Allium paniculatum L.

NOMS: Calabruixa. All bord. All de bruixa. All paniculat. Castellà : Ajo porro. Ajo silvestre. Italià: Aglio a pannocchia. Francès: Ail en panicule, Ail paniculé. Anglès: Mediterranean Onion. Alemany: Rispen-Lauch.

Pedicels florífers desiguals i majors que el periant

SINÒNIMS: Allium paniculatum subsp. paniculatum

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Llocs ruderalitzats, camps de conreu, marges, vores de camins. 

Fins els 1200 metres d’altitud.

Herba amb un sol escapus de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa amb escapus que pot arribar als 80 cm d’alçada,

 

Fulles que amb la primera meitat embeinen la tija i la resta són cilíndriques

Periant campanulat format per sis tèpals

Flors a l’àpex de les tiges amb pedicels florífers desiguals i majors que el periant. Espata amb dues valves desiguals i persistents. Inflorescència sense bulbils, de vegades laxa. Flors de periant campanulat sovint amb els pedicels externs corbats cap avall. Sis tèpals rosats o blancs, amb un nervi central de color més fort. Sis estams inserits a la base dels tèpals, i igual o més llargs que aquests, amb anteres grogues. Ovari súper amb estil acabat en estigma filiforme. Floreix de juny a setembre

Fruit en càpsula dins dels tèpals persistents

Fruit en càpsula que s’obri per tres valves per soltar les llavoretes negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són òrgans formats per una tija ampla i molt curta, i diverses fulles que l’embolcallen. Els bulbs de les tulipes, per exemple, porta fulles escamoses de tipus catafil·le, mentre que els dels alls i les cebes, del gènere Allium, queden envoltats per les beines tancades i engruixides de fulles que ja no són funcionals. Al primer cas són bulbs esquamosos i en el segon de bulbs tunicats.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic paniculatum ve de “panicula” que significa panotxa, pel paregut de les flors pèndules amb els pèls (estils estigmàtics) de la panotxa del panís.

Família Liliaceae

Neatostema apulum (L.) M. Johnston

NOMS: Mill de sol daurat. Aspèrilla. Castellà : Chupamiel dorado. Viborezno. Asperón. Italià: Erba-perla gialla .Francès: Grémil des pouilles, Grémil jaune. Anglès: Yellow Gromwell. Alemany: Apulischer Steinsame.

Corol·la groga formant un tub acabat en cinc lòbuls

SINÒNIMS: Lithospermum apulum L.Vahl; Myosotis apula L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, prats terofítics de preferència calcària, fins els 1000 metres d’altitud

Tiges simples o poc ramificades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins un pam d’alçada, de tiges simples o poc ramificades, coberta de pèls més o menys rígids i glandulosos

Fulles cobertes de pèls

Fulles de roseta basal oblongo-espatulades, les caulinars més petites oblongo-linears, totes cobertes de pèls rígids

Gorja tancada per un anell de pèls

Flors en inflorescències en forma de cua d’escorpí (cimes escorpioides) sovint geminades. Flors amb calze de cinc sèpals linears; corol·la groga formant un tub acabat en cinc lòbuls, pubescent. Estams inclusos sota la gorja que té un anell de pèls. Estil també inclús amb estigma bilobat. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula subtetraèdrica tuberculada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Lithospermum, al qual pertanyia abans aquesta espècie, agrupava una sèrie de plantes que tenien en comú fer llavors menudes i dures com les pedres, d’ací el nom derivat del grec "líthos", que significa pedra, i “σπέρμα spérma” que significa semen, llavor

Inflorescències en cimes escorpioides

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Neatostema ve del grec "νεατος neatos", que significa el nou, i "στημων stemon" estam, és adir, nou estam.

L’epítet específic apulum és un epítet geogràfic que fa referència a la regió de Pulla, a la costa Adriàtica del sud d’Itàlia.

Família Boraginaceae

Thymelaea argentata (Lam.) Pau

NOMS: Bufalaga argentada. Bufalaga nítida.

Flors en fascicles

SINÒNIMS: Thymelaea nitida (Valh)) Endl.; Passerina segobricensis Pau.; Daphne argentata Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibero-magribina)

HÀBITAT: Helianthemo-Thymetum piperellae. Romerar valencià amb pebrella, propi de les províncies d’Alacant i València. Fins els 800 metres d’altitud.

Mateta de tiges erectes lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals que tenen les seues parts aèries tot l'any i mantenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta de branques erectes lignificades (sufruticosa) ramificada des de la base de fins 50 cm d’alçada. Les tiges velles, despullades, tenen nombroses cicatrius foliars.

Fulles lanceolades cobertes de pèls platejats

Fulles alternes, sèssils, linear lanceolades, amb el marge enter, la major part fasciculades sobre curtes branquetes laterals, i amb pèls

Flors unisexuals de corol·la groga

Flors unisexuals i hermafrodites; formen un tub groguenc acabat en quatre lòbuls, piloses, sense bràctees i en fascicles de 2-9 flors. Androceu amb els estams inserits sobre els sèpals (episèpals). Floreix des de març fins juny.

Fruit nuciforme dins el calze persistent

Fruit com una petita nou (nuciforme) tancada dins del calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les timeleàcies europees és que no tenen corol·la. Les flors estan formades per quatre sèpals, amb aspecte de pètals, soldats formant un tub que acaba en quatre lòbuls.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Thymelaea ve del llatí “Thymelaea” que segons les descripcions de Plini és el matapoll (Daphne gnidium) pertanyent a la mateixa família.

L’epítet específic argentata deriva del llatí “argentus” que significa plata, és a dir, platejada.

Família Thymelaeaceae