Brachypodium retusum (Pers.) Beauv.

NOMS: Fenàs. Cerverol. Fenal. Fenàs reüll. Llistó. Castellà : Fenazo. Lastón. Occità: Bauca, Engraissa-motons, Pelenc, Pelhenc, Pichoto bauco. Italià: Paléo delle garighe. Francès: Brachypode rameux. Anglès: Ramose False-brome.

Inflorescències amb 2-7 espícules

SINÒNIMS: Brachypodium ramosum Roem. et Schultes.; Brachypodium plukenetii (All.) Link;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Rosmarino-Ericion. Aphyllantion. Pinars, coscollars, camps, pedregars i prats secs. Fins els 1700 metres d’altitud.

Planta entapissant que forma llistonars

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa perenne, de fins 60 cm d’alçada, amb les tiges estèrils ramificades, ascendents o repents, que forma una espècie de catifa, amb les fulles seques i les verdes, per baix dels arbusts.

Fulles curtes formant un angle quasi recte amb la tija

Fulles caulinars curtes, dístiques (en angle recte i a banda i banda de les tiges) i convolutes, glabres, d’un verd pàl·lid, amb lígula d’1 mm.

Les anteres formen una X

Flors en inflorescències amb 2-7 espícules, a l’àpex de llargs peduncles. Fors hermafrodites, de glumes agudes i desiguals; glumel·les estretes amb aresta de 2-4 mm o sense aresta a la lemma. Androceu format per tres estams amb les anteres formant una X que flameja al vent. Gineceu amb ovari súper. Floreix entre maig i agost

Fruit en cariopsi

Lígula curta, d'1 mm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta planta forma llistonars, una espècie de prat sec capaç d’entapissar sòls poc profunds i molt secs, acompanyant la candelera (Phlomis lychnitis), la ruda de fulla estreta (Ruta chalepensis) o servint de catifa al pi blanc (Pinus halepensis).

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les summitats aèries com antidiarreic i antiinflamatori, per les seues propietats astringents.

Serveix per fixar i estabilitzar el sòl en talussos secs i pedregosos, i en jardineria de baix manteniment en llocs secs assolellades o a mitjana ombra com, per exemple, cobrir l’ombra dels pins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Brachypodium deriva del grec “βραχύς brachýs” que significa breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, curt, és a dir, de peu curt. L’epítet específic retusum significa obtús, rom.

Brachypodium retusum va ser descrita per (Pers.) P.Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)

Ophrys apifera Huds.

NOMS: Abellera. Abelletes. Abella apífera. Beiera. Flor d'abella. Mosques d'ase. Castellà: Flor de la abeja. Abejera. Abejita. Occità: Abelha, Abiho, Flor d'abelha. Èuscara: Erle-lore. Larania. Portuguès: Abelheira. Abelha-flor. Erva-aranha. Italià: Ofride apifera. Ofride fior delle Api. Francès: Ophrys abeille. Anglès: Bee Orchid. Wasp Orchid. Alemany: Bienen Ragwurz. Neerlandès: Bijenorchis. Grec: Μελισσάκι. Οφρύς η μελισσοφόρος. Οφρύς η σφηκόμορφη

Tèpals roses o, més rarament, blancs

SINÒNIMS: Ophrys arachnites Mill.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscos, coscollars i llocs humits de preferència calcícola. Fins els 900metres d’altitud.

Entre 3 i 15 flors al llarg de la tija

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç de fins 40 cm d’alçada, glabra, amb una sola tija

Vegeu l'apèndix apical verdós al dors del label

Fulles en roseta basal, oblongues; 1-3 fulles caulinars

Label amb tres lòbuls, el central major

Flors al llarg de la tija, entre 3 i 10 flors de tèpals roses o, més rarament, blancs. El label té tres lòbuls, els laterals encarats cap avant i amb pèls sedosos; el central és major, de color bru obscur amb línies i taques de color marró clar, groc o blanc; apèndix apical verdós al dors. La flor està proveïda d’un connectiu llargament acuminat, que pren la forma d’un bec llarg i flexuós, i suporta els pol·linis. Floreix d’abril a juny.

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula allargada que pot tancar unes 12.000 llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta atrau els insectes produint l'olor de la femella en cel i la forma de la flor simula l'abdomen de la femella. El insecte copula amb la flor, les pol·línies s’adhereixen al insecte i les du a un altra flor on l’estigma rebrà el pol·len. De manera que la pol·linització ocorre durant la denominada pseudocopulació.

Ací podeu veure un pol·lini esperant el insecte pol·linitzador

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ophrys deriva del grec "ophrýs", que significa cella, per la vellositat del label. Aquest mot ja va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural” (23-79 d.C)

L’epítet específic apifera ve del llatí “apis”, abella, i “fero”, porta, és a dir, de flor que porta una abella, pel paregut del label amb l’abdomen d’una abella.  

La majoria de les orquídies del gènere Ophrys depenen d’un fong simbiont, pel que no poden ser trasplantades.

Família Orchidaceae

Allium paniculatum L.

NOMS: Calabruixa. All bord. All de bruixa. All paniculat. Castellà : Ajo porro. Ajo silvestre. Italià: Aglio a pannocchia. Francès: Ail en panicule, Ail paniculé. Anglès: Mediterranean Onion. Alemany: Rispen-Lauch.

Pedicels florífers desiguals i majors que el periant

SINÒNIMS: Allium paniculatum subsp. paniculatum

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Llocs ruderalitzats, camps de conreu, marges, vores de camins. 

Fins els 1200 metres d’altitud.

Herba amb un sol escapus de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa amb escapus que pot arribar als 80 cm d’alçada,

 

Fulles que amb la primera meitat embeinen la tija i la resta són cilíndriques

Periant campanulat format per sis tèpals

Flors a l’àpex de les tiges amb pedicels florífers desiguals i majors que el periant. Espata amb dues valves desiguals i persistents. Inflorescència sense bulbils, de vegades laxa. Flors de periant campanulat sovint amb els pedicels externs corbats cap avall. Sis tèpals rosats o blancs, amb un nervi central de color més fort. Sis estams inserits a la base dels tèpals, i igual o més llargs que aquests, amb anteres grogues. Ovari súper amb estil acabat en estigma filiforme. Floreix de juny a setembre

Fruit en càpsula dins dels tèpals persistents

Fruit en càpsula que s’obri per tres valves per soltar les llavoretes negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els bulbs són òrgans formats per una tija ampla i molt curta, i diverses fulles que l’embolcallen. Els bulbs de les tulipes, per exemple, porta fulles escamoses de tipus catafil·le, mentre que els dels alls i les cebes, del gènere Allium, queden envoltats per les beines tancades i engruixides de fulles que ja no són funcionals. Al primer cas són bulbs esquamosos i en el segon de bulbs tunicats.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic paniculatum ve de “panicula” que significa panotxa, pel paregut de les flors pèndules amb els pèls (estils estigmàtics) de la panotxa del panís.

Família Liliaceae