa sota, baix, i “φύλλον phýllon” fulla, perquè la flor sembla estar a sota d’una fulla (en realitat és un fil·locladi)

Ruscus hypophyllum fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 1041, 1753.

Família Liliaceae (Asparagaceae)