Iberis ciliata All.

NOMS: Carraspic ciliat. Italià: Iberide cigliata. Francès: Ibéris à feuilles ciliées

Flors en corimbes terminals

SINÒNIMS: Iberis ciliata subsp. pruitii (Tineo) O.Bolòs & Vigo; Biauricula ciliata (All.) Bubani; Iberis molineri Balb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Herbassars nitrificats, vores de camins, erms, en terrenys pedregosos calcaris

Herba petita d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de tiges erectes que a penes sobrepassen el pam d’alçada

Fulles espatulades

Fulles basals linears espatulades amb el marge enter o amb poques dents; les superiors linears i més menudes, de secció en “V”, totes ciliades o pubescents

Flors blanques de pètals desiguals

Flors en corimbes terminals atapeïts, amb flors blanques. Calze amb sèpals oblongs no persistents a la fructificació. Corol·la amb quatre pètals blancs o rosats, espatulats i desiguals, els exteriors majors. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en silícula

Fruit en silícula el·líptica, alada des de la base, de 4-6 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per compensar la menudesa de les flors les espècies del gènere Iberis s’agrupen d’una manera especial. A cada corimbe, les flors de la perifèria fan els pètals més allunyats de l’eix de la inflorescència, més grans que els altres, de manera que són flors clarament zigomorfes, mentre que les flors centrals són actinomorfes, i mantenen els quatre pètals iguals. Cada corimbe aparenta una flor gran i resulta així més vistent, amb una gradació de pètals de grandària creixent des del centre cap a l’exterior.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta entapissant no trepitjable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Iberis  deriva del grec “iberis, -idos” el nom que el metge Demòcrates va posar a la planta que els grecs coneixien com “lepídion” (Lepidioum latifolium), perquè deia que s’havia usat en Iberia per primera vegada.  

L’epítet específic ciliata ve del llatí “cilium” pestanya, és a dir, amb pestanyes, pels cilis que bordegen les fulles.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Reichardia tingitana (L.) Roth

NOMS: Cosconilla tingitana. Herba conillera. Herba dolça. Castellà: Lechuguilla dulce. Cerraja borde.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Picridium tingitanum (L.) Desf.; Scorzonera tingitana L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrani occidental (Península Ibèrica i nord d’Àfrica)

HÀBITAT: Stipion capensis. Thero-Brometalia.  Vores de camins, erms, prats d’anuals. Fins els 300 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual que pot arribar al mig metre d’alçada però que no sol sobrepassar del pam, amb tiges erectes i sovint ramificades.

Fulles basals pinnatipartides

Fulles basals pinnatipartides, de marge dentat; les caulinars més petites i amplexicaules, sovint papil·loses.  

Totes les flors amb lígula groga

Flors en capítol groc amb el centre negrós, envoltat per un involucre de bràctees en forma de cor invertit, ample marge amplament escariós i mucronades. Totes les flors amb lígula groga amb la base del limbe color porpra obscur i, les externes, amb una banda bruna al dors. Androceu amb estams d’anteres porpra. Floreix de març a juny

Fruit en aqueni berrugós

Fruit en aquenis amb vil·là sedós, els externs de formes diferents als interns, amb costelles berrugoses transversals; els més propers al centre del capítol són més llargs i menys rugosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes es caracteritzen perquè tenen les flors agrupades en capítols que semblen una sola flor però són, en realitat, una inflorescència. Les veritables flors tenen un calze molt modificat, constituït per una corona de pèls o petites esquames escarioses, que s’anomena vil·là, que es desenvolupa bé només quan és madur. La corol·la pot ser tubulada (flòsculs) acabada en cinc dents, o ligulada, com en el cas de la Raichardia, amb un tub curtíssim que s’obri com una paperina formant una peça allargada de marges paral·lels acabada en cinc dents que assenyalen l’origen de la lígula: la soldadura lateral dels cinc pètals.

Involucre amb bràctees escarioses al marge

USOS I PROPIETATS: Les fulles basals s’han emprat per menjar en amanida.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Reichardia està dedicat al metge i botànic alemany Johann Jakob Reichard (1743-1782).

L’epítet específic tingitana fa referència a la ciutat marroquina de Tànger, antigament denominada Tingis.

Família Compositae (Asteraceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Lepidium draba L.

NOMS: Bàbol. Capellans. Frares. Herba blanca. Castellà : Draba. Mastuerzo bárbaro u oriental. Florida. Èuscara: Draba-belar. Lanjina zuria. Occità: Caulechoun. Portuguès: Erva fome. Italià: Cocola. Lattona. Francès: Cardaire drave. Passerage drave. Anglès: Hoary Cress. Pepper Cress. Whitetop. Alemany: Gemeine Pfeilkresse. Türkische Kresse. Neerlandès: Pijlkruidkers. Grec: Βρωμολάχανο. Καρδαρία η δράβα.

Flors en panícula corimbiforme

SINÒNIMS: Cardaria draba (L.) Desv.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Camps de conreu, erms, vores de camins, sobre sòls profunds i un poc humits. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb vàries tiges erectes, ramificades a la part superior i pubescents de fins 60 cm d’alçada. Fa estolons subterranis per la reproducció vegetativa

Fulles esparses i abraçadores

Fulles de disposició esparsa, ovato-oblongues de fins 10 cm de llargària. Les inferiors, peciolades i dividides, cauen aviat. Les mitjanes i superiors són amplexicaules, sagitades i amb el marge poc dentat. 

Flors tetràmeres

Flors en inflorescència en panícula corimbiforme. Flors hermafrodites, actinomorfes i tetràmeres. Calze amb quatre sèpals petits (1,5-2 mm) lliures, amb el marge escariós i caducs. Corol·la amb quatre pètals blancs espatulats disposats en creu. Androceu format per quatre estams llargs i dos laterals més curts. Gineceu amb ovari súper amb curt estil acabat en un estigma capitat o emarginat. Floreix de març a juny.

Fruit en silícula indehiscent

Fruit en silícula indehiscent cordiforme amb dos llavors ovoides no alades, amb l’estil persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de les crucíferes és una mena de càpsula dehiscent mitjançant dues valves, i poden ser de dos tipus: síliqües o silícules. La síliqua és una càpsula de longitud, si més no, tres vegades l’amplada, amb dues valves que s’obrin de baix a dalt deixant veure el septum i les granes unides. Els fruits que no són allargats i tenen una longitud semblant a l’amplada, com en el cas del bàbol, se’ls anomena silícules.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les fulles en infusió com diürètica, aperitiva, estimulant de la digestió, antiinflamatòria i refrescant.

Les llavors s'usaven enlloc del pebre quan aquest mancava, doncs tenen un gust intensament picant. Les fulles es poden menjar crues com l'enciam. És una planta mel·lífera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium L.) i que molts autors fan derivar del grec “lepís, -idos” (esquama) per la forma dels fruits, que semblen esquames. L’epítet específic draba deriva del grec “drábe” que significa herba.

Es considera una mala herba dels conreus de vinya, cítrics i fruiters degut a l'espai que ocupa i els nutrients que n’extrau.

Aquesta espècie presenta al·lelopatia, és a dir, que té la capacitat de produir substàncies tòxiques per a altres plantes, de manera que on es troba és l’espècie dominant.

Cardaria draba va ser descrita per (L.) Desv. (Nicaise Augustin Desvaux) i publicada en Journal de Botanique, Appliquée à l'Agriculture, à la Pharmacie, à la Médecine et aux Arts 3(4): 163. 1814

Família Cruciferae (Brassicaceae)