Euphorbia sulcata Lens ex Loisel

NOMS: Lleterola solcada. Castellà: Lechetreznilla. Italià: Euforbia solcata. Francès: Euphorbe sillonée.

Inflorescències en pleocasi

SINÒNIMS: Esula sulcata (Lens ex Loisel.) Fourr.; Tithymalus sulcatus (Lens ex Loisel.) Bubani

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Agropyro-Lygeion. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic calcari. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba petita de fins 10 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Lleterola molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, glabra, de tiges erectes o postrades, simples o ramificades en branques floríferes laterals. Conté el típic làtex blanc del gènere

Fulles de vegades truncades a l'àpex

Fulles alternes, linears o el·líptiques, sèssils, amb el marge enter; les caulinars generalment truncades a l’àpex

 

Ciati amb nectaris vermellosos

Flors en inflorescències cimoses de tipus pleocasi de 2-5 radis. Bràctees linear-lanceolades amb la base més ampla. Ciati terminal molt petit (1-3 mm) amb glàndules nectaríferes bicornudes, vermelloses amb dos apèndix aguts. Flors unisexuals, una flor femenina central i diverses flors masculines laterals reduïdes a un estam. Flor femenina amb gineceu súper amb ovari trilocular, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Floreix entre març i juny.

Fruit en càpsula tricoca quasi llisa

Fruit en càpsula tricoca solcada d’1-2 mm, ovoide i llisa o quasi llisa. Llavors solcades longitudinalment amb carúncula terminal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pseudant és una inflorescència que sembla una flor, per exemple els capítols de les compostes. El ciati és, doncs, un pseudant, format per una flor femenina sense periant, limitada a un ovari, rodejada per flors masculines reduïdes a un sol estam; aquest conjunt està envoltat per un involucre en forma de copa format per les bràctees de les flors masculines. Entre aquestes bràctees hi ha nectaris grocs o rogencs.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic i irritant

Bràctees linears amb la base més ampla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia  ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquestes plantes, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lleterola cactiforme de les muntanyes de Mauritània. L’epítet específic sulcata deriva del llatí “sulcus” solc, amb solcs, per les llavors solcades.

Euphorbia sulcata va ser descrita per Lens ex Loisel. i publicada en Flora Gallica (ed. 2) 1: 339. 1828.

Família Euphorbiaceae

Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn

NOMS: Ungla del diable. Cama-roja. Ungla del dimoni. Castellà: Camarroja. Uñas del diablo. Italià: Erba cornetta. Lattugaccio. Radicchio stellato. Ragaggiolo. Francès: Rhagadiole en étoile, Rhagadiole étoilé. Anglès: Endive Daisy. Star Hawkbit. Stellate Hawkbit. Alemany: Sternlattich.

Capítols amb dues séries de bràctees, les exteriors molt petites

SINÒNIMS: Lapsana stellata L.; Rhagadiolus hebelaenus (DC.) Vassilcz.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Erms, camps de conreu, vores de camins, sobre sòls bàsics nitrificats. Fins els 900 metres d’altitud.

Herba de tiges divergents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges divergents, poc pilosa, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles de morfologia variada

Fulles oblongo-obovades de limbe irregular, molt variable, amb el marge dentat, pinnatipartides o pinnatífides

Flors amb lígula groga acabada en cinc puntes

Flors en capítols amb involucre en dos series o nivells: cinc bràctees exteriors petites i 5-8 bràctees interiors majors i linears. Flors amb lígules grogues. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en aquenis acrescents

Fruit en aquenis estretament cilíndrics i sense papus, els externs, en número de 7-8, continuen creixent després d’estar formats (acrescents) fins als dos centímetres, disposats en estrella i incurvats; i els 2-3 interns, més petits, són caducs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit prim i indehiscent (que no s’obri espontàniament) amb una sola llavor, propi de la família de les compostes, sovint coronat per un plomall o vil·là. Aquesta espècie de Rhagadiolus té dues particularitats que la diferencien de la resta: La gran varietat morfològica de les fulles i la disposició estrellada dels aquenis sense plomall.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Rhagadiolus deriva del grec "rhagas, ados" esquerdament, escletxa, mossa.

L’epítet específic stellatus deriva del llatí "stella" que significa estrella, estrellat, per la disposició dels aquenis.

Família Compositae (Asteraceae)

Centaurium pulchellum (Swartz) Druce

NOMS: Centaura. Centauri pulcre, Castellà: Centaura menor. Itàlia: Centauro elegante. Francès: Petite-centaurée délicate, Petite-centaurée jolie, Petite-centaurée élégante. Anglès: Branching centaury, Lesser centaury. Dwarf Centaury. Alemany: Kleines Tausendgüldenkraut. Zierliches Tausendgüldenkraut. Neerlandès: Fraai Duizendguldenkruid.

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Erythrae pulchella (Sw.) Fr.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Isoeto-Nanojuncetea. Pradells d'herbes menudes sobre sols temporalment inundats a l'hivern, i secs a l'estiu. Fins els 1450 metres d’altitud.

Petita herba erecta de tiges gràcils

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges gràcils, ramificades quasi des de la base, glabra, de fins un pam d’alçada

Fulles oposades i trinèrvies

Fulles oposades, sèssils, amplament lanceolades, trinervades, repartides al llarg de la tija amb grandària creixent de la base a la summitat, sense roseta basal,

Estams i estil exserts

Flors en inflorescències en dicasi. La flor amb pedicel, si més no la central, el que la diferència de la resta d’espècies del gènere. Calze poc més curt que el tub de la corol·la, amb cinc sèpals linears. Corol·la petita, rosa o, de vegades, blanca, amb un llarg tub estret, acabat en cinc lòbuls radiats de 2-4 mm. Del centre de la corol·la surten cinc estams amb les anteres en espiral i l’estigma bilobat Floreix a finals de la primavera

Frui en càpsula

Fruit en càpsula cilíndrica que s'obri en dues valves quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Bàsicament hi ha tres tipus de nerviació a les fulles. La dicotòmica, pròpia de plantes primitives com les falgueres o el Ginkgo biloba; la paral·lela, típica de les monocotiledònies; i la reticulada o plomosa, en la qual els nervis es ramifiquen en gran quantitat de petits nervis, i de la que podem distingir tres formes característiques: Pennada amb un nervi principal central del qual naixen nervis secundaris, com per exemple el llorer (Laurus nobilis). Palmada amb més d’un nervi principal, que surten tots del mateix punt d’inserció del limbe amb el pecíol, radiant cap als marges com els dits de la ma, com en la figuera (Ficus carica). O, com en aquesta espècie, trinèrvies, amb tres nervis principals que surten de la base foliar i corren en paral·lel fins a l’àpex de la fulla.

Les flors amb corol·la blanca no són excepció

USOS I PROPIETATS: La medicina popular ha emprat aquestes plantes fent-les servir com tònic per pal·liar les afeccions estomacals i hepàtiques.

Aquesta espècie conté glucòsids secoiridoïdes, el que s’ha demostrat que són potents compostos bioactius com antibacterians i antifúngics.  

Flors molt petites i pedunculades

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurium ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal en el peu amb la centaura.

L’epítet específic pulchellum és un diminutiu de “pulcher” que significa bell, arriscat.   

Centaurium pulchellum fou descrita per (Sw.) Druce i publicada en Flora of Berkshire 342. 1897.

Família Gentianaceae