Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

NOMS: Setge. Heliantem setge. Castellà: Jarilla

Flors en cimes simples o ramificades

SINÒNIMS: Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers.; Cistus dichotomus Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud

Tiges postrades o erectes de color rogenc

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.

Fulles oposades semblants a les de l'orenga

Fulles oposades, amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.

Flor groga amb nombrosos estams

Flors en cima simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula més curta que els sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fototropisme és una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una temperatura superior als 20⁰ C per desplegar el pètals.

Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic marifolium deriva de “marum” una espècie de Teucrium, i de “folium” fulla, és a dir, significa amb fulles de Teucrium marum. El nom de la subespècie origanifolium indica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)

Família Cistaceae

Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

NOMS: Margall bord. Coa d'egua. Fletxes. Castellà: Cebadilla. Espiguilla. Cebadilla ratonera. Gallego: Orxo. Portuguès: Cevada dos ratos. Italià: Orzo mediterraneo. Francès: Orge des lièvres. Anglès: Hare Barley. Mouse barley. Alemany: Hasen-Gerste. Roggen-Gerste.

Inflorescències en espiga densa

SINÒNIMS: Hordeum leporinum Link

Observacions: La subsp. leporinum difereix de la subsp.  murinum en que te l'espigueta medial més curta que les laterals.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Erms, camps, horts, murs, vores de camins i zones ruderals. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges fasciculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 40 cm d’alçada, amb tiges fasciculades, erectes, amb una espiga per tija.

Fulles linears planes, poc piloses

Fulles formades per una beina basal i el limbe linear, de nerviació paral·lela, plana i poc pilosa, amb lígula truncada al punt d’unió i aurícules a la base del limbe.

Espiguetes amb tres flors

Flors en espiga densa aristada de fins 10 cm. Espiguetes en grups de tres: la medial hermafrodita i sèssil, metre que les laterals  són masculines i pedicel·lades, amb glumes externes linears i les altres lanceolades; les glumes de l’espigueta central és ciliada. Lemma ovada amb cinc nervis, totes amb arestes majors que les glumes. La pàlea és estretament ovada. Androceu amb tres estams d’anteres sagitades amb les teques formant una X. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi peluda a l’àpex, oval i canaliculada, adherent a les glumel·les.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és una inflorescència caracteritzada per les flors que s’insereixen directament a l’eix principal, sense peduncle. Presenten espigues els plantatges (Plantago) i les gramínies, tot i que en aquest cas les espigues solen formar inflorescències compostes, és a dir, una espiga d’espigues, com als Hordeum.

Ací podem veure la lígula i l'aurícula

USOS I PROPIETATS: En temps de fam les llavors s’empraven per fer pa.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hordeum deriva del llatí "fórdeum" i del grec "phorbé" que significa farratge. L’epítet específic murimum ve de "mus, muris" ratolí, és a dir, de ratolins. El nom de l’espècie seria doncs, farratge de ratolins.

No confondre amb l’ordí (Hordeum vulgare) que és l’espècie cultivada d’aquest gènere, més alta i robusta, amb la qual s’elabora cervesa, farina panificable o per consum animal. L’ordí és el  cinquè cereal cultivat, mentre que el margall bord és considerada una mala herba per als cultius.

Els xiquets juguen amb les espigues llançant-les per a que s’enganxen amb la roba, ja que en teixits com la llana es clava com una fletxa, però també queda enganxada dels pèls dels mamífers que, involuntàriament, disseminen les llavors.

Família Gramineae (Poaceae)

Paronychia argentea Lam.

NOMS: Arrecada. Nevadeta. Paroníquia argentada. Sanguinària. Herba de plata. Castellà: Asperilla. Nevadilla. Sanguinaria menor. Hierba de la sangre. Gallego Erva-prata. Èuscara: elurbelarra. Portuguès: Erva-prata. Erva-dos-unheiros. Italià: Paronichia argentea. Francès: Paronyque argentée. Anglès: Algerian tea, Silver nailroot, Silvery whitlow wort. Alemany: Nagelkraut.

Flors en glomèruls

SINÒNIMS: Illecebrum paronychia L.; Ferriera mediterranea Bubani;  Chaetonychia paronychia (L.) Samp.;

DISTRIBUCIÓ:  Paleotropical: La regió paleotropical és una ecozona que comprèn les regions continentals tropicals del Vell Món, Àfrica i Àsia, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món. En queden excloses Austràlia i les illes de l'oceà Índic i Pacífic. Pel nord limita amb la regió holàrtica, aproximadament al llarg del tròpic  de Càncer.

Tiges ramificades i reptants

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats secs, vores de camins, clarianes de coscollars, sobre sòls pedregosos i nitrificats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de soca llenyosa (sufruticosa) amb les tiges reptants, esteses per la terra, de fins poc més d’un pam, ramificades des de la base.

Fulles oposades de marge ciliat

Fulles oposades, de limbe ovato-lanceolat, amb el marge enter i curtament ciliat. Tenen estípules escarioses

Calze amb cinc sèpals escariosos

Flors en glomèruls terminals, envoltades per unes bràctees de consistència de paper. Les flors són pentàmeres, hermafrodites i actinomorfes, de fins 2,5 mm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals escariosos soldats a la base i acabats en aresta. Cinc pètals filiformes situats entre els sèpals (alternisèpals). Androceu de cinc estams de curt filament. Gineceu amb ovari súper amb estil que es divideix en dos estigmes gruixuts. Floreix a principis de primavera i l’estiu.

Fruit en aqueni dins del calze persistent

Fruit en aqueni dins el calze persistent, amb llavors llises i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La base de les fulles poden portar un parell de peces, al seu costa, que s’anomenen estípules. Quan aquestes estípules són de consistència membranosa i rodegen la tija des de la base de les fulles reben el nom d’òcrea.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com a diürètica, per purificar la sang, com astringent i com vulnerària per facilitar la cicatrització de les ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Paronychia deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx" que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla.

L’epítet específic argentea  deriva del llatí “argenteus” argent, perquè la planta sembla estar coberta d’argent.

Paronychia argentea va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en Flore Françoise 3: 230. 1778.

Família Caryophyllaceae