Vicia sativa subsp. nigra (L.) Ehrh.

NOMS: Vecera borda. Tapissots. Castellà : Alverja. Alverjilla. Veza. Veza de hoja estrecha. Portuguès: Larica. Ervilaca-miúda. Italià: Veccia nera. Veccia a foglie strette. Francès: Vesce noire, Vesce à feuilles étroites, Vesce à gousses noires. Anglès: Black-podded Vetch. Narrow-leaf Vetch. Alemany: Schmalblättrige Futter-Wicke. Neerlandès: Smalbladige Wikke. Smalle Wikke.

Inflorescències axil·lars amb 1-2 flors

SINÒNIMS: Vicia angustifolia L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, camps de cultiu. Fins els 1500 metres d’altitud

Herba gràcil i enfiladissa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba enfiladissa de tiges llargues, fines i postrades de fins 80 cm.

Fulles compostes, paripinnades, acabades en circell

Fulles alternes, paripinnades acabades en circell simple o ramificat, amb folíols acuminats. Estípules dividides en dents, amb nectari

Corol·la papilionada

Flors en inflorescències axil·lars amb 1-2 flors amb curt peduncle. Calze en tub acabat en cinc lòbuls estretament triangulars i més curts que el tub. Corol·la papilionada de color purpuri que es torna blau quan s’asseca; estendard emarginat, ales més obscures que l’estendard. Androceu diadelf. Ovari súper. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum linear, comprimida, normalment pubescent amb 6-15 llavors, que pren una tonalitat obscura a la maturitat, el que motiva l’epítet se subespècie “nigra”

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les llegums són el fruit típic de les lleguminoses, fruits secs dehiscents, que prenen formes i grandàries característiques en cada espècie, bé que solen ser allargades i estretes. Han jugat un paper força important en la història de l’agricultura i l’alimentació humana. Hi ha vestigis històrics que daten de l’any 2800 aC.

USOS I PROPIETATS: Cultivada com farratge o adob en verd

Estendard emarginat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, després d’adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic sativa deriva del llatí “sativus, -a, -um” que defineix al producte de la sembra o cultiu.

Les llavors contenen substàncies antinutritives, que interfereixen en la digestió i inhibeixen
l’assimilació de nutrients, pel que només determinats animals, com el coloms, poden menjar-hi. És però un bon farratge per a tot tipus d’animal si es cull en floració.

Vicia angustifolia fou descrita per (L.) ex Reichard i publicada en A Natural Arrangement of British Plants 2: 614–615. 1821

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Carduus tenuiflorus Curtis

NOMS: Card. Cardot tenuiflor. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo minore. Francès: Chardon à capitules grêles, Chardon à petits capitules. Anglès: Slender Thistle. Winged plumeless Thistle. Alemany: Dünnköpfige Distel. Kleinblütige Distel. Schmalköpfige Distel. Neerlandès: Tengere Distel.

Els capítols s'agrupen en glomèruls terminals

SINÒNIMS: Carduus acanthoides L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Chenopodietalia. Ruderal, vores de camins, camps de conreu i llocs pertorbats. Fins els 1250 metres d’altitud

Herba de fins un metre d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. De vegades, però, es comporta com teròfit, és a dir en una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta coberta d’espines tant a la tija com a les fulles que pot arribar al metre d’alçada. Una característica diferencial d’aquesta espècie són les ales espinescents que recorren la tija de dalt a baix.

Fulles amb lòbuls acabats en espina

Fulles pinnatipartides, amb lòbuls profunds de forma triangular acabats en espines, amb pèls araneosos, és a dir, pèls llargs i fins com teranyines.

Capítols amb bràctees llises amb espina a l'àpex

Flors en capítols terminals amb un peduncle molt curt, el que provoca la formació de glomèruls de capítols, el que serveix per diferencia-la del card d’ase (Carduus pycnocephalus) que té els capítols sobre un peduncle més llarg. Els capítols mesuren entre 1,5-2 cm de llargs per 0,5-1 cm d’amplària, cilíndrics, amb involucre de bràctees imbricades, llises, de marge escariós i espina terminal, les medials i exteriors arcuades cap a fora. La corol·la és un tub acabat en cinc lòbuls de color rosat o lila. Floreix a la primavera.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni de color groc palla amb prominència apical i vil·là

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica s’anomena indument el conjunt de pèls, glàndules, esquames, etc. que recobreix la superfície dels òrgans de la planta. Aquest indument és important per identificar les espècies però, evidentment, no tenen eixa funció, sinó protegir contra el fregament (evita ferides); protegir de l’excés de llum (fan ombra sobre l’epidèrmis); o afavoreixen la formació d’un microclima per conservar la humitat.

Flors tubulars acabats en cinc lòbuls

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Carduus deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic tenuiflorus prové de “tenuis” fi, prim, i “flos, -ris” flor, és a dir, de flors fines.

A diversos llocs del món, com ara Califòrnia, és considerada una espècie invasora, una mala herba.

Família Compositae (Asteraceae)

Helianthemum marifolium subsp. origanifolium (Lam.) G.López

NOMS: Setge. Heliantem setge. Castellà: Jarilla

Flors en cimes simples o ramificades

SINÒNIMS: Helianthemum origanifolium (Lam.) Pers.; Cistus dichotomus Cav.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional. Endemisme Ibero-Magrib

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Brolles termòfiles, dels sòls calcaris o margosos. Fins els 500 metres d’altitud

Tiges postrades o erectes de color rogenc

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata llenyosa de tiges postrades o ascendents de fins un pam, glabres o poc piloses, de vegades prenen una tonalitat rogenca.

Fulles oposades semblants a les de l'orenga

Fulles oposades, amb pecíol, enteres i de vegades amb marge revolut, ovato-lanceolades, amb l’amplada màxima al terç inferior del limbe, de color verd fosc.

Flor groga amb nombrosos estams

Flors en cima simple o ramificada. Calze amb tres sèpals interns pubescents i dos externs que mesuren la meitat que els interns. Corol·la amb cinc pètals grocs, lliures, que fan 5-8 mm de diàmetre. Androceu amb nombrosos estams. Floreix de març a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula més curta que els sèpals

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fototropisme és una resposta del vegetal front a un estímul lluminós. Les plantes d’aquest gènere tenen un cert fototropisme positiu perquè segueixen la llum del sol, i a més a més, només obrin les flors al calor del sol, doncs necessiten una temperatura superior als 20⁰ C per desplegar el pètals.

Tres sèpals interns majors i dos externs molt petits

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra en infusió com depurativa de la sang, antiinflamatòria i contra els constipats i malalties de les vies respiratòries. En aplicació externa és vulnerària i ajuda a desinfectar tancar ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic marifolium deriva de “marum” una espècie de Teucrium, i de “folium” fulla, és a dir, significa amb fulles de Teucrium marum. El nom de la subespècie origanifolium indica que les fulles són semblants a l’orenga (Origanum)

Família Cistaceae