Silene inaperta L.

NOMS: Silene prima. Patacs. Italià: Silene inaperta. Francès: Silène fermé

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Silene inaperta subsp. inaperta;  Cucubalus inapertus (L.) Lam.; Leptosilene inaperta (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrani occidental

HÀBITAT: Lactuco-Silenetum inapertae. Pimpinello-Gouffeion. Sobre sòls pedregosos. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba gràcil de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba gràcil, de tiges fines i erectes, de fins 60 cm d’alçada, ramificades, sense pèls però apegalosos a la meitat superior.

Fulles caulinars linears

Fulles caulinars oposades, estretament linears, amb el marge enter i sense estípules.

Corol·la que sobresurt poc del calze

Flors en inflorescències en dicasi. Calze estret prop de la base, amb nervis anastomitzats, oblong a la fructificació, poc unflat, amb dents triangulars. Corol·la amb cinc pètals que sobresurten poc del calze, bífids, blanquinosos per l’anvers i verdosos pel revers, amb lígula corol·lina que separa clarament l’ungla del limbe. Floreix de maig a l’octubre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula cilíndrica, que sobresurt del calze, dehiscent per sis dents per deixar sortir les llavors reniformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Anastomosat o anastomitzat: Es diu de la nervació de les fulles o dels calzes en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

USOS I PROPIETATS: No en coneguem

Ací podem veure la lígula corol·lina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Silene és d’etimologia desconeguda però alguns autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco, i que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. No obstant, Linné pren el nom de Lobelius, i explica que el nom deriva del grec “síalon”, que significa saliva, en al·lusió a la viscositat que, com en aquesta espècie, tenen algunes altres espècies del gènere.

L’epítet específic, inaperta, deriva del llatí "inapertus" que significa no obert, tancat, per l’aparença de la flor que, de vegades, té els pètals que a penes sobresurten el calze i sembla tancada.

Silene inaperta fou descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1 : 419 (1753)

Família Caryophyllaceae

Hippocrepis comosa L. ssp glauca (Ten.) Rouy.

NOMS: Desferracavalls glauc. Ferradura. Herba del ferro. Castellà : Herraduras. Hierba de la herradura. Quebrantaherraduras. Occità: Esparcet jaune, Sèt-arpo. Italià: Sferracavallo glauco. Francès: Fer-à-cheval glauque. Hippocrépide glauque. Anglès: Horseshoe vetch. Alemany: Hufeisenklee.

Inflorescències en umbel·les axil·lars

SINÒNIMS: Hippocrepis glauca Ten.; Hippocrepis rossetti Senn.; Hippocrepis scorpioides Benth.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pastures seques, brolles, sobre sòl calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Però de vegades esdevé Hemicriptòfit, és dir, que manté els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta cespitosa glabra o pubescent, ramificada, de tiges ascendents de fins 40 cm d’alçada

Fulles imparipinnades d'un verd glauc

Fulles imparipinnades, amb 3-8 parells de folíols obovats o oblongs, sense pèls o amb pèls curts i suaus (pubescent). Estípules lanceolades lliures.  

Estendard groc amb línies rogenques

Flors en inflorescències en umbel·les axil·lars sobre un llarg peduncle. Flors hermafrodites, zigomorfes, amb la típica estructura papilionada. Calze tubular amb cinc dents. Corol·la groga, amb l’estendard amb línies verticals rogenques i ales més curtes que la carena acuminada. 10 estams diadelfs. Gineceu súper amb un sol estil acabat en estigma discoïdal. Floreix d’abril a juliol

Llegum papil·lós comprimit

Fruit en llegum papil·lós comprimit, amb entrants poc acusats separats per àrees rectangulars; segments i granes poc arcuats.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena estams diadelfs quan els filaments estaminals (dels estams) són concrescents (estan units), formant dos grups o fascicles. Un exemple el tenim en les flors papilionades, on és freqüent veure tots els estams units en un fascicle, menys un estam que va sol.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Hippocrepis deriva del grec “ἲππος híppos” que significa cavall, i de “κρηπίς krepís” que significa calçat, és a dir, calçat de cavall, ferradura, per la forma del llegum.

L’epítet específic comosa deriva de “coma” que significa pèls, cabell, doncs vàries subespècies són peludes.

La papallona Polyommatus coridon s’alimenta d’aquesta espècie.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Arundo donax L.

NOMS: Canya. Castellà : Caña común. Cañavera. Cana. Occità: Cana, Canavèra, Cano. Èuscara: Cana. Canabera. Garritz. Portuguès: Cana. Canamilha. Caninha. Italià: Canna domestica. Francès: Canne de provence, Roseau à quenouilles. Anglès: Bamboo reed, Giant reed, Spanish reed, Wild cane. Alemany: Breitblättriges Pfahlrohr. Riesen-Pfahlrohr. Spanischer Rohr.  Neerlandès: Spaans Riet. Grec: Καλαμιά. Καλάμι.

És la major de les gramínies mediterrànies

SINÒNIMS: Arundo maxima Forssk.

DISTRIBUCIÓ:  Xino-japonesa

HÀBITAT: Convolvulion sepium. Cultivada i naturalitzada a llocs humits, rierols, cursos d’aigua, marges i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud.

Les tiges arriben als sis metres d'alçada

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta amb rizoma llenyós, glabrescent, que fa 2-6 metres d’alçada, amb tiges buides per dins (canyes) lignificades d’1-2 cm de diàmetre

Fulles de fins 60 cm de longitud

Fulles que surten de cada nus embeinant la tija, amb limbe d’un verd glauc de fins 6 cm d’amplada i 30-60 cm de longitud, pla, fortament auriculat a la base, lígula ciliada i molt curta (1 mm).

Espiguetes amb 1-2 flors

Flors en panícula densa i gran, pot arribar a mesurar tres pams, situada a l’àpex de la tija. Cada espigueta amb 1-2 flors de glumes subiguals. Floreix a la tardor, entre setembre i desembre.

Fruit al nostre territori no arriben a granar els fruits de la canya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les gramínies no tenen calze ni corol·la de colors cridaners, car totes les peces que la composen són herbàcies, membranoses i coriàcies però de color apagat, verdós, gris o color palla. Totes les peces s’anomenen “glumes”, per la qual cosa les gramínies formen l’ordre de les glumiflores. Els estams solen ser tres, exserts i amb un filament subtil que deixa les anteres al vent. El pistil, també exsert, acaba en dos estils plomosos.

Lígula ciliada i curta

USOS I PROPIETATS: Diu Joan Pellicer al seu Costumari botànic que “De la canya s’aprofita tot, tant els gruixuts i bonyeguts rizomes o rabasses, com les fibroses fulles, com, sobretot, les elàstiques i elevades tiges o canyes pròpiament dites”. I té raó, veiem-ho:

El rizoma té propietats diürètiques, pel que en medicina popular s’empra contra la retenció de líquids. També s’ha utilitzat tradicionalment per retirar la llet a les mares lactants. Segons Laguna, el Dioscòrides diu que “la cendra de les canyes, barrejada amb vinagre i untat, sana l’alopècia”.

S’empra com a tallavent, per fixar la terra en pendents i talussos, per fer tanques, bardisses i com aspre, clavada la canya a terra, per sostenir les plantes dels horts (tomates, bajoques, etc.)

Les canyes són utilitzades en la construcció per fer el tradicional canyís o cel ras, lluint amb argila o guix les canyes que suporten el fals sostre. En la fabricació de bastons, mobles, canyes de pescar, cistelles i eines lleugeres. També se’n fan llengüetes per instruments de vent com el clarinet, el saxofon o la dolçaina, i per fer flautes des de fa més de 5.000 anys.

Flors en panícula apical densa i gran

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Arundo ve del llatí “arundo, -dinis” que designava la canya en general. L’epítet específic donax ve del grec “donax” que significa canya. És a dir que el nom binomial significa “canya canya”.

És originària d’Àsia però s’ha adaptat al nostre territori i s’ha incorporat a la nostra flora des de fa tant de temps que hom creu que és una planta autòctona. És la major de les gramínies de la regió mediterrània.

A les nostres terres no arriba a produir llavors viables, raó per la qual s’ha de reproduir per rizomes.

Les canyes sense pelar, és a dir, amb les fulles, crien un fong entre la tija i la beina foliar que produeix, en les persones sensibles, l’anomenada malaltia dels canyavers,

És una planta invasora a les nostres terres, car la degradació vegetal dels rius i barrancs ha propiciat l’expansió i ocupació de les riberes, amenaçant greument els ecosistemes d’aigua dolça. És considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura una de les 100 més perilloses i nocives invasores a escala mundial per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa.

Tot i això, la canya pot ser un cultiu prometedor per la producció de bioenergia per l’enorme producció de biomasa que és capaç de generar sense utilitzar fertilitzants ni pesticides.

Diu una dita popular que “Amb paciència i una canya, tot s’apanya.”

Família Gramineae (Poaceae)