Helianthemum hirtum (L.) Mill.

NOMS: Setge. Herbta de la pulmonia. Herba de la inflamació. Heliantem eriçat. Heliantem hirt. Castellà: Jarilla. Tamarilla borde. Jarilla romero. Zamarrilla. Italià: Eliantemo irto. Francès: Hélianthème hérissé

Flors en cimes multiflores

SINÒNIMS: Cistus hirtus L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars, erms, sobre terrenya calcaris i secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta de soca llenyosa, de fins poc més d’un pam d’alçada, ramificada des de la base amb tiges erectes.

Fulles oposades, pbescents i revolutes

Fulles oposades, el·líptiques, de marge enter i revolut, amb pèls i estípules més llargues que el curt pecíol. Les fulles superiors són més llargues que les inferiors.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors en cimes multiflores, hermafrodites. Calze amb dos sèpals externs que semblen bràctees espatulats, petits, i tres interns majors, ovats, persistents (a la fructificació té la màxima amplària cap a la meitat) i els espais intercostals amb pèls, així com els nervis. Corol·la amb cinc pètals grocs. Androceu amb nombrosos estams grocs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, més curta que els sèpals, que s’obri en tres valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat del gènere Helianthemum és que té el calze amb els sèpals desiguals: dos externs, que solen ser més petits, i tres interns majors i de forma completament diferent, amb nervis molt assenyalats.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les summitats florals en infusió per combatre refredats i altres malalties de les vies respiratòries.

És una de les dues-centes plantes d’interès mel·lífer del País Valencià.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum  deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, és a dir, flor de sol, perquè dirigeix les flors cap al sol.

El nom de l’espècie, hirtum¸és un epítet llatí que significa pelut, per la gran quantitat de pèls que cobreixen la planta

Família Cistaceae

Jasminum officinale L.

NOMS: Gessamí comú. Gesmil. Llessamí. Castellà: Jazmín común. Italià: Gelsomino comune. Gelsomino bianco. Francès: Jasmin blanc. Jasmin officinal. Anglès: Common White Jasmine. Poet's Jasmine. Summer Jasmine. Alemany: Echter Jasmin. Neerlandès: Gewone Jasmijn. Grec: Γιασεμί το χιότικο.

Flors en corimbes de fins cinc flors

SINÒNIMS: Jasminum affine Royle ex Lindl.; Jasminum viminale Salisb.; Jasminum vulgatius Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (originària de Pèrsia i l’Himàlaia)

HÀBITAT: Cultivada en jardins

Arbust de tiges sarmentoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de tiges sarmentoses, sovint enfiladís, llargues, de fins 10 metres d’alçada, estriades i glabres.

Fulles oposades imparipinnades

Fulles oposades, amb pecíol, imparipinnades, amb 3-9 folíols oval-lanceolats acuminats, amb el folíol terminal major, i el marge enter.

Corol·la amb 4-5 lòbuls més curts que el tub

Flors en corimbes simples o composts de cinc flors blanques i molt flairoses. Calze amb cinc lòbuls linears i allargats, sobrepassant la meitat del tub de la corol·la. Aquesta forma un embut acabat en 4-5 lòbuls plans molt assenyalats però més curts que el tub. Floreix de maig a l’octubre

Fruit en baia

Fruit en baia globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta de guia o guiadora (en anglés vine) és una planta amb tiges perllongades i primes, que mai no se sostenen per si mateixes, i tampoc en cap sector del brot s’engruixen més que en la resta del mateix. Les plantes de guia que es recolzen en el sòl i des dels nus originen arrels adventícies que l’arrelen al sòl, s’anomenen reptants  (en anglès repent). Una mateixa planta de guia pot ser reptant i al mateix temps enfiladissa, com moltes carabasses i afins (Cucúrbita).

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional s’empra com antisèptic i antiinflamatori, tot i que cal anar amb cura, doncs l’oli essencial, usat en aromateràpia, pot provocar al·lèrgies i irritacions en persones sensibles. També s’empra la infusió de les flors com calmant i sedant.

Emprada en jardineria com planta ornamental, especialment per la seua fragància, per cobrir pèrgoles, murs, etc.

Calze amb cinc sèpals linears

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Jasmium deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu. Per a altres autors deriva del persa “yāsamīn”, que passà a l’arab “jasmin”, significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil. L’epítet específic officinale ve de ”officina”  que significa emprat en farmàcia, herbolari, perfumeria, etc. 

Cal una poda severa per Sant Josep (març) per no perdre el control de la planta i tindre millor floració.

Per elaborar el oli essencial cal recollir les flors per la nit, car les flors alliberen el seu perfum en la foscor.

Segons la Flora Ibérica, l’espècie més cultivada en la Península és Jasminum officinale subsp. grandiflorum, amb inflorescències no umbel·liformes i el lòbuls de la corol·la de 15-20 mm

A l’escut de Pakistan conté una corona de gesmil, doncs és la flor nacional perquè, pel seu atractiu aroma, el gessamí blanc simbolitza l'afecció i representa amabilitat i modèstia. Al segle XIV ja apareix anomenada en el Decameró de Boccaccio, i a Londres al segle XVI, però va ser tan ràpida la seua naturalització que Linné creia que era originària de Suïssa.   

Jasminum officinale va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 7. 1753.

Família Oleaceae

Retama sphaerocarpa (L.) Boiss.

NOMS: Ginesta vimatera. Ginestera vimenera. Ginesta. Castellà: Ginestra. Retama. Retama amarilla. Retama borde. Retama común. Portuguès: Piorneira. Piorno.

Inflorescències en raïms densos

SINÒNIMS: Lygos sphaerocarpa (L.) Heyw.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (Ibero-magrebí)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Tamaricion africanae. Erms, codolars de rius. Fins els 1000 metres d’altitud

Arbust molt ramificat des de la base

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust subafil·le, perenne, ramificat des de la base, de branques estriades erectes o pèndules i primes, assimiladores (realitzen la funció fotosintètica), d’un verd grisenc i glabres, que pot arribar als tres metres d’alçada.

Fulles alternes, reduïdes a petits folíols lanceolats (de 6-10 per 1-2 mm) de curta vida.

Flor papilionada amb estil recorbat

Flors en raïms densos amb bràctees que duren poc. Flors hermafrodites amb la típica morfologia papilionada i molt petites. Calze petit (3 mm) bilabiat i persistent. Corol·la groga, amb l’estendard i les ales de la mateixa mida i la carena més llarga. Androceu amb 10 estams monadelfs. Gineceu amb ovari súper amb estil filiforme i recorbat. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum ovoide

Fruit en llegum llisa, ovoide o esferoïdal, de color groc palla, d’un centímetre màxim, amb una o dues granes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes són autòtrofes, és a dir, són capaces de sintetitzar molècules complexes, com els carbohidrats, a partir de molècules senzilles com el CO₂, utilitzant l’energia de la llum solar. Els cloroplasts són els orgànuls que donen el color verd (per la clorofil·la) a les fulles i són els responsables de la fotosíntesi. De vegades, com en aquest cas, les fulles són insignificants i els cloroplasts estan a la tija, que pren el color verd característic i s’encarrega de sintetitzar l’aliment de la planta. Són les tiges sintetitzadores.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha fet servir com a diürètic, tònic cardíac i laxant. Popularment s'emprà com a emmenagoga, abortiva e hipoglucèmica. Però el seu ús no és aconsellable per la seva coneguda toxicitat, especialment dels fruits.

En veterinària tradicional s'han usat les tiges verdes per fer cataplasmes que ajudarien a immobilitzar les fractures òssies dels animals

És emprada en jardineria, per restaurar talussos secs i pedregosos o marges de carreteres, en sòls secs i assolellats. És útil en jardineria de baix manteniment (xerojardineria)

Calze petit i persistent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Retama deriva de l’àrab andalusí “ratam” amb el que es designaven espècies similars. L’hebreu “rothem” també es refereix a aquest tipus de plantes.

L’epítet específic sphaerocarpa deriva del llatí “sphaerica”, que significa esfèrica, rodona, i “carpo”, en referència al fruit, és a dir,  significa de fruits esfèrics.

Diu Font i Quer en “El Dioscórides renovado” que hi ha llegendes que conten que en la ginesta estava el secret de la immortalitat. Contaven que allà dins, a les arrels més profundes de totes, en l’arrel més fina que arribava a les entranyes de la terra, hi havia una boleta redona que anomenaven “panacea”, la qual, si la menjaves, restablia la vista, feia sortir les dents, renovava la sang i tornava la joventut als vells. 

És una planta fixadora del nitrogen atmosfèric gràcies a les bactèries del gènere Rhizobium que viuen en nòduls associats a les seves arrels.

Planta protegida pel Catàleg de flora amenaçada de Catalunya publicat al DOGC 1714 del 14 de desembre de 1992.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)