Nicotiana tabacum L.

NOMS: Tabac. Tabaquera. Caliquenya. Castellà : Tabaco. Hierba de la Santa Cruz. Èuscara: Tabako. Occità: Bèladòna. Tabac. Tabat. Italià: Tabacco. Francès: Tabac. Tabac cultivé. Anglès: Tobacco. Alemany: Tabak. Neerlandès: Tabak. Grec: Καπνός.

Flors en cimes terminals

SINÒNIMS: Tabacum nicotianum Bercht. & Opiz

Hi ha tres varietats reconegudes: Nicotiana tabacum var. fruticosa (L) Hook. f; Nicotiana tabacum var. loxensis (Kunth) Kuntze; Nicotiana tabacum var. virginica (C. Agardh) Comes

DISTRIBUCIÓ: Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada i de vegades subespontània.

Herba que pot arribar als tres metres d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors, tot i que de vegades es comporta com nanofaneròfit, és a dir, que en època desfavorable manté els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: És una herba que pot arribar als tres metres d’alçada, amb una tija lignificada central, erecta, pubescent, amb pèls fins i curts.

Les fulles pode fer mig metre de llarg

Fulles alternes, ovalades i molt grans, doncs poden fer mig metre de llarg, de marge enter; les caulinars sèssils o semiamplexicaules, i els nervis principals molt marcats per la cara inferior.

Corol·la tubulosa i amb pèls glandulosos

Flors en cimes terminals paniculiformes, hermafrodites i actinomorfes. Calze campanulat i pubescent, amb cinc lòbuls triangulars però desiguals. Corol·la pubescent, amb pèls glandulosos, de pètals soldats formant un tub de color blanquinós, més estret a la part inferior, acabat en cinc lòbuls acuminats i rosats. Estams inserits a la part superior del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper, amb estil lleugerament exsert acabat en estigma bilobat. Floreix de juliol a octubre.

 

Fruit en càpsula dehiscent

Fruit en càpsula dehiscent ovoide, aguda i coriàcia del color de la xocolata, amb llavors brunes que surten per 4 (6) valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les solanàcies inclou espècies tan importants per a l’alimentació de la humanitat com la creïlla o patata (Solanum tuberosum), la tomaca (Solanum lycopersicum), l’albergínia (Solanum melongena) o els pimentons o pebreres (Capsicum sp.). Però també inclou espècies productores d’alcaloides, antigament emprades com verins, però que tenen valuoses propietats farmacèutiques, com el jusquiam (Hyoscyamus albus), la belladona (Atropa belladonna), l’estramoni (Datura stramonium), la mandràgora (Mandragora autumnalis), o el mateix tabac.  

USOS I PROPIETATS: L’ús principal és la producció de tabac per fumar, tot i que també es fa servir com insecticida per animals i plantes.

En Amèrica el tabac s’emprava des de molt abans de l’arribada dels espanyols com medicinal, tòxica, màgica i en ritus litúrgics. El cultiu era tan antic que no varen poder trobar cap espècie vertaderament silvestre, car totes eren cultivades o assilvestrades.

Tota la planta és tòxica, excepte els fruits, per la nicotina que conté, especialment en les fulles. En el Dioscòrides renovado es diu que “la nicotina es tóxica en grado sumo, y se absorbe con gran facilidad a través de la piel y aún más por las mucosas. (...) El jugo del tabaco era uno de los tantos tóxicos empleados por los indios americanos para envenenar las flechas (...) El perro sucumbe con una o dos gotas de la misma”

Inflorescència cimosa del tabac

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Nicotiana fou establert per Tournefort (1694-1700), i acceptat per Linné, en honor a Jean Nicot (1530-1600), ambaixador francès a Portugal on va cultivar el tabac.

L’epítet específic tabacum és d’origen incert. Per a uns deriva de l’espanyol “tabaco” pres d’un dialecte caribeny de la llengua Arawak que va utilitzar Bartolomé de las Casas en 1552, quan va parlar del “tobago”, un rotllo de fulles que forma un tub que empren els indígenes per inhalar el fum pel nas. Per a altres autors és una paraula provinent de l'àrab “tabbaq” amb què es designaven plantes medicinals que marejaven o feien dormir.

Va ser però, Gonzales Fernandez de Oviedo qui va aportar les primeres notícies del tabac en la “Historia general i natural de las Indias”, publicat en 1535. Deia: “usaban los indios de esta isla (la Espanyola) entre otros sus vicios, uno muy malo, que es tomar unas ahumadas, que ellos llaman tabaco para salir de sentido (...) Los caciques e los hombres principales tenían unos palillos huecos del tamaño de un jeme o menos, de la groseza del dedo mayor de la mano, y estos cañutos tenían dos cañones correspondientes a uno, e todo en una pieza. Y los dos ponían en las ventanas de las narices y el otro en el humo de la hierva...”

Els espanyols varen portar el tabac d’Amèrica i començaren a cultivar-lo a Espanya a principis del segle XVI. Jean Nicot, de qui rep el genèric Nicotiana, va enviar, al voltant de 1560 a Catalina de Mèdici, llavors i tabac en pols (rapè) per tractar les migranyes de Francesc II, doncs es creia que el rapè aspirat pel nas porgava el cap de totes les flemes, el que va provocar la ràpida propagació d’aquesta moda per l’alta societat d’Europa.  

Tres papes (Urbà VIII, Innocenci X, i Innocenci XI) van prohibir, amb pena d’excomunió, l’ús del tabac, per la boca i pel nas, a les esglésies, però, com que cada dia s’estenia més l’ús del tabac, el governs van veure una fàcil font d’exacció fiscal. En 1611, s’establia un gravamen sobre el tabac, i en 1632 la Hisenda Pública es va fer càrrec, en exclusiva, del control de la producció i comercialització del tabac, el que coneguem com l’estanc.

Nicotiana tabacum fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 180. 1753.

Família Solanaceae

Portulaca oleracea L.

NOMS: Ensiam de patena. Pulsallana. Verdolaga. Castellà : Verdolaga. Verdulaga. Gallego: Baldroaga. Beldroega. Èuscara: Getozca. Ketorkia. Occità: Bourtoulaigo, Pipol, Pipola, Verdolaiga. Portuguès: Beldroega. Baldroaga. Italià: Erba-porcellana. Porcellana comune. Francès: Porcelane. Pourpier maraîcher. Anglès: Green Purslane. Little Hogweed. Alemany: Portulak. Neerlandès: Postelein. Grec: Αντράκλα. Ανδράχνη η κοινή.

Flors solitàries o en cimes axil·lars

SINÒNIMS: Portulaca stellata (Danin & H.G.Baker) Ricceri & Arrigoni

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Vegetació ruderal, camps de cultiu, als horts i jardins sempre a sòls humits. Fins els 1350 metres d’altitud.

Herba amb tiges carnoses, sovint vermelloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges carnoses i sovint vermelloses, de fins 40 cm, glabra, ramificada, de ramificació dicotòmica, i prostrada.

Fulles oposades, espatulades

Fulles oposades, carnoses, d’un verd brillant, ovato-oblongues, amb forma d’espàtula, atenuades al pecíol i àpex més ample que la resta de la fulla, truncat, de vegades escotat, marge enter.

Estil acabat en cinc branques estigmàtiques

Flors solitàries o en cimes axil·lars, sèssils, petites, hermafrodites i actinomorfes. Calze amb dos sèpals ovals i caducs. Corol·la amb cinc pètals grocs i caducs (de vegades 4 o 6 pètals). Androceu amb tants estams com pètals (normalment 5). Gineceu semiínfer amb estil acabat en cinc branques estigmàtiques. Floreix de maig a octubre.

Fruit en pixidi, una càpsula que s’obri transversalment per un opercle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es tracta d'una planta de fotosíntesi C₄, és a dir, que crea una molècula de 4 carbonis mitjançant un procés que augmenta la fixació de CO₂ i per tant la capacitat fotosintètica de la fulla, que pot així produir més sucres amb il·luminació i temperatura elevades. Cultius de gran importància com la dacsa, la canya de sucre o el mill, són plantes C_4.

Calze amb dos sèpals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitza com a laxant, refrescant, diürètic, demulcent, hipoglucemiant, antihelmíntic i anafrodisíac. El seu suc es pot fer servir com a cataplasma per curar les malalties de la pell.
És una planta invasora als horts però també és comestible i, en temps d’escassesa, s’ha emprat per fer amanides, com l’enciam; té el sabor un xic àcid i és rica en mucílag i en vitamina C. A Grècia la verdolaga es menja en amanida amb tomàquet i formatge, i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals. A Mèxic es cuina amb carn de porc i salsa verda. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

Hi ha dues subespècies: la subsp. oleracea, la planta corrent, i la subsp. sativa, la planta cultivada. També hi ha certes varietats que es cultiven com ornamentals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Portulaca deriva del llatí “portula, -ae” que significa porteta, porta petita, en al·lusió a la tapadoreta del pixidi que deixa sortir les llavors.

L’epítet específic oleraceus  deriva del llatí "olus, oleris" que significa herbàcia, verdura, hortalissa.  

La verdolaga ha sigut utilitzada des de la prehistòria, segons han demostrat els arqueobotànics, i citada pels autors de l’Antiguitat grega com Teofrast, que la nomena com “andrákhne” (350 aC)

Portulaca oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 445. 1753.

Família Portulacaceae

Lepidium graminifolium L.

NOMS: Morritort. Morritort de fulla estreta. Estiravelles. Herba de l’empatx. Castellà: Mastuerzo salvaje. Mostacilla blanca. Hierba pimienta alta. Occità: Nasitòrt salvatge. Portuguès: Iberide bastarda. Masturço silvestre. Italià: Lepidio graminifoglio. Francès: Passerage à feuilles de graminée, Petite passerage. Anglès: Grassleaf Pepperweed. Tall Pepperwort. Alemany: Grasblättrige Kresse. Neerlandès: Graskers.

Flors en raïms densos

SINÒNIMS: Lepidium gramineum Lam.; Iberis graminifolia (L.) Roth

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Thero-Brometalia. En llocs nitrificats, com vores de camins i terrenys trastocats. Fins els 1400 metres d’altitud.

Planta ramificada de tiges fines

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, ramificada, de fins 80 cm d’alçada, de tiges primes i rectes d’un verd fosc i lignificades a la base (sufruticosa), lleugerament estriades.

Fulles inferiors dentades o lobades

Fulles basals amb pecíol, oblongues, dentades o lobulades que duren poc temps; les caulinars linear-lanceolades amb el limbe enter i sèssils, amb aquest caràcters més assenyalats quant més pròximes a l’àpex.

Gineceu súper amb estigma capitat

Flors en raïm densos, que va estirant-se durant la fructificació, amb peduncle que també va fent-se més llarg a la fructificació. Calze amb quatre sèpals de fins 1 mm, ovats i de color verdós. Corol·la de quatre pètals blancs de fins 1,5 mm amb el limbe obovat espatulat. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts, amb anteres grogues. Gineceu súper amb estil, exsert i persistent en el fruit, acabat en estigma capitat. Floreix tot l’any

Fruit en silícula acuminada

Fruit és una petita silícula ovada acuminada, no alada i amb l’estil persistent molt curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és un tipus de fruit sec en càpsula, tan ampla com llarga, que quan està madur s'obri en dues valves (dehiscent). Es diferencia de la síliqua perquè aquesta és allargada. Els dos tipus de fruits són característics de la família de les brassicàcies o crucíferes.

Calze amb quatre sèpals verosos

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les propietats diürètiques, per eliminar pedres del ronyó.

Les llavors tenen un sabor picant, per la qual cosa s’han fet servir per substituir el pebre, com algun nom popular indica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium L.)i que molts autors fan derivar del grec “lepís, -idos” (esquama) per la forma dels fruits, que semblen esquames.

L’epítet específic graminifolia deriva del llatí "gramen, graminis" (gramínia), i "folium" (fulla), és a dir, amb fulla de gramínia.

Família Cruciferae (Brassicaceae)