Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn

NOMS: Ungla del diable. Cama-roja. Ungla del dimoni. Castellà: Camarroja. Uñas del diablo. Italià: Erba cornetta. Lattugaccio. Radicchio stellato. Ragaggiolo. Francès: Rhagadiole en étoile, Rhagadiole étoilé. Anglès: Endive Daisy. Star Hawkbit. Stellate Hawkbit. Alemany: Sternlattich.

Capítols amb dues séries de bràctees, les exteriors molt petites

SINÒNIMS: Lapsana stellata L.; Rhagadiolus hebelaenus (DC.) Vassilcz.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Erms, camps de conreu, vores de camins, sobre sòls bàsics nitrificats. Fins els 900 metres d’altitud.

Herba de tiges divergents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges divergents, poc pilosa, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles de morfologia variada

Fulles oblongo-obovades de limbe irregular, molt variable, amb el marge dentat, pinnatipartides o pinnatífides

Flors amb lígula groga acabada en cinc puntes

Flors en capítols amb involucre en dos series o nivells: cinc bràctees exteriors petites i 5-8 bràctees interiors majors i linears. Flors amb lígules grogues. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en aquenis acrescents

Fruit en aquenis estretament cilíndrics i sense papus, els externs, en número de 7-8, continuen creixent després d’estar formats (acrescents) fins als dos centímetres, disposats en estrella i incurvats; i els 2-3 interns, més petits, són caducs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit prim i indehiscent (que no s’obri espontàniament) amb una sola llavor, propi de la família de les compostes, sovint coronat per un plomall o vil·là. Aquesta espècie de Rhagadiolus té dues particularitats que la diferencien de la resta: La gran varietat morfològica de les fulles i la disposició estrellada dels aquenis sense plomall.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Rhagadiolus deriva del grec "rhagas, ados" esquerdament, escletxa, mossa.

L’epítet específic stellatus deriva del llatí "stella" que significa estrella, estrellat, per la disposició dels aquenis.

Família Compositae (Asteraceae)

Centaurium pulchellum (Swartz) Druce

NOMS: Centaura. Centauri pulcre, Castellà: Centaura menor. Itàlia: Centauro elegante. Francès: Petite-centaurée délicate, Petite-centaurée jolie, Petite-centaurée élégante. Anglès: Branching centaury, Lesser centaury. Dwarf Centaury. Alemany: Kleines Tausendgüldenkraut. Zierliches Tausendgüldenkraut. Neerlandès: Fraai Duizendguldenkruid.

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Erythrae pulchella (Sw.) Fr.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 1450 metres d’altitud.

Petita herba erecta de tiges gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges gràcils, ramificades quasi des de la base, glabra, de fins un pam d’alçada

Fulles oposades i trinèrvies

Fulles oposades, sèssils, amplament lanceolades, trinervades, repartides al llarg de la tija amb grandària creixent de la base a la summitat, sense roseta basal,

Estams i estil exserts

Flors en inflorescències en dicasi. La flor amb pedicel, si més no la central, el que la diferència de la resta d’espècies del gènere. Calze poc més curt que el tub de la corol·la, amb cinc sèpals linears. Corol·la petita, rosa o, de vegades, blanca, amb un llarg tub estret, acabat en cinc lòbuls radiats de 2-4 mm. Del centre de la corol·la surten cinc estams amb les anteres en espiral i l’estigma bilobat Floreix a finals de la primavera

Frui en càpsula

Fruit en càpsula cilíndrica que s'obri en dues valves quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Bàsicament hi ha tres tipus de nerviació a les fulles. La dicotòmica, pròpia de plantes primitives com les falgueres o el Ginkgo biloba; la paral·lela, típica de les monocotiledònies; i la reticulada o plomosa, en la qual els nervis es ramifiquen en gran quantitat de petits nervis, i de la que podem distingir tres formes característiques: Pennada amb un nervi principal central del qual naixen nervis secundaris, com per exemple el llorer (Laurus nobilis). Palmada amb més d’un nervi principal, que surten tots del mateix punt d’inserció del limbe amb el pecíol, radiant cap als marges com els dits de la ma, com en la figuera (Ficus carica). O, com en aquesta espècie, trinèrvies, amb tres nervis principals que surten de la base foliar i corren en paral·lel fins a l’àpex de la fulla.

Les flors amb corol·la blanca no són excepció

USOS I PROPIETATS: La medicina popular ha emprat aquestes plantes fent-les servir com tònic per pal·liar les afeccions estomacals i hepàtiques.

Aquesta espècie conté glucòsids secoiridoïdes, el que s’ha demostrat que són potents compostos bioactius com antibacterians i antifúngics.  

Flors molt petites i pedunculades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurium ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal en el peu amb la centaura.

L’epítet específic pulchellum és un diminutiu de “pulcher” que significa bell, arriscat.   

Centaurium pulchellum fou descrita per (Sw.) Druce i publicada en Flora of Berkshire 342. 1897.

Família Gentianaceae

Arachis hypogaea L.

NOMS: Cacauet. Castellà: Avellana americana, Cacahuete, Maní, Pistacho de tierra. Occità: Cacauèta. Èuscara: Kakahuetea. Portuguès: Amendoim. Italià: Arachide. Francès: Arachide, Cacahuète. Anglès: Earthnut, Ground-nut, Monkey nut, Peanut. Alemany: Erdnuss. Neerlandès: Pinda.  

Flors en inflorescències axil·lars

SINÒNIMS: Arachis nambyquarae Hoehne

DISTRIBUCIÓ: Tropical

HÀBITAT: Cultivat

 

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes, de vegades decumbents, de fins mig metre d’alçada i glabrescents, ramificades des de la base.

Fulles amb quatre folíols sèssils

Fulles amb llarg pecíol, formada normalment per quatre folíols oblongs, dos parells oposats, coberts de pèls amb l’àpex acabat en punta. Estípules linears.  

Flors papilionades de color groc

Flors en inflorescències axil·lars, de calze tubular estret i corol·la groga amb ratlles vermelles a l’estendard, amb la típica forma papilionada, d’estendard obert i quilla ovada, més curta que les ales. Androceu amb estams diadelfs, amb 9 units i un de sol. Floreix de juliol a setembre

Fruit en llegum de desenvolupament subterrani

Fruit en llegum que es desenvolupa sota terra, oblonga, amb (1)2-3(6) llavors. És el cacauet.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie fa una cosa molt curiosa: després de la pol·linització, el peduncle de la flor s’allarga fins introduir l’ovari sota terra, de manera que el creixement de la tija l’empenta cap endins la terra, on creix la llegum que coneguem com cacauet. És el que, en botànica, s’anomena un geocarp.

USOS I PROPIETATS: És nutritiu, fluïdificant i combat el colesterol, és ric en proteïnes i antioxidants, tot i que cal tindre precaució perquè conté al·lergògens que afecten a persones que presenten reaccions al·lèrgiques.

Els usos del cacauet són molts i diversos arreu del món. Per menjar crus, torrats salats, caramel·litzats, coberts de xocolata, torró, amb forma de mantega, d’olis, o de farines emprades com potenciadores del sabor riques en proteïnes.

Hi ha diversos cultivars, els més populars al món són: Espanyol, Runner, Virginia i València. La varietat València és una de les més comercialitzades amb closca per al consum humà pel seu sabor.

Herba de tiges erectes o decumbents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Arachis deriva del grec "ἄρακος arachos" planta lleguminosa esmentada per Aristòfanes, Hiparc, Teofrast.

L’epítet específic hypogaea deriva del grec "hypó" que significa sota, i "ge" terra, és a dir, sota terra, perquè els fruits apareixen soterrats.

A les zones tropicals d’Amèrica del Sud es cultiva des de fa més de 7.000 anys. En zones del Perú s’han trobat restes de més de 7800 anys d’antiguitat.

Els conqueridors espanyols ho van portar a Europa, en descobrir-ho en un mercat de Tenochtitlan (Mèxic). Des d’aleshores el conreu del cacauet s’ha estes per Europa, Àsia, Àfrica i Oceania. Fins el primer terç del segle XX s’utilitzà com pinso per al bestiar, fins que el Departament d’Agricultura dels Estats Units d’Amèrica, mitjançant Georg Washington Carver, varen fomentar la producció i consum humà.

Es sembra a finals de la primavera i es recol·lecta a finals de la tardor. Igual que gran quantitat de lleguminoses, el cacauet fixa el nitrogen atmosfèric al sòl, com a conseqüència de la simbiosi amb bacteris del gènere Rhizobium.

Arachis hypogaea fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 741. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)