Lepidium graminifolium L.

NOMS: Morritort. Morritort de fulla estreta. Estiravelles. Herba de l’empatx. Castellà: Mastuerzo salvaje. Mostacilla blanca. Hierba pimienta alta. Occità: Nasitòrt salvatge. Portuguès: Iberide bastarda. Masturço silvestre. Italià: Lepidio graminifoglio. Francès: Passerage à feuilles de graminée, Petite passerage. Anglès: Grassleaf Pepperweed. Tall Pepperwort. Alemany: Grasblättrige Kresse. Neerlandès: Graskers.

Flors en raïms densos

SINÒNIMS: Lepidium gramineum Lam.; Iberis graminifolia (L.) Roth

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Thero-Brometalia. En llocs nitrificats, com vores de camins i terrenys trastocats. Fins els 1400 metres d’altitud.

Planta ramificada de tiges fines

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, ramificada, de fins 80 cm d’alçada, de tiges primes i rectes d’un verd fosc i lignificades a la base (sufruticosa), lleugerament estriades.

Fulles inferiors dentades o lobades

Fulles basals amb pecíol, oblongues, dentades o lobulades que duren poc temps; les caulinars linear-lanceolades amb el limbe enter i sèssils, amb aquest caràcters més assenyalats quant més pròximes a l’àpex.

Gineceu súper amb estigma capitat

Flors en raïm densos, que va estirant-se durant la fructificació, amb peduncle que també va fent-se més llarg a la fructificació. Calze amb quatre sèpals de fins 1 mm, ovats i de color verdós. Corol·la de quatre pètals blancs de fins 1,5 mm amb el limbe obovat espatulat. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts, amb anteres grogues. Gineceu súper amb estil, exsert i persistent en el fruit, acabat en estigma capitat. Floreix tot l’any

Fruit en silícula acuminada

Fruit és una petita silícula ovada acuminada, no alada i amb l’estil persistent molt curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és un tipus de fruit sec en càpsula, tan ampla com llarga, que quan està madur s'obri en dues valves (dehiscent). Es diferencia de la síliqua perquè aquesta és allargada. Els dos tipus de fruits són característics de la família de les brassicàcies o crucíferes.

Calze amb quatre sèpals verosos

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les propietats diürètiques, per eliminar pedres del ronyó.

Les llavors tenen un sabor picant, per la qual cosa s’han fet servir per substituir el pebre, com algun nom popular indica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium L.)i que molts autors fan derivar del grec “lepís, -idos” (esquama) per la forma dels fruits, que semblen esquames.

L’epítet específic graminifolia deriva del llatí "gramen, graminis" (gramínia), i "folium" (fulla), és a dir, amb fulla de gramínia.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Euphorbia segetalis L.

NOMS: Lletera. Lletrera. Lleteresa de camp. Mal d’ulls. Croca. Castellà: Lechetrezna. Èuscara: Esne-belarra. Occità: Lagagno. Portuguès: Alforva brava. Italià: Euforbia delle messi. Francès: Euphorbe des moissons. Anglès: Grainfield Spurge. Alemany: Saat-Wolfsmilch.

Pleocasi de 5-7 radis

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Camps, erms, vores de camins, llocs ruderals de secà. Fins els 1550 metres d’altitud.

Tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. De vegades però, es comporta com teròfit, és a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, sufruticosa, de tiges erectes, normalment ramificades a la part superior en branques laterals fèrtils. Fa fins poc menys de mig metre d’alçada

Fulles alternes d'un verd glauc

Fulles caulinars alternes, lanceolades, reflexes i, les inferiors, caduques; les fulles bracteals triangulars cordiformes

Glàndules nectaríferes corniculades

Flors en pleocasi de 5-7 radis que es bifurquen vàries vegades. Els ciatis tenen les glàndules de color verd groguenc i amb forma de croissant, amb dos petits apèndix corniculats. En cada ciati hi ha una flor femenina central de gineceu súper, un pistil acabat en estigma de tres braços bífids; i diverses cimes de flors masculines laterals, reduïdes a un sol estam. Floreix tot l’any però la major floració és en primavera.

Fruit en càpsula tricoca

Fruit en càpsula tricoca, solcada i granulosa a les quilles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Euphorbia és un gran gènere de plantes amb flor, moltes de les quals coneguem com lleteres, lletereses o lletreres. Totes produeixen una saba, normalment blanca, el làtex, força tòxic. A les zones temperades hi ha herbàcies, però a tot el món són més conegudes les suculentes, algunes semblants a cactus, que creixen a l’Àfrica meridional i Madagascar però també a les zones tropicals d’Àsia i Amèrica.

USOS I PROPIETATS: Com altres lleteres, el làtex (llet) que produeix és molt tòxic, i ha sigut emprat en medicina popular com laxant i per llevar berrugues de la pell.

La venda de qualsevol part de la planta està prohibida o restringida atenent a llur toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’Euphorbia resinifera. Segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic segetalis deriva del llatí "seges, -etis" que significa camp de gra, doncs aquesta espècie creix als cultius.

Euphorbia segetalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 458–459. 1753.

Família Euphorbiaceae

Helianthemum hirtum (L.) Mill.

NOMS: Setge. Herbta de la pulmonia. Herba de la inflamació. Heliantem eriçat. Heliantem hirt. Castellà: Jarilla. Tamarilla borde. Jarilla romero. Zamarrilla. Italià: Eliantemo irto. Francès: Hélianthème hérissé

Flors en cimes multiflores

SINÒNIMS: Cistus hirtus L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars, erms, sobre terrenya calcaris i secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta de soca llenyosa, de fins poc més d’un pam d’alçada, ramificada des de la base amb tiges erectes.

Fulles oposades, pbescents i revolutes

Fulles oposades, el·líptiques, de marge enter i revolut, amb pèls i estípules més llargues que el curt pecíol. Les fulles superiors són més llargues que les inferiors.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors en cimes multiflores, hermafrodites. Calze amb dos sèpals externs que semblen bràctees espatulats, petits, i tres interns majors, ovats, persistents (a la fructificació té la màxima amplària cap a la meitat) i els espais intercostals amb pèls, així com els nervis. Corol·la amb cinc pètals grocs. Androceu amb nombrosos estams grocs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, més curta que els sèpals, que s’obri en tres valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat del gènere Helianthemum és que té el calze amb els sèpals desiguals: dos externs, que solen ser més petits, i tres interns majors i de forma completament diferent, amb nervis molt assenyalats.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les summitats florals en infusió per combatre refredats i altres malalties de les vies respiratòries.

És una de les dues-centes plantes d’interès mel·lífer del País Valencià.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum  deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, és a dir, flor de sol, perquè dirigeix les flors cap al sol.

El nom de l’espècie, hirtum¸és un epítet llatí que significa pelut, per la gran quantitat de pèls que cobreixen la planta

Família Cistaceae