Euphorbia segetalis L.

NOMS: Lletera. Lletrera. Lleteresa de camp. Mal d’ulls. Croca. Castellà: Lechetrezna. Èuscara: Esne-belarra. Occità: Lagagno. Portuguès: Alforva brava. Italià: Euforbia delle messi. Francès: Euphorbe des moissons. Anglès: Grainfield Spurge. Alemany: Saat-Wolfsmilch.

Pleocasi de 5-7 radis

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Camps, erms, vores de camins, llocs ruderals de secà. Fins els 1550 metres d’altitud.

Tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. De vegades però, es comporta com teròfit, és a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, sufruticosa, de tiges erectes, normalment ramificades a la part superior en branques laterals fèrtils. Fa fins poc menys de mig metre d’alçada

Fulles alternes d'un verd glauc

Fulles caulinars alternes, lanceolades, reflexes i, les inferiors, caduques; les fulles bracteals triangulars cordiformes

Glàndules nectaríferes corniculades

Flors en pleocasi de 5-7 radis que es bifurquen vàries vegades. Els ciatis tenen les glàndules de color verd groguenc i amb forma de croissant, amb dos petits apèndix corniculats. En cada ciati hi ha una flor femenina central de gineceu súper, un pistil acabat en estigma de tres braços bífids; i diverses cimes de flors masculines laterals, reduïdes a un sol estam. Floreix tot l’any però la major floració és en primavera.

Fruit en càpsula tricoca

Fruit en càpsula tricoca, solcada i granulosa a les quilles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Euphorbia és un gran gènere de plantes amb flor, moltes de les quals coneguem com lleteres, lletereses o lletreres. Totes produeixen una saba, normalment blanca, el làtex, força tòxic. A les zones temperades hi ha herbàcies, però a tot el món són més conegudes les suculentes, algunes semblants a cactus, que creixen a l’Àfrica meridional i Madagascar però també a les zones tropicals d’Àsia i Amèrica.

USOS I PROPIETATS: Com altres lleteres, el làtex (llet) que produeix és molt tòxic, i ha sigut emprat en medicina popular com laxant i per llevar berrugues de la pell.

La venda de qualsevol part de la planta està prohibida o restringida atenent a llur toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’Euphorbia resinifera. Segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic segetalis deriva del llatí "seges, -etis" que significa camp de gra, doncs aquesta espècie creix als cultius.

Euphorbia segetalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 458–459. 1753.

Família Euphorbiaceae

Helianthemum hirtum (L.) Mill.

NOMS: Setge. Herbta de la pulmonia. Herba de la inflamació. Heliantem eriçat. Heliantem hirt. Castellà: Jarilla. Tamarilla borde. Jarilla romero. Zamarrilla. Italià: Eliantemo irto. Francès: Hélianthème hérissé

Flors en cimes multiflores

SINÒNIMS: Cistus hirtus L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars, erms, sobre terrenya calcaris i secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta de soca llenyosa, de fins poc més d’un pam d’alçada, ramificada des de la base amb tiges erectes.

Fulles oposades, pbescents i revolutes

Fulles oposades, el·líptiques, de marge enter i revolut, amb pèls i estípules més llargues que el curt pecíol. Les fulles superiors són més llargues que les inferiors.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors en cimes multiflores, hermafrodites. Calze amb dos sèpals externs que semblen bràctees espatulats, petits, i tres interns majors, ovats, persistents (a la fructificació té la màxima amplària cap a la meitat) i els espais intercostals amb pèls, així com els nervis. Corol·la amb cinc pètals grocs. Androceu amb nombrosos estams grocs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, més curta que els sèpals, que s’obri en tres valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat del gènere Helianthemum és que té el calze amb els sèpals desiguals: dos externs, que solen ser més petits, i tres interns majors i de forma completament diferent, amb nervis molt assenyalats.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les summitats florals en infusió per combatre refredats i altres malalties de les vies respiratòries.

És una de les dues-centes plantes d’interès mel·lífer del País Valencià.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum  deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, és a dir, flor de sol, perquè dirigeix les flors cap al sol.

El nom de l’espècie, hirtum¸és un epítet llatí que significa pelut, per la gran quantitat de pèls que cobreixen la planta

Família Cistaceae

Jasminum officinale L.

NOMS: Gessamí comú. Gesmil. Llessamí. Castellà: Jazmín común. Italià: Gelsomino comune. Gelsomino bianco. Francès: Jasmin blanc. Jasmin officinal. Anglès: Common White Jasmine. Poet's Jasmine. Summer Jasmine. Alemany: Echter Jasmin. Neerlandès: Gewone Jasmijn. Grec: Γιασεμί το χιότικο.

Flors en corimbes de fins cinc flors

SINÒNIMS: Jasminum affine Royle ex Lindl.; Jasminum viminale Salisb.; Jasminum vulgatius Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental (originària de Pèrsia i l’Himàlaia)

HÀBITAT: Cultivada en jardins

Arbust de tiges sarmentoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust de tiges sarmentoses, sovint enfiladís, llargues, de fins 10 metres d’alçada, estriades i glabres.

Fulles oposades imparipinnades

Fulles oposades, amb pecíol, imparipinnades, amb 3-9 folíols oval-lanceolats acuminats, amb el folíol terminal major, i el marge enter.

Corol·la amb 4-5 lòbuls més curts que el tub

Flors en corimbes simples o composts de cinc flors blanques i molt flairoses. Calze amb cinc lòbuls linears i allargats, sobrepassant la meitat del tub de la corol·la. Aquesta forma un embut acabat en 4-5 lòbuls plans molt assenyalats però més curts que el tub. Floreix de maig a l’octubre

Fruit en baia

Fruit en baia globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta de guia o guiadora (en anglés vine) és una planta amb tiges perllongades i primes, que mai no se sostenen per si mateixes, i tampoc en cap sector del brot s’engruixen més que en la resta del mateix. Les plantes de guia que es recolzen en el sòl i des dels nus originen arrels adventícies que l’arrelen al sòl, s’anomenen reptants  (en anglès repent). Una mateixa planta de guia pot ser reptant i al mateix temps enfiladissa, com moltes carabasses i afins (Cucúrbita).

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional s’empra com antisèptic i antiinflamatori, tot i que cal anar amb cura, doncs l’oli essencial, usat en aromateràpia, pot provocar al·lèrgies i irritacions en persones sensibles. També s’empra la infusió de les flors com calmant i sedant.

Emprada en jardineria com planta ornamental, especialment per la seua fragància, per cobrir pèrgoles, murs, etc.

Calze amb cinc sèpals linears

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Jasmium deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu. Per a altres autors deriva del persa “yāsamīn”, que passà a l’arab “jasmin”, significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil. L’epítet específic officinale ve de ”officina”  que significa emprat en farmàcia, herbolari, perfumeria, etc. 

Cal una poda severa per Sant Josep (març) per no perdre el control de la planta i tindre millor floració.

Per elaborar el oli essencial cal recollir les flors per la nit, car les flors alliberen el seu perfum en la foscor.

Segons la Flora Ibérica, l’espècie més cultivada en la Península és Jasminum officinale subsp. grandiflorum, amb inflorescències no umbel·liformes i el lòbuls de la corol·la de 15-20 mm

A l’escut de Pakistan conté una corona de gesmil, doncs és la flor nacional perquè, pel seu atractiu aroma, el gessamí blanc simbolitza l'afecció i representa amabilitat i modèstia. Al segle XIV ja apareix anomenada en el Decameró de Boccaccio, i a Londres al segle XVI, però va ser tan ràpida la seua naturalització que Linné creia que era originària de Suïssa.   

Jasminum officinale va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 7. 1753.

Família Oleaceae