Jasminum officinale L.

NOMS: Gessamí comú. Gesmil. Llessamí. Castellà: Jazmín común. Italià: Gelsomino comune. Gelsomino bianco. Francès: Jasmin blanc. Jasmin officinal. Anglès: Common White Jasmine. Poet's Jasmine. Summer Jasmine. Alemany: Echter Jasmin. Neerlandès: Gewone Jasmijn. Grec: Γιασεμί το χιότικο.

Flors en corimbes de fins cinc flors

SINÒNIMS: Jasminum affine Royle ex Lindl.; Jasminum viminale Salisb.; Jasminum vulgatius Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (originària de Pèrsia i l’Himàlaia)

HÀBITAT: Cultivada en jardins

Arbust de tiges sarmentoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de tiges sarmentoses, sovint enfiladís, llargues, de fins 10 metres d’alçada, estriades i glabres.

Fulles oposades imparipinnades

Fulles oposades, amb pecíol, imparipinnades, amb 3-9 folíols oval-lanceolats acuminats, amb el folíol terminal major, i el marge enter.

Corol·la amb 4-5 lòbuls més curts que el tub

Flors en corimbes simples o composts de cinc flors blanques i molt flairoses. Calze amb cinc lòbuls linears i allargats, sobrepassant la meitat del tub de la corol·la. Aquesta forma un embut acabat en 4-5 lòbuls plans molt assenyalats però més curts que el tub. Floreix de maig a l’octubre

Fruit en baia

Fruit en baia globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta de guia o guiadora (en anglés vine) és una planta amb tiges perllongades i primes, que mai no se sostenen per si mateixes, i tampoc en cap sector del brot s’engruixen més que en la resta del mateix. Les plantes de guia que es recolzen en el sòl i des dels nus originen arrels adventícies que l’arrelen al sòl, s’anomenen reptants  (en anglès repent). Una mateixa planta de guia pot ser reptant i al mateix temps enfiladissa, com moltes carabasses i afins (Cucúrbita).

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional s’empra com antisèptic i antiinflamatori, tot i que cal anar amb cura, doncs l’oli essencial, usat en aromateràpia, pot provocar al·lèrgies i irritacions en persones sensibles. També s’empra la infusió de les flors com calmant i sedant.

Emprada en jardineria com planta ornamental, especialment per la seua fragància, per cobrir pèrgoles, murs, etc.

Calze amb cinc sèpals linears

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Jasmium deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu. Per a altres autors deriva del persa “yāsamīn”, que passà a l’arab “jasmin”, significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil. L’epítet específic officinale ve de ”officina”  que significa emprat en farmàcia, herbolari, perfumeria, etc. 

Cal una poda severa per Sant Josep (març) per no perdre el control de la planta i tindre millor floració.

Per elaborar el oli essencial cal recollir les flors per la nit, car les flors alliberen el seu perfum en la foscor.

Segons la Flora Ibérica, l’espècie més cultivada en la Península és Jasminum officinale subsp. grandiflorum, amb inflorescències no umbel·liformes i el lòbuls de la corol·la de 15-20 mm

A l’escut de Pakistan conté una corona de gesmil, doncs és la flor nacional perquè, pel seu atractiu aroma, el gessamí blanc simbolitza l'afecció i representa amabilitat i modèstia. Al segle XIV ja apareix anomenada en el Decameró de Boccaccio, i a Londres al segle XVI, però va ser tan ràpida la seua naturalització que Linné creia que era originària de Suïssa.   

Jasminum officinale va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 7. 1753.

Família Oleaceae

Retama sphaerocarpa (L.) Boiss.

NOMS: Ginesta vimatera. Ginestera vimenera. Ginesta. Castellà: Ginestra. Retama. Retama amarilla. Retama borde. Retama común. Portuguès: Piorneira. Piorno.

Inflorescències en raïms densos

SINÒNIMS: Lygos sphaerocarpa (L.) Heyw.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Ibero-magrebí)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Tamaricion africanae. Erms, codolars de rius. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust subafil·le, perenne, ramificat des de la base, de branques estriades erectes o pèndules i primes, assimiladores (realitzen la funció fotosintètica), d’un verd grisenc i glabres, que pot arribar als tres metres d’alçada.

Fulles alternes, reduïdes a petits folíols lanceolats (de 6-10 per 1-2 mm) de curta vida.

Flor papilionada amb estil recorbat

Flors en raïms densos amb bràctees que duren poc. Flors hermafrodites amb la típica morfologia papilionada i molt petites. Calze petit (3 mm) bilabiat i persistent. Corol·la groga, amb l’estendard i les ales de la mateixa mida i la carena més llarga. Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu amb ovari súper amb estil filiforme i recorbat. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum ovoide

Fruit en llegum llisa, ovoide o esferoïdal, de color groc palla, d’un centímetre màxim, amb una o dues granes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és a dir, són capaces de sintetitzar molècules complexes, com els carbohidrats, a partir de molècules senzilles com el CO₂, utilitzant l’energia de la llum solar. Els cloroplasts són els orgànuls que donen el color verd (per la clorofil·la) a les fulles i són els responsables de la fotosíntesi. De vegades, com en aquest cas, les fulles són insignificants i els cloroplasts estan a la tija, que pren el color verd característic i s’encarrega de sintetitzar l’aliment de la planta. Són les tiges sintetitzadores.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha fet servir com a diürètic, tònic cardíac i laxant. Popularment s'emprà com a emmenagoga, abortiva e hipoglucèmica. Però el seu ús no és aconsellable per la seva coneguda toxicitat, especialment dels fruits.

En veterinària tradicional s'han usat les tiges verdes per fer cataplasmes que ajudarien a immobilitzar les fractures òssies dels animals

És emprada en jardineria, per restaurar talussos secs i pedregosos o marges de carreteres, en sòls secs i assolellats. És útil en jardineria de baix manteniment (xerojardineria)

Calze petit i persistent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Retama deriva de l’àrab andalusí “ratam” amb el que es designaven espècies similars. L’hebreu “rothem” també es refereix a aquest tipus de plantes.

L’epítet específic sphaerocarpa deriva del llatí “sphaerica”, que significa esfèrica, rodona, i “carpo”, en referència al fruit, és a dir,  significa de fruits esfèrics.

Diu Font i Quer en “El Dioscórides renovado” que hi ha llegendes que conten que en la ginesta estava el secret de la immortalitat. Contaven que allà dins, a les arrels més profundes de totes, en l’arrel més fina que arribava a les entranyes de la terra, hi havia una boleta redona que anomenaven “panacea”, la qual, si la menjaves, restablia la vista, feia sortir les dents, renovava la sang i tornava la joventut als vells. 

És una planta fixadora del nitrogen atmosfèric gràcies a les bactèries del gènere Rhizobium que viuen en nòduls associats a les seves arrels.

Planta protegida pel Catàleg de flora amenaçada de Catalunya publicat al DOGC 1714 del 14 de desembre de 1992.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Typha latifolia L.

NOMS: Boga, Balca, Espadanya. Bova, Bova de cadires. Castellà: Anea, Bohordo, Enea, Espadaña. Puros. Occità: Fielouso, Filouso, Paviho rousso. Èuscara: Iezca hostozabala. Txuflaska. Portuguès: Foguetes. Tabua. Espadana. Italià: Tifa. Mazzasorda. Lisca maggiore. Francès: Massette à larges feuilles, Quenouille à larges feuilles. Anglès: Broad-leaved cat-tail, Bulrush, Reedmace. Alemany: Breitblättriger Rohrkolben. Neerlandès: Grote Lisdodde. Grec: Σάζι. Ψάθα. Ψαθί.  

Flors en espàdix compactes de color marró

DISTRIBUCIÓ: Subcosmopolita

HÀBITAT: Phragmitetalia australis. Habita en estanys i vores d’aigües quietes, en sòls inundats per l’aigua dolça. Fins els 200 metres d’altitud

Viu en sòls inundats per aigues quietes

FORMA VITAL: Helòfits: són aquelles espècies vivaces que dins de l'aigua tenen les arrels i la base de la tija, mentre que la resta de la planta es troba en posició aèria.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne rizomatosa, de 1-3 metres d’alçada, amb tiges florals cilíndriques

Fulles semicilíndriques que surten del rizoma

Fulles basals, linears, de més 15 mm d’amplada, semicilíndriques i molt llargues

Flors masculines (dalt) i femenines (baix) a penes separades

Flors unisexuals disposades en un espàdix compacte amb les flors masculines a la part superior, amb tres estams i el periant reduït a filaments indiferenciats, i les femenines a la part inferior, més ampla i de color bru, amb un pistil estret acabat en un estigma perllongat, embolcallat pels filaments que formen el periant. Les dues parts estan unides sense a penes espai entre elles (a diferència de Typha angustifolia que té una separació considerable entre les inflorescències). Floreix de maig a l’agost

Fruit en aqueni fusiforme

Fruit en aqueni fusiforme petit, d’1-1,5 mm, cobert de pèl per facilitar la dispersió.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La tija és la part de l'eix del cos de les plantes superiors d'on surten les fulles i les estructures reproductives. Normalment és un òrgan aeri que creix cap a la llum però en botànica la norma és l’excepció. La tija de la Typha és un rizoma, és a dir, un tipus de tija subterrània que creix horitzontalment sense veure la llum. Són similars a les arrels però la seva estructura és la d'una tija. Cap amunt emeten branques i fulles, i cap avall arrels.

Flors masculines en espàtix superior, més prim

USOS I PROPIETATS: Typha latifolia ha sigut per a moltes cultures una font d’aliment, medicina i productes manufacturats. En medicina popular les fulles i les arrels tenen propietats astringents i hemostàtiques; s’empra en menstruacions abundants, hemorràgies i ferides, i també en genives sagnants.

Les fulles s’empren per fer els seients de les cadires i per confeccionar cistelles, estores i altres útils per la llar. Les inflorescències en ornament floral, i el pol·len, que és molt inflamable, s’ha utilitzat per fer efectes en focs artificials. El plomalls dels fruits es fan servir per farcir coixins i, els brots tendres, es menjaven com la verdura.

Flors femenines en espàtix inferior i gruixut

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Typha deriva del grec “thýphe” que significa jonc d’aigua, de  “típhos” pantà. L’epítet específic latifolia deriva del llatí "latus" ample, i de "fólium" que significa fulla, és a dir, de fulla ampla.

Typha latifolia s’hibrida amb facilitat amb Typha angustifolia i forma Typha x glauca.

No és aconsellable menjar els brots de la boga, doncs s’empra per la bioremediació, la tècnica que fa servir organismes naturals per eliminar o neutralitzar els contaminants d’un lloc determinat. La boga absorbeix els contaminants de l’aigua que poden passar a l’organisme de qui la consumeixi.

Família Typhaceae