Retama sphaerocarpa (L.) Boiss.

NOMS: Ginesta vimatera. Ginestera vimenera. Ginesta. Castellà: Ginestra. Retama. Retama amarilla. Retama borde. Retama común. Portuguès: Piorneira. Piorno.

Inflorescències en raïms densos

SINÒNIMS: Lygos sphaerocarpa (L.) Heyw.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Ibero-magrebí)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Tamaricion africanae. Erms, codolars de rius. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust subafil·le, perenne, ramificat des de la base, de branques estriades erectes o pèndules i primes, assimiladores (realitzen la funció fotosintètica), d’un verd grisenc i glabres, que pot arribar als tres metres d’alçada.

Fulles alternes, reduïdes a petits folíols lanceolats (de 6-10 per 1-2 mm) de curta vida.

Flor papilionada amb estil recorbat

Flors en raïms densos amb bràctees que duren poc. Flors hermafrodites amb la típica morfologia papilionada i molt petites. Calze petit (3 mm) bilabiat i persistent. Corol·la groga, amb l’estendard i les ales de la mateixa mida i la carena més llarga. Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu amb ovari súper amb estil filiforme i recorbat. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum ovoide

Fruit en llegum llisa, ovoide o esferoïdal, de color groc palla, d’un centímetre màxim, amb una o dues granes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és a dir, són capaces de sintetitzar molècules complexes, com els carbohidrats, a partir de molècules senzilles com el CO₂, utilitzant l’energia de la llum solar. Els cloroplasts són els orgànuls que donen el color verd (per la clorofil·la) a les fulles i són els responsables de la fotosíntesi. De vegades, com en aquest cas, les fulles són insignificants i els cloroplasts estan a la tija, que pren el color verd característic i s’encarrega de sintetitzar l’aliment de la planta. Són les tiges sintetitzadores.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha fet servir com a diürètic, tònic cardíac i laxant. Popularment s'emprà com a emmenagoga, abortiva e hipoglucèmica. Però el seu ús no és aconsellable per la seva coneguda toxicitat, especialment dels fruits.

En veterinària tradicional s'han usat les tiges verdes per fer cataplasmes que ajudarien a immobilitzar les fractures òssies dels animals

És emprada en jardineria, per restaurar talussos secs i pedregosos o marges de carreteres, en sòls secs i assolellats. És útil en jardineria de baix manteniment (xerojardineria)

Calze petit i persistent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Retama deriva de l’àrab andalusí “ratam” amb el que es designaven espècies similars. L’hebreu “rothem” també es refereix a aquest tipus de plantes.

L’epítet específic sphaerocarpa deriva del llatí “sphaerica”, que significa esfèrica, rodona, i “carpo”, en referència al fruit, és a dir,  significa de fruits esfèrics.

Diu Font i Quer en “El Dioscórides renovado” que hi ha llegendes que conten que en la ginesta estava el secret de la immortalitat. Contaven que allà dins, a les arrels més profundes de totes, en l’arrel més fina que arribava a les entranyes de la terra, hi havia una boleta redona que anomenaven “panacea”, la qual, si la menjaves, restablia la vista, feia sortir les dents, renovava la sang i tornava la joventut als vells. 

És una planta fixadora del nitrogen atmosfèric gràcies a les bactèries del gènere Rhizobium que viuen en nòduls associats a les seves arrels.

Planta protegida pel Catàleg de flora amenaçada de Catalunya publicat al DOGC 1714 del 14 de desembre de 1992.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Typha latifolia L.

NOMS: Boga, Balca, Espadanya. Bova, Bova de cadires. Castellà: Anea, Bohordo, Enea, Espadaña. Puros. Occità: Fielouso, Filouso, Paviho rousso. Èuscara: Iezca hostozabala. Txuflaska. Portuguès: Foguetes. Tabua. Espadana. Italià: Tifa. Mazzasorda. Lisca maggiore. Francès: Massette à larges feuilles, Quenouille à larges feuilles. Anglès: Broad-leaved cat-tail, Bulrush, Reedmace. Alemany: Breitblättriger Rohrkolben. Neerlandès: Grote Lisdodde. Grec: Σάζι. Ψάθα. Ψαθί.  

Flors en espàdix compactes de color marró

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Phragmitetalia australis. Habita en estanys i vores d’aigües quietes, en sòls inundats per l’aigua dolça. Fins els 200 metres d’altitud

Viu en sòls inundats per aigues quietes

FORMA VITAL: Helòfits: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne rizomatosa, de 1-3 metres d’alçada, amb tiges florals cilíndriques

Fulles semicilíndriques que surten del rizoma

Fulles basals, linears, de més 15 mm d’amplada, semicilíndriques i molt llargues

Flors masculines (dalt) i femenines (baix) a penes separades

Flors unisexuals disposades en un espàdix compacte amb les flors masculines a la part superior, amb tres estams i el periant reduït a filaments indiferenciats, i les femenines a la part inferior, més ampla i de color bru, amb un pistil estret acabat en un estigma perllongat, embolcallat pels filaments que formen el periant. Les dues parts estan unides sense a penes espai entre elles (a diferència de Typha angustifolia que té una separació considerable entre les inflorescències). Floreix de maig a l’agost

Fruit en aqueni fusiforme

Fruit en aqueni fusiforme petit, d’1-1,5 mm, cobert de pèl per facilitar la dispersió.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La tija és la part de l'eix del cos de les plantes superiors d'on surten les fulles i les estructures reproductives. Normalment és un òrgan aeri que creix cap a la llum però en botànica la norma és l’excepció. La tija de la Typha és un rizoma, és a dir, un tipus de tija subterrània que creix horitzontalment sense veure la llum. Són similars a les arrels però la seva estructura és la d'una tija. Cap amunt emeten branques i fulles, i cap avall arrels.

Flors masculines en espàtix superior, més prim

USOS I PROPIETATS: Typha latifolia ha sigut per a moltes cultures una font d’aliment, medicina i productes manufacturats. En medicina popular les fulles i les arrels tenen propietats astringents i hemostàtiques; s’empra en menstruacions abundants, hemorràgies i ferides, i també en genives sagnants.

Les fulles s’empren per fer els seients de les cadires i per confeccionar cistelles, estores i altres útils per la llar. Les inflorescències en ornament floral, i el pol·len, que és molt inflamable, s’ha utilitzat per fer efectes en focs artificials. El plomalls dels fruits es fan servir per farcir coixins i, els brots tendres, es menjaven com la verdura.

Flors femenines en espàtix inferior i gruixut

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Typha deriva del grec “thýphe” que significa jonc d’aigua, de  “típhos” pantà. L’epítet específic latifolia deriva del llatí "latus" ample, i de "fólium" que significa fulla, és a dir, de fulla ampla.

Typha latifolia s’hibrida amb facilitat amb Typha angustifolia i forma Typha x glauca.

No és aconsellable menjar els brots de la boga, doncs s’empra per la bioremediació, la tècnica que fa servir organismes naturals per eliminar o neutralitzar els contaminants d’un lloc determinat. La boga absorbeix els contaminants de l’aigua que poden passar a l’organisme de qui la consumeixi.

Família Typhaceae

Opuntia ficus-indica (L.) Mill.

NOMS: Figa de pala. Figuera de moro. Nopal. Palera. Castellà: Chumbera. Tunera. Tuno. Occità: Figa de barbariá, Pata del diable. Èuscara: Indiapico. India picoa. Portuguès: Figueira da Índia. Italià: Fico d'India. Francès: Figuier d'Inde. Figuier de Barbarie. Anglès: Barbary Fig. Indian Fig. Alemany: Gewöhnlicher Feigenkaktus. Grec: Οπουντία η ινδική συκή. Φραγκοσυκιά.

Flors solitàries sèssils

SINÒNIMS: Opuntia ficus-barbarica A. Berger; Opuntia maxima Miller

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical

HÀBITAT: D’origen americà. Cultivada i naturalitzada a la regió mediterrània, apareix en vores de camins, talussos i marges assolellats. Fins als 1000 metres d’altitud.

Arbust amb tiges aplanades formant artells

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Planta robusta molt ramificada, de tiges erectes aplanades en forma de fulla gran i suculenta, de 30-50 cm. (artells). Aquestes pales, si cauen a terra, treuen arrels i es converteix en una nova palera. Pot arribar als cinc metres d’alçada.

Fulles efímeres que només duren quinze dies

Fulles en arèoles circulars, en forma d’espines rígides i blanquinoses amb nombrosos gloquidis curts. Les fulles vertaderes surten cada primavera però només duren quinze dies, al cap dels quals cauen.

Nombrosos pètals i estams

Flors solitàries, sèssils, de fins 10 cm i grogues o de color taronja, amb nombrosos sèpals, pètals i estams. Ovari ínfer. Floreix de maig a juliol

Fruit en baia ovoide comestible

Fruit en baia de forma ovoide, deprimit a l’àpex, i color vermellós o groguenc, comestible, però amb arèoles plenes d’espines.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fil·locladi és una tija plana amb aspecte de fulla, de la qual fa les funcions de sintetitzar sàvia elaborada. Sobre els cladodis o fil·locladis surten una mena de botons, anomenats arèoles, amb dues o tres espines fortes i altres molt menudes, els gloquidis. Un gloquidi és un tricoma o apèndix proveït d’una punta corbada en forma d'ham.

Ací podeu veure les arèoles com coixinets amb agulles

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat com antiinflamatòria, diürètica, astringent i antidiarreica. El suc de les pales s'ha fet servir en medicina popular valenciana per reblanir els abscessos, i per fer cremes hidratants i xampús. I les flors, en infusió, per a calmar la tos i reblanir les mucositats de les vies respiratòries.

Els fruits, les figues, són comestibles, crues o per elaborar sucs i melmelades, després de llevar les punxes, però l'astringència de les llavors fa que puguen produir, consumides en excés, severes obstruccions intestinals, per la qual cosa també s'han utilitzat per tallar les diarrees.

A més de servir per alimentar els porcs, aquesta planta s’empra per formar tanques infranquejables.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aquest gènere rep el nom d’Opuntia, perquè Teofrast i Plini nomenen “Opuntia herba” a una planta de gust agradable que creixia als voltants de la ciutat d’Opunt, en Grècia, les fulles de les quals emetien arrels. Molts botànics pre-linneans varen suposar que era la figuera de pala erròniament, doncs, la figuera de pala no existia a Europa abans de descobrir Amèrica.

L’epítet específic ficus-indica està compost per la locució llatina “ficus” que significa figa, i l’epítet geogràfic “indica”, és a dir, figa de l’Índia. 

Encara que Opuntia cochenillifera (L.) Mill. és més productiva, la naturalitzada a Europa, Opuntia ficus-indica,  també produeix amb èxit la famosa cotxinilla del carmí (Dactylopius coccus), que a l’actualitat es fa servir per colorar gelats, iogurts, melmelades, embotits, llepolies, xarops o begudes tan glamouroses com el Campari o el vermut Martini Roso. És el “colorant natural E120” que sovint apareix a les etiquetes de nombrosos productes alimentaris i estètics. (Jardín Mundani)

El color roig que produeix és tan cridaner que ja, el 1523, poc després de la caiguda de Tenochtitlán a mans de Cortés, es va fer la primera exportació de cotxinilla mòlta a Castella.

El 1820, i a partir de vuit nopals carregats de cotxinilla, la Societat Econòmica de Cadis va aconseguir reproduir el insecte a la ciutat andalusa, i el 1825 va enviar-ne mostres a Canàries, acompanyades d'un decret reial que obligava a dedicar determinades superfícies als nopals infectats de cotxinilla. L'èxit va ser de tal envergadura que aquest cultiu es va convertir en la base econòmica de les illes. Actualment, les Illes Canàries són, juntament amb Hondures, els principals productors mundials.

El descobriment de tints sintètics va fer caure la producció però el carmí es va tornar a popularitzar en acabar la Primera Guerra Mundial gràcies al pintallavis, una mescla de cera d'abelles, oli d'oliva i cadàvers de cotxinilla (aplanats i dessecats), que atorgava als llavis un seductor color vermell. (Métode)

Hi ha la creença popular, àmpliament estesa, que una pala de palera, penjada en una de les parets de casa, és el millor remei per evitar la gelosia entre els germans o entre els membres de la parella.

A Austràlia la figuera de pala es transformà en una plaga: el 1925 ja cobria 12.000 km², i amenaçava de continuar avançant. La solució va venir de la mà d'uns biòlegs, que van aplicar un nou mètode de control de plagues: la lluita biològica. Van importar de Mèxic l'insecte Dactylopius ceylonicus, capaç de parasitar la planta, i en quinze anys aconseguiren que es frenara la invasió.

La figuera de pala es transportava viva a les naus per a consumir fruita fresca i evitar l’escorbut.

Com que els gloquidis es desprenen amb facilitat quan fa vent, no convé posar-se a sotavent d'una palera si no es vol acabar estarrufat d'espines finíssimes, gairebé invisibles i molt difícils de llevar de la pell de l'incaut que s'hi ha aproximat.

És una de les poques plantes que figura a l’escut d’una ciutat (Mèxic) i en una bandera, la de la república federal. Conta la llegenda que el déu Huitzilopochtli va indicar als asteques que el lloc idoni per fundar un temple, dedicat al déu solar, seria aquell, en una illa enmig d’un llac on veurien un àguila lluitant amb una serp al damunt d’un nopal. La bandera de la república arreplega la imatge d’aquesta llegenda.

Estudis d’ADN indiquen que Opuntia ficus-indica va ser domesticada a partir d’espècies del gènere Opuntia del centre de Mèxic.

Figura al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores, aprovat per Reial Decret 1628/2011, de 14 de novembre, amb el nom d’Opuntia maxima Miller, que prohibeix la introducció al medi natural, la possessió, transport, tràfic i comerç a Espanya.

Opuntia ficus-indica fou descrita per Carles Linné en 1753 com Cactus ficus-indica i atribuïda al gènere Opuntia i publicada en The Gardeners Dictionary, eighth edition Opuntia No. 2, per Philip Miller en 1768.

Família Cactaceae