Neatostema apulum (L.) M. Johnston

NOMS: Mill de sol daurat. Aspèrilla. Castellà : Chupamiel dorado. Viborezno. Asperón. Italià: Erba-perla gialla .Francès: Grémil des pouilles, Grémil jaune. Anglès: Yellow Gromwell. Alemany: Apulischer Steinsame.

Corol·la groga formant un tub acabat en cinc lòbuls

SINÒNIMS: Lithospermum apulum L.Vahl; Myosotis apula L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, prats terofítics de preferència calcària, fins els 1000 metres d’altitud

Tiges simples o poc ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins un pam d’alçada, de tiges simples o poc ramificades, coberta de pèls més o menys rígids i glandulosos

Fulles cobertes de pèls

Fulles de roseta basal oblongo-espatulades, les caulinars més petites oblongo-linears, totes cobertes de pèls rígids

Gorja tancada per un anell de pèls

Flors en inflorescències en forma de cua d’escorpí (cimes escorpioides) sovint geminades. Flors amb calze de cinc sèpals linears; corol·la groga formant un tub acabat en cinc lòbuls, pubescent. Estams inclusos sota la gorja que té un anell de pèls. Estil també inclús amb estigma bilobat. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula subtetraèdrica tuberculada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Lithospermum, al qual pertanyia abans aquesta espècie, agrupava una sèrie de plantes que tenien en comú fer llavors menudes i dures com les pedres, d’ací el nom derivat del grec "líthos", que significa pedra, i “σπέρμα spérma” que significa semen, llavor

Inflorescències en cimes escorpioides

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Neatostema ve del grec "νεατος neatos", que significa el nou, i "στημων stemon" estam, és adir, nou estam.

L’epítet específic apulum és un epítet geogràfic que fa referència a la regió de Pulla, a la costa Adriàtica del sud d’Itàlia.

Família Boraginaceae

Thymelaea argentata (Lam.) Pau

NOMS: Bufalaga argentada. Bufalaga nítida.

Flors en fascicles

SINÒNIMS: Thymelaea nitida (Valh)) Endl.; Passerina segobricensis Pau.; Daphne argentata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibero-magribina)

HÀBITAT: Helianthemo-Thymetum piperellae. Romerar valencià amb pebrella, propi de les províncies d’Alacant i València. Fins els 800 metres d’altitud.

Mateta de tiges erectes lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que tenen les seues parts aèries tot l'any i mantenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta de branques erectes lignificades (sufruticosa) ramificada des de la base de fins 50 cm d’alçada. Les tiges velles, despullades, tenen nombroses cicatrius foliars.

Fulles lanceolades cobertes de pèls platejats

Fulles alternes, sèssils, linear lanceolades, amb el marge enter, la major part fasciculades sobre curtes branquetes laterals, i amb pèls

Flors unisexuals de corol·la groga

Flors unisexuals i hermafrodites; formen un tub groguenc acabat en quatre lòbuls, piloses, sense bràctees i en fascicles de 2-9 flors. Androceu amb els estams inserits sobre els sèpals (episèpals). Floreix des de març fins juny.

Fruit nuciforme dins el calze persistent

Fruit com una petita nou (nuciforme) tancada dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les timeleàcies europees és que no tenen corol·la. Les flors estan formades per quatre sèpals, amb aspecte de pètals, soldats formant un tub que acaba en quatre lòbuls.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thymelaea ve del llatí “Thymelaea” que segons les descripcions de Plini és el matapoll (Daphne gnidium) pertanyent a la mateixa família.

L’epítet específic argentata deriva del llatí “argentus” que significa plata, és a dir, platejada.

Família Thymelaeaceae

Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.

NOMS: Gram de gos. Herba redona. Herba rodona. Italià: Paléo del Vallese. Francès: Koelérie du valais. Anglès: Somerset Hair-grass. Alemany: Walliser Kammschmiele.

Inflorescències en panícula especiforme densa

SINÒNIMS: Koeleria setacea Pers.

Observacions: És una planta bastant polimorfa.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolles calcícoles, timonedes, llocs secs i pedregosos. Entre 100 i 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per mantenir els seus meristemes arran de terra en l’estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l’estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen arran del sòl, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba cespitosa amb la base de les tiges inflades i cobertes de fibres provinents de beines foliars mortes, entre 10 i 50 cm d’alçada.

Fulles basals glauques i arquejades

Fulles basals glauques, linears de color verd grisenc, amb els marges convoluts, arquejades i amb lígula membranosa i curta.

Espiguetes amb 2-5 flors hermafrodites

Flors en panícula espiciforme molt densa de forma oblonga. Espiguetes lluentes formades per 2-5 flors hermafrodites amb les glumes desiguals de marge hialí que dona un aspecte platejat; la gluma superior és bífida i la inferior aguda. Androceu amb tres estams d’anteres llargues i sagitades, disposades formant una X que flameja al vent. Gineceu súper amb dos estils curts i dos estigmes plomosos. Floreix de maig a juliol

Cariopsi fusiforme comprimida lateralment

Fruit en cariopsi fusiforme i comprimida pels dos costats, rica en midó i altres substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La pol·linització de les gramínies és, amb rares excepcions, anemòfila. Les anteres sobresurten de les flors i oscil·len amb el vent, deixant que el pol·len voli fins parar als estimes plomosos, també sortints, que el capten amb eficàcia. 

Anteres en forma de X

USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Koeleria està dedicat al metge i botànic alemany Georg Ludwig Koeler (1765-1807) professor a Magúncia i autor d’una obra sobre les gramínies publicada en 1802 (Descriptio graminum in Gallia et Germania... )

El nom específic vallesiana és un epítet geogràfic que fa referència al cantó de Valais (en italià Vallese) un cantó sobirà dins la Confederació Helvètica des de 1815, amb 278.000 habitants i capital en Sion, als Alps Penins.

Família Gramineae (Poaceae)