Chloris gayana Kunth

NOMS: Cloris. Castellà: Grama de rodas. Pasto de rodas. Portuguès: Capim-de-rhodes. Francès: Chloris. Herbe de rhodes. Anglès: Rhodes grass. Alemany: Rhodasgras.

Inflorescències digitades d’espigues verticil·lades

SINÒNIMS: Chloris abyssinica Hochst. ex A.Rich.

DISTRIBUCIÓ:  Originària d’Àfrica

HÀBITAT: Localment subespontània i naturalitzada a les vores de camins, erms i conreus. S’adapta a sòls pobres i amb certa salinitat.

Gramínia estolonífera

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als dos metres d’alçada, que s’estén mitjançant estolons, creix amb poca aigua i resisteix baixes temperatures.

Lígula amb pèls

Fulles linears, glabres, amb lígula de pèls de 2-3 mm.

Flòsculs amb aresta curta

Flors en inflorescències digitades d’espigues verticil·lades amb espiguetes de color bru de 3-4 mm, amb 2-4 flòsculs d’aresta curta, la inferior hermafrodita i les demés estèrils.   Floreix de març a l’agost.

Fruit en cariópside

Fruit en cariòpside marró de 2x0,5 mm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies tenen una morfologia particular composta per dues parts ben diferenciades: la beina, que envolta la tija, i el limbe que és la làmina estreta de nerviació paral·lela que es separa de la tija. En el punt d’unió de les dues parts hi ha la lígula membranosa o pilosa (de vegades no hi ha), i també pot haver unes prolongacions laterals, a la base del limbe, anomenades aurícules. 

USOS I PROPIETATS: És una herba bona pel pasturatge i s’empra com a cobertura vegetal per reduir l’erosió del sòl.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chloris deriva del grec “χλωρός khlorós” que significa verd.

L’epítet específic gayana  és en honor al naturalista i historiador francès Claude Gay (1800-1873)

Pot ser una mala herba per alguns cultius però de baixa intensitat doncs desapareix als 4-5 anys sense fertilitzar i no envaeix espais naturals.

Família Gramineae (Poaceae)

Helianthemum ledifolium (L.) Mill.

NOMS: Heliantem ledifoli. Castellà: Ardivieja. Hierba del cuadrillo. Mata turmera. Italià: Eliantemo lanoso. Francès: Hélianthème laineux, Hélianthème à feuilles de lédum.

Inflorescències en cima foliosa

SINÒNIMS: Cistus ledifolius L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Espartars i erms calcícoles, de les contrades mediterrànies continentals, rics en petits teròfits. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de tiges erectes i piloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual de poc més d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i piloses, de vegades ramificades.

Fulles estipulades amb curt pecíol

Fulles inferiors oposades, les superiors alternes amb el limbe oblong, pilós, amb curt pecíol i estípules més llargues que el pecíol

Cinc pètals grocs i nombrosos estams

Flors en cima foliosa laxa sostingudes per un pedicel erecte molt més curt que els sèpals. Calze amb tres sèpals interns lanceolats i acuminats; dos sèpals externs més petits linear-lanceolats. Corol·la amb cinc pètals més curts que el calze, de color groc amb una taca vermellosa a la base. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula dins del calze persistent

Fruit en càpsula més curta que el calze, trígona, glabrescent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els heliantems (Helianthemum) són petites matetes amb fulles, generalment, oposades i amb estípules. Tenen les flors amb cinc pètals lliures i cinc sèpals, amb la particularitat de que tres sèpals són més grossos i ovats, mentre que els altres dos són més petits i més o menys linears.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat.

Tres sèpals majors i dos, externs, més petits i lanceolats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic ledifolium deriva de “Leda” un gènere de la família Acanthaceae i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles de Leda. Actualment el gènere Leda es considera un sinònim del gènere Isoglossa.

Planta estrictament protegida, inclosa en l’Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Família Cistaceae

Iberis ciliata All.

NOMS: Carraspic ciliat. Italià: Iberide cigliata. Francès: Ibéris à feuilles ciliées

Flors en corimbes terminals

SINÒNIMS: Iberis ciliata subsp. pruitii (Tineo) O.Bolòs & Vigo; Biauricula ciliata (All.) Bubani; Iberis molineri Balb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Herbassars nitrificats, vores de camins, erms, en terrenys pedregosos calcaris

Herba petita d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de tiges erectes que a penes sobrepassen el pam d’alçada

Fulles espatulades

Fulles basals linears espatulades amb el marge enter o amb poques dents; les superiors linears i més menudes, de secció en “V”, totes ciliades o pubescents

Flors blanques de pètals desiguals

Flors en corimbes terminals atapeïts, amb flors blanques. Calze amb sèpals oblongs no persistents a la fructificació. Corol·la amb quatre pètals blancs o rosats, espatulats i desiguals, els exteriors majors. Floreix d’abril a juliol.

Fruit en silícula

Fruit en silícula el·líptica, alada des de la base, de 4-6 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Per compensar la menudesa de les flors les espècies del gènere Iberis s’agrupen d’una manera especial. A cada corimbe, les flors de la perifèria fan els pètals més allunyats de l’eix de la inflorescència, més grans que els altres, de manera que són flors clarament zigomorfes, mentre que les flors centrals són actinomorfes, i mantenen els quatre pètals iguals. Cada corimbe aparenta una flor gran i resulta així més vistent, amb una gradació de pètals de grandària creixent des del centre cap a l’exterior.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria com planta entapissant no trepitjable.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Iberis  deriva del grec “iberis, -idos” el nom que el metge Demòcrates va posar a la planta que els grecs coneixien com “lepídion” (Lepidioum latifolium), perquè deia que s’havia usat en Iberia per primera vegada.  

L’epítet específic ciliata ve del llatí “cilium” pestanya, és a dir, amb pestanyes, pels cilis que bordegen les fulles.

Família Cruciferae (Brassicaceae)