Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

NOMS: Lli estel·lat. Castellà: lino de lagartijas. Italià: Lino stellato. Francès: Astéroline en étoile. Astéroline étoilée.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Lysimachia linum-stellatum L.; Asterolinon stellatum Hoffmanns. & Link

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba que no sobrepassa els 10 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, erecta, simple o ramificada, gràcil, de color verd pàl·lid, sense pèls (glabra).

Fulles oposades lanceolades

Fulles oposades, sèssils amb el limbe lanceolat acabat en punta, més llargues que els entrenusos.

Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats

Flors solitàries axil·lars, amb curt peduncle. Calze amb cinc sèpals aguts i persistents, de 3-6 mm, que s’obrin formant una estrella. Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats de color blanquinós. Androceu amb cinc estams. Floreix de març a abril.

Fruit en càpsula esfèrica

Fruit en càpsula esfèrica de fins 2 mm de diàmetre que s’obri per cinc valves per deixar sortir de 2 a 5 llavors negroses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat d’aquesta espècie és que la flors té els sèpals molt més grans que els pètals. A més a més és una planta que, tot i essent molt abundant als prats de plantes anuals (terofítics) i a les vores dels camins, costa de veure per les seues reduïdes dimensions.

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asterolinon deriva del grec “aster”, estrella, i “línon” el lli, per la forma gràcil de les petites tiges, com les del lli, i la forma estrellada dels calze.

L’epítet específic linum-stellatum repeteix el mateix concepte que el genèric però amb els vocables llatins “linum” lli, i “stellatus”, amb forma d’estrella.   

Família Primulaceae

Euphorbia sulcata Lens ex Loisel

NOMS: Lleterola solcada. Castellà: Lechetreznilla. Italià: Euforbia solcata. Francès: Euphorbe sillonée.

Inflorescències en pleocasi

SINÒNIMS: Esula sulcata (Lens ex Loisel.) Fourr.; Tithymalus sulcatus (Lens ex Loisel.) Bubani

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Agropyro-Lygeion. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic calcari. Fins els 500 metres d’altitud.

Herba petita de fins 10 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Lleterola molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, glabra, de tiges erectes o postrades, simples o ramificades en branques floríferes laterals. Conté el típic làtex blanc del gènere

Fulles de vegades truncades a l'àpex

Fulles alternes, linears o el·líptiques, sèssils, amb el marge enter; les caulinars generalment truncades a l’àpex

 

Ciati amb nectaris vermellosos

Flors en inflorescències cimoses de tipus pleocasi de 2-5 radis. Bràctees linear-lanceolades amb la base més ampla. Ciati terminal molt petit (1-3 mm) amb glàndules nectaríferes bicornudes, vermelloses amb dos apèndix aguts. Flors unisexuals, una flor femenina central i diverses flors masculines laterals reduïdes a un estam. Flor femenina amb gineceu súper amb ovari trilocular, pistil amb tres braços estigmàtics bífids. Floreix entre març i juny.

Fruit en càpsula tricoca quasi llisa

Fruit en càpsula tricoca solcada d’1-2 mm, ovoide i llisa o quasi llisa. Llavors solcades longitudinalment amb carúncula terminal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pseudant és una inflorescència que sembla una flor, per exemple els capítols de les compostes. El ciati és, doncs, un pseudant, format per una flor femenina sense periant, limitada a un ovari, rodejada per flors masculines reduïdes a un sol estam; aquest conjunt està envoltat per un involucre en forma de copa format per les bràctees de les flors masculines. Entre aquestes bràctees hi ha nectaris grocs o rogencs.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic i irritant

Bràctees linears amb la base més ampla

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia  ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquestes plantes, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lleterola cactiforme de les muntanyes de Mauritània. L’epítet específic sulcata deriva del llatí “sulcus” solc, amb solcs, per les llavors solcades.

Euphorbia sulcata va ser descrita per Lens ex Loisel. i publicada en Flora Gallica (ed. 2) 1: 339. 1828.

Família Euphorbiaceae

Rhagadiolus stellatus (L.) Gaertn

NOMS: Ungla del diable. Cama-roja. Ungla del dimoni. Castellà: Camarroja. Uñas del diablo. Italià: Erba cornetta. Lattugaccio. Radicchio stellato. Ragaggiolo. Francès: Rhagadiole en étoile, Rhagadiole étoilé. Anglès: Endive Daisy. Star Hawkbit. Stellate Hawkbit. Alemany: Sternlattich.

Capítols amb dues séries de bràctees, les exteriors molt petites

SINÒNIMS: Lapsana stellata L.; Rhagadiolus hebelaenus (DC.) Vassilcz.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Erms, camps de conreu, vores de camins, sobre sòls bàsics nitrificats. Fins els 900 metres d’altitud.

Herba de tiges divergents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta amb tiges divergents, poc pilosa, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles de morfologia variada

Fulles oblongo-obovades de limbe irregular, molt variable, amb el marge dentat, pinnatipartides o pinnatífides

Flors amb lígula groga acabada en cinc puntes

Flors en capítols amb involucre en dos series o nivells: cinc bràctees exteriors petites i 5-8 bràctees interiors majors i linears. Flors amb lígules grogues. Floreix a finals de la primavera.

Fruit en aquenis acrescents

Fruit en aquenis estretament cilíndrics i sense papus, els externs, en número de 7-8, continuen creixent després d’estar formats (acrescents) fins als dos centímetres, disposats en estrella i incurvats; i els 2-3 interns, més petits, són caducs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit prim i indehiscent (que no s’obri espontàniament) amb una sola llavor, propi de la família de les compostes, sovint coronat per un plomall o vil·là. Aquesta espècie de Rhagadiolus té dues particularitats que la diferencien de la resta: La gran varietat morfològica de les fulles i la disposició estrellada dels aquenis sense plomall.

USOS I PROPIETATS: No hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Rhagadiolus deriva del grec "rhagas, ados" esquerdament, escletxa, mossa.

L’epítet específic stellatus deriva del llatí "stella" que significa estrella, estrellat, per la disposició dels aquenis.

Família Compositae (Asteraceae)